El partit de Vladímir Putin revalida la majoria absoluta al Parlament rus, segons els sondejos

Els sondejos a peu d'urna donen una victòria aclaparadora al partit de Vladímir Putin, Rússia Unida, en les eleccions legislatives que s'han fet aquest cap de setmana a Rússia. No és cap sorpresa perquè en uns comicis que no són lliures ni transparents ningú dubtava del resultat.

Alguns experts apuntaven aquesta setmana la possibilitat que el partit que ha dominat la política russa els últims 20 anys obtingués més del 55% dels vots.

Els sondejos de dues empreses externes, un cop tancats els col·legis electorals, els atribueixen entre el 49,5% i el 52,8% dels vots.

Amb el 14% dels vots escrutats, la Comissió Electoral Central, confirma la victòria de Rússia Unida, amb el 57,2% dels vots.

Després de 72 hores de votació, els col·legis electorals han tancat a les 21.00 (hora de Moscou), s'ha aturat el vot electrònic i comença el recompte de vots. Més de 110 milions de russos estaven cridats a les urnes per escollir els 450 diputats de la Duma.

A banda de Rússia Unida, que fins ara tenia 315 diputats, a la Duma hi ha representació de quatre partits més: el Partit Comunista (fins ara segona força amb 57 escons), seguits dels conservadors de Rússia Justa, els nacionalistes del Partit Liberal Demòcrata i els liberals de Gent Nova.

El Kremlin ha apartat els candidats incòmodes i pacifistes

Les autoritats han incentivat el vot electrònic, sortejant vals de bonificació i descomptes de fins a 500 euros a supermercats, cafeteries o al transport públic, o animant els treballadors de grans empreses dependents de l'Estat a votar a canvi de gaudir d'un dia de permís.

Una promoció del vot electrònic que ha despertat suspicàcies entre opositors i observadors, que també alerten que l'ampliació del termini de vot a 72 hores dificulta la feina dels observadors i fa que el contingut de les urnes sigui fàcilment manipulable.

Per aquesta raó, el Partit Comunista i Iàbloko –l'única formació partidària d'un alto el foc a Ucraïna i que finalment ha estat inhabilitat abans de les eleccions– han demanat al seu electorat que votessin de forma presencial, papereta en mà, i que concentressin el vot a diumenge.

Una de les principals queixes dels opositors és que les autoritats han obstaculitzat la feina dels observadors durant els tres dies de votació i que alguns electors s'han trobat que no podien votar perquè no hi havia prou paperetes.

El procés electoral s'ha desenvolupat en un context de tensió social creixent derivat de la repressió sobre la societat civil i la dissidència, les restriccions a internet, i el cansament per una guerra a la qual no es veu fi. Mentre que el Kremlin continua fent propaganda dels èxits al front d'Ucraïna, els atacs de llarg abast de l'exèrcit ucraïnès amb drons han fet sentir la guerra més a prop als ciutadans de les grans ciutats com Moscou.

El partit oficialista s'ha vist obligat a intensificar la retòrica probel·licista. I, malgrat que el president rus no apareix en cap candidatura, Vladímir Putin ha hagut d'implicar-se en aquesta campanya més que mai per remuntar les enquestes del seu partit, que van arribar a desplomar-se a xifres rècord. Putin ha ofert en campanya una imatge més propera a la ciutadania i ha viatjat a regions remotes de Sibèria i de l'Extrem Orient.

Aquestes han estat, de fet, les primeres eleccions legislatives des de la invasió d'Ucraïna, i també s'ha votat a les quatre regions annexionades el 2022: Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia. Això, malgrat que l'exèrcit rus no les controla del tot.

Entre els joves i els homes en edat militar, a Rússia creix la por que els cridin per anar al front d'Ucraïna, un conflicte que no té un final a la vista.

Aquest diumenge, la comissió electoral diu haver "detectat" més d'un miler de ciberatacs "d'interferència ucraïnesa" i l'alcalde de Moscou ha dit que un atac massiu de més de 1.600 drons ucraïnesos sobre la regió ha provocat almenys tres víctimes mortals, tot i que ha puntualitzat que la majoria de drons han estat interceptats.