El portuguès Gonçalo M. Tavares, Premi Formentor 2026
El prestigiós Premi Formentor de les Lletres torna a Formentor (Pollença, Mallorca) després de la itinerància dels últims anys, en què el guardó s'ha lliurat a Sevilla (César Aira), Las Palmas de Gran Canària (Liudmila Ulítskaya), Canfranc (Pascal Quignard), Marràqueix (László Krasznahorkai) i, l'any passat, a Madrid (Hélène Cixous).
Al luxós Hotel Formentor –completament renovat, després d'unes obres llargues i controvertides– s'ha lliurat aquest diumenge el premi de 2026 a una de les estrelles fulgurants de les lletres portugueses, Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970).
Per als lectors que no el coneguin, potser els serveix com a referència de la seva qualitat una cita cèlebre que, fa 20 anys, va dir el Premi Nobel portuguès Jose Saramago i que encara l'acompanya:
Tavares guanyarà el Premi Nobel en menys de trenta anys, n'estic segur. No té dret a escriure tan bé amb només 35 anys. Em venen ganes de donar-li un cop de puny.
El Nobel per a Tavares encara no ha arribat, però, de moment, ja té el Premi Formentor, que sempre s'ha dit que té l'aroma del premi de l'Acadèmia sueca.
De fet, alguns dels premiats amb el guardó nascut a Mallorca han acabat, al llarg dels anys, guanyant el Nobel. És el cas de Samuel Beckett –en va guanyar la primera edició de 1961, juntament amb Jorge Luis Borges, i va rebre el Nobel de Literatura el 1969–, Saul Bellow –el Formentor el 1965 i el Nobel el 1976–, Annie Ernaux –el Formentor el 2019 i el Nobel el 2022– i László Krasznahorkai –el Formentor el 2024 i el Nobel tot just l'any següent.
Amb relació a això, un altre portuguès, el també escriptor António Lobo Antunes, va dir: "Per què hauríem de parlar dels premis Nobel? No seria millor pensar si seran o no grans escriptors? (...) El més respectat em sembla, sens dubte, Gonçalo M. Tavares".
Un autor original
L'acta del jurat del Premi Formentor de les Lletres posa en valor la capacitat de Tavares per desvelar "les inesperades implicacions d'una humanitat espantada d'ella mateixa" i per saber explicar, amb una obra que dilueix els límits que separen els gèneres literaris tradicionals, la "paradoxal epopeia" de sentir-nos perduts en el món contemporani.
El jurat també destaca la poderosa personalitat, la imaginació i l'"enlluernadora originalitat" de la seva obra. Tavares pot agradar més o menys, però és, sens dubte, un autor que no transita pels camins més obvis de la creació literària.
Ho certifiquen obres seves publicades en català a l'editorial Periscopi –"Un viatge a l'Índia" i "Breus notes sobre literatura", descatalogades i difícils de trobar– i a l'editorial Quid Pro Quo en una feliç coincidència: l'editorial té seu a Pollença, el municipi on es troba el cap Formentor i l'hotel que té aquest nom. Quid Pro Quo té en el seu catàleg "Jerusalem", una de les obres més premiades de Tavares.
El segell barceloní Seix Barral té altres obres de l'autor portuguès traduïdes al castellà com "El barrio", "Una niña está perdida en el siglo XX", "El reino" (amb pròleg d'Enrique Vila-Matas, recent Premi Nacional de les Lletres Espanyoles) o "Mateo perdió el empleo".
Per a l'any que ve, Seix Barral prepara l'edició en castellà d'una altra novel·la ambiciosa on Tavares recupera el to i el personatge de Bloom d'"Un viatge a l'Índia" (inspirat en l'"Ulisses" de James Joyce). Es dirà "El fin de los Estados Unidos de América", una epopeia que va començar a escriure poc abans de la pandèmia de la covid, coincidint amb el primer mandat de Donald Trump.
En el moment de recollir el premi, Gonçalo M. Tavares ha dit que se sent honorat per formar part d'una llista d'autors excepcional ple d'escriptors que es mouen en llibertat "i que no són venedors". Ha parlat dels perills de la democràcia, com ara la pobresa i la pèrdua de llenguatge, i ha qüestionat la intel·ligència artificial, que considera que ataca el pensament "i que crea tetraplègics intel·lectuals".
La història d'un premi
El Premi Formentor es va atorgar, en una primera etapa, entre el 1961 i 1967, a partir d'unes converses literàries prèvies entorn de la poesia i la novel·la que venien impulsades per figures cabdals de l'ecosistema literari català i espanyol, com l'editor Carlos Barral.
L'encert del primer veredicte –Samuel Beckett i Jorge Luis Borges– va marcar el camí del prestigi –i el mite– que Formentor encara conserva. L'escriptor argentí va arribar a dir que "a conseqüència d'aquest premi, els meus llibres van proliferar de la nit al dia, a tot el món occidental".
La primera etapa va estar plena d'entrebancs: novel·les premiades després que no van funcionar i la prohibició franquista de celebrar en territori espanyol uns premis que considerava contraris al règim. Les edicions dels anys 1963 i 1964, per exemple, es van fer a Corfú i a Salzburg. Aquesta primera etapa acaba l'any 1967.
Els premis no es reprenen fins al 2011. Carlos Fuentes va ser el primer guanyador de la nova etapa. A partir de 2012, el premi està dotat amb 50.000 euros i s'atorga a un sol autor. Altres guanyadors han estat Javier Marías (2013), Enrique Vila-Matas (2014) o Alberto Manguel (2017). Les dones, per cert (quina novetat!), estan poc representades a la nòmina total de guanyadors (Dacia Maraini, Gisela Elsner, Nathalie Sarraute, Annie Ernaux, Liumidla Ulítskaya i Helène Cixous).
Qui estigui interessat en la història d'aquest premi singular, Anagrama ha publicat el llibre "El canon Formentor. Una historia de la literatura", amb preàmbuls firmats pels editors Jordi Herralde i Antoine Gallimard i el director de la Fundació Formentor, Basilio Baltasar, ànima de la segona etapa i responsable de la consolidació definitiva del premi.
Al marge del premi d'aquest diumenge, el mateix hotel acollirà fins dimarts editors, escriptors i periodistes culturals al cicle de debats titulat "Artistas, émulos y copistas" (amb la participació de noms com Biel Mesquida) i també un II Col·loqui d'Editors Europeus que moderarà el director del suplement "Cultura/s" de La Vanguardia, Sergio Vila-Sanjuán.
