La nova missió Artemis de la NASA esborra les dones de la carrera per l'espai
Butlletí Mirada Global
Cada setmana un article exclusiu per enendre cap a on va el món
La NASA ha presentat aquesta setmana la tripulació de la nova missió Artemis III. Són quatre astronautes, tots homes i de perfil militar. Aquesta és la segona vegada que l'agència espacial nord-americana exclou les dones d'una tripulació espacial des del 2020, i la primera que deixa fora les astronautes de la carrera lunar.
Des de l'associació de dones científiques Hypatia Mars lamenten la falta de presència femenina. L'enginyera Carlota Keimer és astronauta anàloga d'Hypatia III (no participen en missions reals sinó en simulacions) i creu que amb aquesta decisió la ciència perd talent i una oportunitat.
Excloure les dones de l'avantguarda és deixar el futur de la meitat de la humanitat a les fosques.
L'anunci d'Artemis III materialitza la croada de Donald Trump contra la diversitat. Només arribar a la Casa Blanca, per segona vegada a principis de 2025, va eliminar el seu compromís perquè una dona i un afroamericà trepitgessin per primer cop la Lluna.
Tres nord-americans i un europeu
La nova tripulació està formada per tres nord-americans. Per primer cop s'hi suma un llatinoamericà, Frank Rubio, i per segon cop un afroamericà, Andre Douglas, l'únic que no ha anat mai a l'espai i que formava part de la reserva d'Artemis II. El quart tripulant és un italià, Luca Parmitano, que es converteix en el primer europeu que participa en un programa lunar.
Del que no hi ha rastre és de cap dona astronauta. Això fa que la nova missió sigui ben diferent de l'anterior, quan fa dos mesos Christina Koch va fer història en ser la primera dona a orbitar la Lluna amb Artemis II.
Tot plegat també ha provocat la sorpresa de la fundadora i directora d'isardSAT, Mònica Roca, que va ser astronauta anàloga a Hypatia II.
Aquesta imatge de quatre homes a mi no em representa.
La NASA ho ha justificat amb l'argument de la meritocràcia, però les xifres demostren que hi ha dones igual de vàlides. Per Roca, no és cert que no hi hagi prou dones per ser escollides, perquè a la bossa d'astronautes de la NASA hi ha un 40% de dones.
Per Keimer, es nega el mèrit de dones amb la mateixa formació i capacitats.
Canvi de plans
El pla inicial de la missió Artemis III era anar a la Lluna i incloure una dona a la tripulació. Finalment, ni una cosa ni l'altra. Ara, el seu objectiu és quedar-se a l'òrbita baixa de la Terra per provar nous sistemes i assajar la maniobra d'acoblar la nau Orion als mòduls lunars.
La idea és aconseguir-ho el 2027, però depèn del desenvolupament tecnològic de les empreses privades Blue Origin i SpaceX, que aquesta setmana ha sortit a borsa amb una valoració rècord.
L'administració Trump ha esgotat els terminis perquè els nord-americans trepitgin la Lluna per primer cop aquest segle el 2028 amb les missions Artemis IV i Artemis V, dins del seu mandat.
Roca creu que la pressa en els terminis ha precipitat una decisió que demostra que el biaix de gènere encara existeix: "Quan has de prendre una decisió ràpida vas a allò que el subconscient et diu que és més segur."
Falten referents femenins
Per Roca encara fa falta forçar l'equilibri de gènere, almenys fins que incloure les dones a les tripulacions sigui una cosa natural. Si no s'aconsegueix, Keimer creu que hi ha el risc que les futures generacions de nenes i noies astronautes pensin que l'espai no és per a elles, perquè no tenen ningú amb qui emmirallar-se.
Justament Hypatia, a través de les seves missions anàlogues, busca oferir referents de carn i ossos per demostrar que la ciència i l'exploració espacial també és cosa de dones.
