Enrique Vila-Matas, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
L'escriptor Enrique Vila-Matas ha guanyat aquest dimarts el Premi Nacional de les lletres espanyoles, que concedeix el Ministeri de Cultura.
Autor de títols com "El mal de Montano" (2002), "París no se acaba nunca" (2003) o més recentment "Canon de cámara oscura" (2025), Vila-Matas és una de les grans veus de la literatura actual. En els últims anys, ha estat sempre un nom present a les travesses al Nobel de Literatura.
Nascut a Barcelona el 1948, va estudiar dret i periodisme, i va començar la seva vida professional com a redactor a la revista de cinema Fotogramas. Interessat pel setè art, va arribar a dirigir dos curtmetratges. A principis dels anys setanta va viure a París, una experiència que va resultar decisiva per a la seva formació literària.
El jurat li ha concedit el guardó per la seva influència decisiva en la narrativa contemporània i per un estil molt particular, un ADN inconfusible on realitat i ficció es confonen. L'autor barceloní aconsegueix que les històries més enrevessades i delirants esdevinguin versemblants.
També s'ha destacat que l'autor recull l'herència de Borges i Cervantes: combina la tradició literària amb formes narratives innovadores, el joc intel·lectual i la reflexió sobre la mateixa literatura.
Traduït a 30 llengües
Enrique Vila-Matas té obra traduïda a 30 llengües i ha aconseguit una legió molt fidel de lectors. Sempre ha mesclat gèneres: narrativa, assaig, autoficció o crònica periodística, que conviuen a les seves obres, escrites amb molt d'humor i ironia.
El seu debut literari es remunta al 1973 amb la publicació de "Mujer en el espejo contemplando el paisaje". Altres títols destacats de l'autor són "Historia abreviada de la literatura portátil" (1985), "El viaje vertical' (1999), "Bartleby y compañía" (2000), "Doctor Pasavento" (2005), o llibres de relats como "Suicidios ejemplares" (1991), ''Exploradores del abismo' (2007) o la recopilació "Recuerdos inventados" (1994); a més d'assajos com "El viajero más lento" (1992).
L'escriptor ja havia rebut diversos reconeixements anteriorment. Va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per "Bartleby i companyia" el 2001, novel·la que el 2002 va rebre el Prix du Meilleur Livre Étranger a França i el Premi Fernando Aguirre-Libralire.
Aquell mateix any, va rebre el Premi Herralde de Novel·la per "El mal de Montano", obra que també va obtenir el Premi Nacional de la Crítica i el Prix Médicis étranger el 2003. El 2014, va obtenir el Premi Formentor de les Lletres pel conjunt de la seva obra.
A més, el 2006 va ser nomenat Cavaller de la Legió d'Honor francesa; el 2009 va rebre el títol de doctor honoris causa en Lletres per la Universitat dels Andes (ULA), de Mèrida, Veneçuela, i el 2013 va ser nomenat oficial de l'Orde de les Arts i les Lletres pel govern francès.
