Les estrenes literàries del nou curs: 10 llibres en català per llegir després de vacances
Cada any, el sector editorial viu tres èpoques de gran intensitat comercial: Sant Jordi, la campanya de Nadal i les setmanes postestiuenques.
En el cas de la rentrée literària del setembre, les editorials acostumen a publicar força novetats, entre altres coses perquè ningú vol desaprofitar l'aparador de la cada cop més multitudinària Setmana del Llibre en Català, que aquest any se celebra del 18 al 27 de setembre.
Aquests són els 10 llibres que hem seleccionat i que es podran llegir després de les vacances d'estiu.
"El preu de néixer", Laura Gost
Edicions Proa – publicació 9 de setembre
Malgrat que Laura Gost ja tenia una notable trajectòria des de molt jove –el 2018, per exemple, va recollir el premi Goya al millor curtmetratge d'animació per "Woody & Woody" com a creadora i guionista–, molts la van "descobrir" ara fa 3 anys quan va guanyar el Premi Proa de novel·la per "Les cendres a la piscina".
Ara, Gost ha escrit "El preu de néixer", que parteix d'una base argumental que crida l'atenció: en una societat on la superpoblació s'ha resolt amb una llei implacable, cap infant pot néixer si una altra persona no mor en lloc seu.
Aquest plantejament ja ha cridat l'atenció de moltes editorials internacionals, que han adquirit els drets de la novel·la de Gost per traduir-la a llengües com l'anglès, el francès, el castellà, el neerlandès, el grec, el turc i l'italià.
"L'antropòloga", Ada Castells
Edicions 62 – publicació 9 de setembre
Com Laura Gost, Ada Castells també ens proposa una novel·la distòpica que ens faci tocar de peus a terra després de la disbauxa estiuenca.
A "L'antropòloga", coneixem un petit reducte d'humans que han sobreviscut al col·lapse que ha patit el món. Això sí: viuen en una societat ordenada per la lògica implacable de la intel·ligència artificial. Podríem dir que, en certa manera, tot funciona: la gent neix, el sistema els cria, els atorga una feina i als 40 anys... els elimina. Hi ha, però, un problema irresoluble: aquestes persones estan tristes.
Ada Castells és periodista i escriptora. Entre altres, ha publicat novel·les com "El dit de l'àngel", "Pura Sang" (premi Sant Joan) o Solastàlgia.
"Bèstia", Irene Solà
Llibres Anagrama – publicació 2 de setembre
A aquestes altures, presentar Irene Solà potser és una mica sobrer. Parlem, ras i curt, d'una de les escriptores europees de referència. A tall d'exemple, la seva cèlebre novel·la "Canto jo i la muntanya balla" ha estat traduïda a una trentena de llengües i, per postres, va guanyar l'European Union Prize for Literature.
Més recentment, el seu darrer llibre, "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres", va merèixer el Premi Finestres de narrativa en català 2023.
Però Solà no només és novel·lista, sinó que també ha desenvolupat una fructífera carrera com a poeta. Per això, ara Llibres Anagrama recupera el seu primer poemari, "Bèstia", que l'any 2012 va guanyar el premi Amadeu Oller.
Els lectors hi trobaran el món familiar i alhora estrany de Solà, que anticipa, en certa manera, l'imaginari de la seva narrativa. I, a banda, el llibre sobretot mostra ja una veu personalíssima i radical.
"El niu", Eduard Sola
La Campana – publicació 17 de setembre
Eduard Sola és un dels guionistes més reconeguts que ara mateix treballen al món del cinema i la televisió d'àmbit català i espanyol. Ho demostra el fet que el guió de l'exitosa pel·lícula "Casa en flames" ha estat guardonat amb els premis Goya i Gaudí.
Per això, el debut literari de Sola era molt esperat; finalment, aquesta "òpera prima" ha arribat. Té forma de novel·la, es titula "El niu" i està protagonitzada per la Sara, una dona que ha d'afrontar el buit que deixa el seu fill petit quan se'n va de casa. Un buit, però, que no és nou. Dotze anys enrere, la vida de la Sara es va esquerdar després d'un succés terrible al Delta de l'Ebre.
"Sorra", Cristina Genebat
La Magrana – publicació 10 de setembre
La trajectòria teatral de Cristina Genebat és llarga i fructífera. Sobre els escenaris ha estrenat una trentena de produccions, com ara "La trena" –al Goya– i "La Gavina" –al Teatre Lliure–. I a la televisió, aquesta actriu ha intervingut en sèries com "Merlí", "Com si fos ahir" o "El mal invisible". Però a la polifacètica Genebat –que, a banda, és dramaturga i traductora– a partir d'ara també l'haurem de definir com a novel·lista, perquè fa uns quants mesos va guanyar la primera edició del Premi Lo Somni de narrativa amb "Sorra".
En aquest llibre hi descobrirem un personatge, la Violeta, durant el darrer estiu de la seva infantesa, quan descobreix el desig, l'amor i la pèrdua. Les aventures d'aquesta nena ressonen en la vida d'una ballarina i en el tràngol d'una dona madura, amb ecos que perduren amb el pas del temps.
"El fill de l'oligarca", Patrick Radden Keefe
Edicions del Periscopi – publicació 14 de setembre
Des que l'any 2020 el seu llibre "No diguis res" va impactar mig món –va guanyar el premi Orwell de no-ficció política i va ser considerat un dels millors llibres de no-ficció de la dècada–, els llibres del periodista nord-americà Patrick Radden Keefe són esperats amb candeletes. Per això podem dir que "El fill de l'oligarca" és una de les novetats més esperades de l'any.
En aquest llibre coneixem Zac Brettler, un jove de 19 anys que mor misteriosament a Londres. La policia tanca el cas considerant que la mort ha estat per suïcidi. Però una investigació promoguda pels pares del noi acaba revelant que en Zac s'havia construït una identitat falsa com a suposat fill d'un oligarca de l'Europa de l'Est.
El llibre, doncs, és una exploració sobre les identitats digitals, els mecanismes del poder, la corrupció al segle XXI i els riscos associats a una societat obsessionada amb l'estatus i l'aparença. I és, també, la història d'uns pares que lluiten per saber com i per què va morir el seu fill, però també per descobrir qui va ser mentre era viu.
"Els desesperats", Éric Vuillard
Edicions 62 – publicació 30 de setembre
El prolífic Éric Vuillard és un escriptor francès que, de manera incansable, s'ha especialitzat a novel·lar episodis històrics de forma breu; tal com va demostrar, per exemple, a "L'ordre del dia", un llibre ambientat durant el nazisme que va guanyar el Premi Goncourt el 2017.
Ara, Vuillard publica "Els desesperats", un llibre en què a través de la llegendària figura de Billy el Nen, l'autor ens narra com la joventut d'arreu d'Europa va inundar Amèrica per participar en l'apropiació de terres més gran de tota la història durant el naixement dels Estats Units.
Però entre aquesta immensa cursa de buscadors de fortuna hi va haver guanyadors i perdedors. I entre aquests últims cal incloure-hi Billy el Nen, que va morir als 21 anys després que la seva família hagués emigrat d'Irlanda per fugir de la pobresa.
"Malaveïna", Martí Gironell
Columna – publicació 7 d'octubre
El 2007 va publicar el seu gran èxit, "El pont dels jueus", i des d'aleshores Martí Gironell s'ha dedicat a explorar episodis històrics que fan de teló de fons de les seves novel·les. Ho certifiquen títols com "L'arqueòleg", "El primer heroi", "Strappo, la novel·la de l'espoli del romànic català", "La força d'un destí" –que va guanyar el Premi Ramon Llull– o la més recent, "La muntanya del tresor".
Ara, a "Malaveïna", Gironell ens explica la història d'una dona que viu als marges d'un món que no entén ni perdona els seus coneixements com a curandera. A l'ombra del castell de Peralada, passions prohibides, silencis familiars i velles rancúnies s'entrellacen en una història que travessa generacions.
"L'illa de les barretines", Aniol Florensa
La Campana – publicació 10 de setembre
Aniol Florensa ha treballat, sobretot, al món de la televisió; ha dirigit programes com "Alguna pregunta més?" o "Fuet". Però, en paral·lel, aquest guionista i director creatiu ha escrit cinc novel·les.
La seva última obra l'ha titulat "L'illa de les barretines", que podríem definir com la crònica d'un naufragi doble, el de dos homes vulnerables i fràgils, separats pel temps i per l'espai, i reunits a través de l'escriptura. Per una banda, és l'aventura documentada de Pere d'Alberni, un capità de vaixell tortosí que el 1790 va ser enviat, juntament amb una milícia de fusellers catalans, a la remota illa de Nutka per defensar-la en nom de la corona espanyola. Per l'altra, "L'illa de les barretines" també és la història de la deriva del seu autor, Aniol Florensa, trasbalsat per la mort del seu pare i pel naixement de la seva filla.
"La vida no són matemàtiques", Joan Miquel Oliver
La Magrana – publicació 3 de setembre
Joan Miquel Oliver és conegut, sobretot, per la seva faceta de músic, compositor i lletrista del grup Antònia Font. I, a més de ser un dels músics més influents de la música pop en català, Oliver ha desenvolupat una trajectòria com a escriptor que va arrencar el 2002 amb la publicació del poemari "Odissea trenta mil".
Després van arribar llibres de narrativa, dietaris, obres de teatre, etc. L'última obra d'Oliver es titula "La vida no són matemàtiques", un volum de 77 microrelats en què l'autor reflexiona sobre la condició humana, el pas del temps i la vida quotidiana.
L'autor també ens revela els seus referents musicals, literaris i cinèfils. I ens explica com es va idear i crear un dels àlbums més controvertits d'Antònia Font. Podem dir, doncs, que aquest llibre funciona com a autoretrat vital i artístic d'un dels creadors més influents de la música catalana actual.
