Èxit del nou grau de serveis funeraris: dobla la demanda d'alumnes en el seu primer any
Aquest curs s'ha estrenat un nou grau de Serveis Funeraris. Uns estudis de formació professional de grau mitjà llargament reivindicats pel sector, que trobava a faltar una formació reglada i tenir personal qualificat que pugui fer les diferents feines d'un tanatori.
En aquest primer any, la demanda, amb 120 sol·licituds, ha doblat l'oferta, que és de 62 places, segons dades del Departament d'Educació.
El grau de Serveis Funeraris només es fa a dos centres de Catalunya, l'Institut Gaudí de Reus i l'Institut Montserrat Roig de Terrassa. En aquest darrer centre ens expliquen que els ha sorprès l'alta demanda del grau.
Molts estudiants venen de lluny i la majoria són força joves, ja que l'accés preferent és per als estudiants que surten de l'ESO o que fa menys de 3 anys que l'han acabat.
Un dels aspectes que més han valorat és que és un sector laboral estable, com explica Carles Peiró, que és un dels professors del grau a l'Institut Montserrat Roig de Terrassa. "No els fa res treballar al sector i ho troben una gran oportunitat, i més sent una primera promoció del grau", explica Peiró.
Uns estudis polivalents
Els estudis s'inclouen a la branca de Serveis a la Comunitat i tenen mòduls de bioseguretat, suport psicològic o gestió administrativa. Peiró explica que són uns estudis molt polivalents on es poden distingir dos àmbits, un més relacionat amb la gestió de persones i d'atenció familiar i l'altre més tècnic.
Això ho veiem també en les preferències dels alumnes, com Ainoha Padilla, que té 16 anys i té clar que es vol dedicar a la tanatoestètica, una feina que entén com una manera d'ajudar el difunt a marxar amb dignitat i a la família a tenir un últim record que sigui bo.
O Claudia Londoño i Rosa Carrillo, que estan més interessades en l'acompanyament emocional, una tasca que consideren imprescindible en un tanatori. "Quan ve un familiar en un procés de dol nosaltres fem els primers auxilis", apunta Carrillo.
Malgrat que a casa els donen suport, els alumnes reconeixen que la seva tria ha generat sorpresa en el seu entorn. Quan Dídac Penco, un altre dels alumnes, que té 17 anys, ho va dir als seus amics, va detectar cares estranyes i sensacions de rebuig i d'incomoditat.
Judit Aymerich, amb 21 anys, ha detectat certa morbositat i diu que de seguida li pregunten si ja ha vist algun difunt o si ja l'ha preparat, però que ella no explica ni què fan ni res del que passa a la zona de treball del tanatori per respecte al difunt i a la seva família.
Un grau amb doble seu, l'institut i la funerària
El grau està plantejat en modalitat dual. Això vol dir que la docència es reparteix entre l'institut i la Funerària de Terrassa, que en aquest cas és una empresa municipal. Una presa de contacte amb el lloc de feina des del primer dia que professors i alumnes consideren imprescindible.
Com explica Laura Pérez, que és la cap d'estudis d'FP al Montserrat Roig, a Terrassa, l'objectiu també és que l'alumne entri en contacte amb la realitat del lloc de feina des del primer dia perquè si algun alumne no es veu preparat tinguin temps de reorientar la situació.
Reconeix que per a alguns alumnes el fet de veure i treballar amb un difunt els ha impressionat més del que preveien, però, de moment, ningú ha renunciat a la plaça.
De fet, els alumnes reconeixen que, per a ells, anar el primer dia al tanatori va ser com una prova de foc per saber si podien estar allà o no, i que en van parlar molt a classe.
Malgrat que tots ells han assistit a un funeral en algun moment, asseguren que no té res a veure amb entrar a la zona de treball. Un espai que Penco descriu com un lloc silenciós, fred i endreçat. "És un ambient de respecte, no sentiràs a ningú cridar", assegura.
Superar el tabú de la mort
Per poder fer el grau, el centre també va rebre una formació per part de la funerària en què van participar tots els professors del centre.
Per a ells, engegar un nou cicle és un repte i n'estan contents, però també implica un gran volum de feina i aquí s'hi ha de sumar que, malgrat que al centre ja tenen cicles de la família de serveis a la comunitat, no coneixien el funcionament dels serveis funeraris.
I aquesta presa de contacte, com explica Pérez, va ser com un abans i un després perquè –reconeix– la mort és un tema tabú i aquesta experiència els va permetre veure no només les instal·lacions, sinó aquesta mirada més humana i d'acompanyament a les famílies.
Una idea que també comparteix Peiró, que diu que han pres consciència de tots els tràmits i tota la gestió que hi ha al darrere d'una defunció.
Veus la vàlua que té cada una de les persones que et vas trobant des del primer moment fins que dius l'últim adeu.
Aquesta mirada humana i propera coincideix amb les primeres sensacions que descriuen els estudiants, que saben que els serveis funeraris poden ser una feina dura perquè estaran envoltants de dolor, però ho afronten amb respecte i serenitat.
De fet, aquest és un dels aspectes que també treballen des del cicle i a la funerària, que disposa d'un servei d'acompanyament per als treballadors i per als alumnes.
