Gasolineres fantasma, un paisatge a l'alça: a Catalunya n'hi ha una seixantena d'abandonades
L'estiu és, sovint, sinònim de petits viatges de descoberta de pobles, platges i paisatges de muntanya arreu del país. Si aquest ha estat el vostre cas, potser us heu fixat en un fenomen que va a l'alça. Ens referim al tancament i posterior abandonament d'algunes gasolineres.
A Catalunya hi ha entre 1.800 i 2.000 gasolineres en funcionament. Cada any, però, puja el nombre de benzineres que pleguen i queden abandonades.
A falta de xifres oficials, pel cap baix es calcula que d'estacions de servei fantasma n'hi ha una seixantena. Però la xifra pujarà, segons vaticina el mateix sector, que parla d'un negoci a les acaballes.
La progressiva implantació dels vehicles elèctrics, el consum més baix dels vehicles de motor d'explosió i l'encariment dels carburants estan reduint significativament el marge de benefici de les gasolineres, segons asseguren des del sector.
Tot plegat va deixant un paisatge esquitxat de benzineres abandonades per tot el país, ja que la majoria de les empreses tanquen sense assumir el desmantellament de les instal·lacions ni la descontaminació del sòl. Uns treballs que tenen un alt cost econòmic.
Mentre el Departament de Territori manté que la competència per autoritzar el desmantellament de les gasolineres és municipal, els alcaldes es queixen i demanen la implicació de les grans administracions.
Què hi diu el sector?
La seixantena de benzineres fantasma abandonades per tot el país són testimoni de la decadència d'un negoci que, segons els responsables del sector, s'apaga.
Albert Campabadal, president de la patronal catalana de gasolineres, admet que, quan baixen els beneficis, les benzineres es tanquen sense contemplacions: "A mi m'ha passat. Quan hi ha un mes que guanyo 1.000 euros i el mes següent en perdo 1.200... escolta, per estar passant l'estona et carregues l'estació de servei".
De fet, Campabadal creu que en un termini de 15 o 20 anys totes les gasolineres de Catalunya hauran tancat. L'aposta pel cotxe elèctric, el descens del consum i l'encariment de la combustible fòssil, diu, seran l'estocada final per al negoci. I descarta que les benzineres s'acabin reconvertint en punts de càrrega per al vehicle elèctric.
I què s'ha de fer, doncs, per desmantellar les gasolineres que ja estan abandonades?
Com a norma general, el titular de l'explotació ha d'assumir el desmantellament de les instal·lacions i la descontaminació del sòl, però això depèn del contracte signat amb la propietat del terreny, com explica Campabadal.
Diu que tot depèn de si l'Ajuntament, quan va donar el permís, va posar una clàusula al propietari dient que "si un dia tanques la benzinera hauràs de deixar el terreny en les condicions en què estava":
Si no hi havia aquesta clàusula, no té l'obligació de fer-ho.
Sigui com sigui, el cost de desmantellar una gasolinera és molt elevat. El president de la patronal explica que "has d'arrencar la marquesina, has d'arrencar les màquines, has de fer un forat i començar a treure els tancs... aleshores allà queda un forat important que has de tapar".
Albert Campabadal afegeix que "si això és al mig d'una carretera que tot són camps de patates, per entendre'ns, té un cost que no té sentit".
"El mort és seu"
Els alcaldes afectats admeten la seva incapacitat per gestionar el fenomen i demanen la intervenció de l'Estat o de la Generalitat per no transmetre a la ciutadania una imatge d'impunitat de les empreses.
Josep Ramon Farran Belart, alcalde de les Borges Blanques, reconeix que ajuntaments o consells comarcals petits com el seu "no es poden fer càrrec de posar ordre a tot això".
Farran lamenta que "la sensació que pot tenir la gent és d'impunitat. A mi, com a ciutadà, m'acaben demanant més del que em pertocaria i, en canvi, els que van fer aquesta gasolinera se'n poden sortir impunement?".
D'altres consistoris, farts d'esperar que les administracions superiors moguin fitxa per obligar les empreses a desmantellar les estacions de servei, prenen la iniciativa.
És el cas d'Isòvol, a la Cerdanya. El seu alcalde, Joan Bertran, té clar que "realment, el mort és seu... nosaltres el que podem fer, si ells no reaccionen, és fer-los-ho fer".
Bertran explica com van actuar des d'aquest ajuntament amb una d'aquestes gasolineres: "Se'ls va comunicar que si no la posaven en funcionament, els faríem desmuntar la marquesina i els sortidors perquè quedés com a mínim el solar net".
I assegura que se'ls pot obligar amb el reglament municipal:
Municipalment, creant una ordenança, tu pots obligar els propietaris.
Altres consistoris també miren d'aplicar ordenances per obligar les empreses a desmantellar les benzineres, però això comporta riscos per a les finances municipals.
Així ho creu l'alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell: "En principi ho ha de fer l'Ajuntament i, subsidiàriament, ho ha de pagar el propietari del terreny":
El que passa és que, si és insolvent, aleshores qui vols que pagui?
Per una raó o per una altra, les gasolineres que van tancant deixen un terreny hipotecat i condicionat per una estructura que no pot acollir cap altre tipus de negoci o activitat.
Un cop clausurades, es buiden els dipòsits i se n'extreuen els gasos. Sovint, però, el terreny no s'excava davant del risc que aquests dipòsits estiguin contaminats, un fet que complica i encareix encara més l'operació.
El punt clau: els sòls contaminats
Les estacions de servei formen part de les activitats potencialment contaminants del sòl.
Per això, l'Agència de Residus de Catalunya exigeix la presentació d'informes de situació del sòl que permetin valorar si s'han produït contaminacions per hidrocarburs.
La Llei estatal 7/2022, aplicable també a Catalunya, estableix el règim de responsabilitat sobre sòls contaminats i obliga a adoptar mesures de recuperació quan es declara o s'acredita contaminació.
I qui ha de pagar la descontaminació? El principi general és "qui contamina, paga", és a dir, la responsabilitat recau primer sobre el causant de la contaminació.
Si aquest no es pot identificar o no respon, la legislació preveu mecanismes perquè la responsabilitat pugui arribar als propietaris en determinades circumstàncies.
En el cas que es determini que el problema principal d'una instal·lació abandonada és la possible contaminació del sòl, l'administració ambiental competent seria la Generalitat a través de l'Agència de Residus de Catalunya.
A Barcelona també són un problema
El que hem descrit fins ara és un fenomen molt palpable, una imatge típica, de moltes carreteres catalanes. Darrerament, però, el problema de les gasolineres abandonades també ha arribat a grans ciutats com Barcelona, on el sòl és escàs i de gran valor.
En el cas de la capital catalana, aquestes instal·lacions abandonades sovint s'acaben convertint en assentaments de persones que hi malviuen.
Al barri del Poblenou, en un radi de 500 metres, hi ha tres gasolineres abandonades que, segons veïns com el Christian, són focus de problemes de convivència: "Les han anat ocupant totes a mesura que les han anat tancant... s'hi fica gent que no dona bona imatge, fan soroll...".
Futures ruïnes històriques
El fotògraf Xavier Aragonès, el primer a documentar amb el seu treball bona part de les gasolineres abandonades de Catalunya, considera que aquestes restes són les primeres ruïnes genuïnament contemporànies:
Mentre els romàntics del segle XIX buscaven les ruïnes dels castells medievals, a principis del XXI ja comencem a tenir les ruïnes de les darreries de la Revolució industrial.
Creu que, en el futur, es consideraran vestigis de l'època del motor de combustió i de combustible fòssil.
