Said Mohamed, enterramorts de Ceuta: "Això ja no és una crisi, és una catàstrofe"
El divendres 21 d'agost es van començar a fer els primers enterraments de les persones que van morir en l'arribada massiva a Ceuta de finals de juliol. Des de llavors s'ha fet l'autòpsia a 82 morts i només se n'han pogut identificar sis.
No poder determinar qui és el difunt implica que a la làpida no gravin el seu nom, sinó que se'ls assigni un número per si mai s'arriba a descobrir qui eren. No posar noms i cognoms implica, també, no tenir un comiat acompanyat dels éssers estimats.
Es tracta d'una situació a la qual "un no s'hi pot acostumar", segons relaten professionals de diversos àmbits que treballen dia a dia amb aquesta realitat. "Això ja no és una crisi, és una tragèdia, una catàstrofe", explica en Said Mohamed, encarregat del cementiri musulmà Sidi Embarek.
Tal com detalla, tot i que l'episodi viscut el dia 30 de juliol va ser excepcional pel nombre de migrants que van arribar a Ceuta, admet que cada mes enterren al cementiri on treballa "un o dos immigrants".
En Said no és l'únic que conviu diàriament amb les conseqüències de la migració a la qual està exposada la ciutat ceutina. També ho fan, per exemple, els metges.
És el cas de Manuel Alfonso Aparcero, forense i director de l'Institut Forense de Medicina Legal de Ceuta, que revela que ha necessitat "suport psicològic" des que va arribar l'última onada de migrants.
