Alcarràs posa en marxa el parc solar més gran de Catalunya amb crítiques de veïns i pagesos
El parc solar més gran de Catalunya ja està generant energia a Alcarràs. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat el complex solar acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, amb motiu de la seva entrada en funcionament, i ha reivindicat la instal·lació com un exemple del desplegament d'energies renovables que vol accelerar el govern.
El complex està format per vuit parcs solars de 50 megawatts cadascun. Sis ja estan en funcionament i aporten actualment 300 MW de potència instal·lada. Els dos projectes restants, que està previst que es comencin a construir l'any vinent, permetran arribar als 400 MW.
Amb els 300 MW actuals, el projecte suposa un salt molt important en la generació fotovoltaica a Catalunya. I és que aquesta única infraestructura permet duplicar la potència solar de tots els parcs instal·lats fins ara, en terreny, a tot el sòl català.
La visita d'Illa ha servit també per reivindicar el canvi de rumb que la Generalitat vol donar al desplegament de les energies renovables. El president ha assegurat que el govern "apostarà fort" pels parcs solars i les energies netes:
El 2030 hem de multiplicar per tres i el 2050 per 12 la potència de les energies renovables.
Per la seva banda, Paneque ha defensat que el sol ha "d'ajudar a una transició (verda) que és del tot necessària" i sobre el parc fotovoltaic a Alcarràs, ha dit que esperen que a partir del 2027 comenci la construcció d'aquests dos parcs que falten, que suposaran 100 MW més, que se sumaran als 200 MW dels parcs promoguts per Solaria i els 100 MW dels promoguts per la companyia Ignis, que estan en funcionament des del primer semestre de l'any.
També ha detallat que l'any que ve es construirà equip de bateries vinculat al parc, que permetrà emmagatzemar-ne l'electricitat produïda durant les hores de llum solar per proveir la xarxa a la nit. Ha destacat que això permetrà allargar fins a quatre hores l'aprofitament de l'energia acumulada i contribuir a l'estabilitat de la xarxa.
El director de Solaria a Catalunya, Lluís Valle, ha reivindicat que el parc que impulsa la seva companyia suposa gairebé la meitat de la potència elèctrica fotovoltaica per a la venda a Catalunya. L'empresa ha fet una inversió de 105 milions d'euros en la instal·lació. "Queda molt camí per recórrer. Catalunya pot i ha de jugar un paper central en la transició energètica", ha assenyalat.
Energia solar i activitat agrícola
Els panells del macroparc d'Alcarràs s'estenen en una gran planúria a la zona de Vallmanya. La superfície construïda fins ara és de 506 hectàrees de sòl agrícola. Quan estigui acabat tot el complex tindrà una extensió total de 656 hectàrees, el que equival a la superfície de 919 camps de futbol.
Un dels elements que el govern destaca del projecte és la compatibilitat entre la generació d'energia i l'activitat agrícola. I és que a les superfícies que no ocupen directament els mòduls solars s'hi ha desenvolupat un projecte de plantació d'oliveres, amb l'objectiu de recuperar i mantenir l'ús agrícola tradicional del territori.
Un projecte que també genera oposició
Però l'arribada del macroparc solar no ha estat exempta de controvèrsia. L'extensió de les instal·lacions i l'impacte sobre el paisatge i el sòl agrícola han generat malestar entre una part de veïns i pagesos.
Des de la Plataforma Lleida contra la MAT, no es qüestiona que calgui produir energia renovable. Es qüestiona, sobretot, on s'instal·la, tal com explica Adrián Drago, representant de la plataforma.
Sempre hem lluitat perquè s'aprofitessin infraestructures existents, com teulades o terrenys antropitzats, per poder instal·lar aquestes plaques fotovoltaiques.
I també qüestionen l'impacte de les infraestructures necessàries per transportar aquesta energia. Denuncien que algunes de les torres d'alta tensió de la línia d'evacuació estan situades molt a prop d'habitatges a l'Horta de Lleida.
Per això, coincidint amb la visita d'Illa i Paneque al parc fotovoltaic d'Alcarràs, una quinzena de persones han protestat a les portes de la instal·lació. Convocats per Lleida contra la MAT, però també per la Plataforma l'Horta de Lleida i Pobles Vius, han denunciat que "no és una transició, és una especulació" i han portat pancartes com "Alcarràs, pel·lícula de terror" i han denunciat un "fraccionament il·legal".
La polèmica d'Alcarràs s'emmarca en un debat més ampli sobre com i on s'han d'instal·lar les renovables a Catalunya. El govern defensa que cal trobar emplaçaments compatibles amb l'activitat agrícola i Illa ha situat aquesta qüestió en el desplegament del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER):
S'està parlant amb tot el territori, amb tots els ajuntaments, per triar el 2% de territori de Catalunya que necessitem per posar energies renovables.
Què hi guanya Alcarràs?
L'Ajuntament d'Alcarràs dona suport al projecte, que tindrà una repercussió directa sobre les arques municipals. L'Ajuntament d'Alcarràs ingressa 4 milions d'euros per les obres i està previst que ingressi aproximadament un milió d'euros anuals a través de l'impost d'activitats econòmiques.
L'alcalde d'Alcarràs, Jordi Castany, ha expressat el "compromís" del municipi amb l'energia verda. "Ens provoca un canvi de paisatge, però hem d'explicar a la gent que no va en contra de res. O depenem del petroli, de països amb règims de poder dubtosos, o de la nostra pròpia energia", ha afirmat Castany, que ha defensat que calen recursos per "minimitzar" l'impacte paisatgístic que impliquen els projectes.
