"Sala Augusta seguit de Llengua materna", de Sebastià Alzamora: un llibre, cinc premis
Ni un, ni dos, ni tres... fins a cinc premis té fins ara el poemari del mallorquí Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) "Sala Augusta seguit de Llengua materna". L'últim dels premis, el de la Lletra d'Or, un guardó històric, de caràcter independent, amb un jurat que componen persones que no hagin fet 50 anys, l'ha rebut aquest dimarts a la llibreria Laie de Barcelona.
Alzamora, que ara té 54 anys, havia estat fa uns anys jurat de la Lletra d'Or i aquest dimarts s'ha mostrat orgullós d'un palmarès de guanyadors que van obrir en les primeres edicions, a partir del 1956, ara fa 70 anys, tres pesos pesants de la poesia com Salvador Espriu, Josep Pla i Josep Carner.
Els altres quatre premis que ha rebut "Sala Augusta seguit de Llengua materna" són el Josep M. Llompart - Cavall Verd, que atorguen col·legues escriptors de l'AELC, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; el Premi Crítica Serra d'Or; el Premi de la Crítica espanyola en l'apartat de poesia en català i el Premi Nacional de poesia que concedeix el Ministeri de Cultura.
En el complex paisatge dels premis literaris, no és habitual que un sol títol generi tant consens com en aquest cas.
En general, pel que fa als premis a obra publicada, es tendeix a una certa atomització, com avui reconeixia l'editor de Proa, Josep Lluch: "Al final costa de saber quins són els llibres de l'any."
En el cas de "Sala Augusta..." hi ha hagut força unanimitat. El llibre, per cert, ja brilla a les llibreries amb una faixa de color groc amb els cinc premis. Un possible estímul per als lectors desorientats que busquen algun llibre bo de poesia i no saben què triar.
Un poemari en dues parts
"Sala Augusta seguit de Llengua materna", publicat a Proa, és un llibre breu, d'una seixantena de pàgines, plantejat en dues parts, com ja explicita el títol. Un díptic sobre la memòria col·lectiva a partir de la desaparició d'un cinema de Palma anomenat Sala Augusta i també sobre la memòria personal del mateix autor, a "Llengua materna", a partir de la mort de la seva mare.
Sebastià Alzamora ha definit el llibre com a clarament antifeixista i, per ell, demostra que la poesia és capaç d'explicar-ho tot. Al poeta de Llucmajor –també novel·lista– no li agraden gaire les competicions literàries ("només competeixen els tenistes", diu), però rep il·lusionat totes les distincions per aquest últim llibre, ja que també comporta fer créixer la conversa poètica amb els lectors "i amb els autors morts i vius amb qui sempre dialoguem".
Un autor multipremiat
Al marge de la seva obra poètica –va guanyar el Carles Riba amb "La part visible" (2009) i un altre Crítica Serra d'Or per "La netedat" (2018); també els premis Salvador Espriu i els Jocs Florals de Barcelona–, Alzamora també és autor de novel·les premiades com "Sara i Jeremies" (Premi Ciutat de Palma 2002); "La pell i la princesa" (Premi Josep Pla 2005); "Crim de sang" (Premi Sant Jordi 2011) o "Ràbia" (Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2022), per exemple. Ha estat traduït al francès, l'italià, el castellà, l'anglès, el portuguès, el polonès i el danès.
