Eva Baltasar guanya el prestigiós premi Médicis Étranger amb "Ocàs i fascinació"
Eva Baltasar ha rebut a París el Premi Médicis Étranger i es confirma així com una de les veus literàries catalanes amb més projecció a l'escena internacional.
El jurat d'aquest prestigiós guardó francès, que reconeix autors amb "una fama que encara no es correspon amb el seu talent", li ha concedit per l'edició francesa d'"Ocàs i fascinació", la seva quarta novel·la.
La traducció al francès, a càrrec d'Annie Bats, s'ha publicat amb el títol "Déclin et fascination". Mai abans una obra de literatura catalana havia aconseguit aquest guardó,
Baltasar va escriure aquesta obra després del tríptic sobre la maternitat que la va convertir en un fenomen literari, format per "Permagel" (2018), "Boulder" (2020) i "Mamut" (2021), amb tres protagonistes dones, lesbianes, personatges "outsiders" i solitaris, amb difícil encaix social.
En declaracions a 3CatInfo, Baltasar s'ha mostrat "sorpresa" pel guardó per aquesta novel·la, "Ocàs i fascinació", que, en plena crisi de l'habitatge, recupera actualitat amb una protagonista que, tot i tenir una carrera universitària i una feina qualificada, es veu abocada a viure al carrer.
Jo escric per conèixer personatges que, per mi, són molts reals i grans companyies. Estan reflectint tot un fons de precarietat, de fragilitat, una cosa que ressona en molts lectors.
Per Baltasar, el premi no posa "només el focus sobre un sol llibre, sinó sobre tota la literatura escrita en català". "Som una gran constel·lació d'autors, vius i morts, que escrivim en català", ha dit.
Trama vivencial
L'escriptora barcelonina va escriure la novel·la a partir de vivències personals. En publicar-la, va explicar que havia treballat durant un temps netejant cases. El llibre es divideix en dues parts: a Ocàs, descobrim una dona que sobreviu netejant les cases dels altres; a Fascinació, la història fa un gir i s'endinsa en una dimensió gòtica i mística.
El llibre aborda el risc, per a molts joves suposadament preparats, de no tenir els recursos necessaris per viure. El perill de trobar-se al carrer, sense sostre i sense feina. El terror de convertir-se en algú que els altres ni tan sols veuen
Així és com descriuen la novel·la des de Club Editor, l'editorial que ha publicat tots els llibres de Baltasar, amb l'editora Maria Bohigas al capdavant, que l'ha acompanyat a la cerimònia d'entrega del Premi Médicis Étranger a París.
Ja va ser al seu costat a Londres, el maig del 2023, quan va ser finalista del Premi Booker Internacional, amb la novel·la "Boulder". Una fita que la literatura catalana no havia assolit mai abans.
Ara és el director Pedro Almodóvar qui ha quedat captivat per la seva obra. "És una escriptora duríssima i molt original".
El cineasta manxec va fer pública la seva intenció d'adaptar "Peixos", la cinquena novel·la de l'escriptora, en l'última edició del Festival de Cinema de Nova York. Va assegurar que l'havia captivat la història d'una relació lèsbica "molt intensa i punyent", però va expressar dubtes sobre si trobaria actrius disposades a assumir el grau d'exposició física que exigeix aquesta història.
"Mamut" i "Permagel" d'Eva Baltasar també podrien tenir versió cinematogràfica.
Un estil molt reconeixible traduït a una desena de llengües
Baltasar té un estil molt reconeixible amb una prosa que beu de la poesia. Les seves protagonistes són dones que viuen al marge de les convencions socials. El desig, el cos i la sexualitat són centrals a les seves novel·les, i els aborda de manera explícita i sense embuts.
Els textos d'Eva Baltasar estan traduïts a més d'una desena de llengües. L'autora ve de la poesia. L'any 2008 va publicar el seu primer recull poètic, "Laia", amb el qual va guanyar el Premi Miquel de Palol. Des de llavors n'ha publicat deu més, la majoria premiats, com ara "Vida limitada" (2013), "Animals d'hivern" (2016) i "Neutre" (2017).
Amb "Ocàs i fascinació", l'escriptora ja es va endur el Premi Crexells de Narrativa el 2025, atorgat per l'Ateneu Barcelonès, i va ser finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2024.
El Premi Médicis és un guardó literari francès que s'atorga cada any al novembre. Va ser instituït el 1958 per Gala Barbisan, una mecenes cultural d'origen italià, i Jean-Pierre Giraudoux, escriptor, dramaturg i polític francès, fill del cèlebre autor Jean Giraudoux.
Entre els escriptors que han rebut aquest reconeixement hi ha Antonio Muñoz Molina, el 2020, Han Kang i Lídia Jorge, que van compartir el guardó ex aequo el 2023, i la britànica Nina Allan, que el va obtenir l'any passat. I també un altre escriptor català, Enrique Vila-Matas, que el va aconseguir el 2003 per la traducció francesa d'"El mal de Montano".
