En què es va inspirar Agatha Christie? Les mil cares de la "reina del crim", en una exposició
Tots sabem de l'Agatha Christie escriptora i dramaturga, però quina mena de dona va ser la novel·lista que ha venut més obres de tots els temps?
Es va casar dues vegades i va ser mare d'una noia. Va fer la volta al món i era experta en verins.
Va estudiar música a França perquè volia ser pianista i parlava francès de manera fluida. Va ser arqueòloga assistenta, fotògrafa i surfista.
No està gens malament per haver nascut el segle XIX.
Descobrir la seva vida ajuda a comprendre la seva enorme i perdurable feina literària, amb més de 1.000 milions de llibres venuts en anglès i 1.000 milions addicionals en més de 100 llengües.
Només la superen la Bíblia i Shakespeare.
Va escriure 80 novel·les de misteri o de crims i més de 25 obres de teatre, incloent-hi "The Mousetrap" (La Ratera), l'obra teatral amb més permanència mundial en cartell.
74 anys després d'estrenar-se, encara es pot veure a Londres.
L'exposició explora la seva vida i la seva obra
La mostra, oberta fins al juny de l'any que ve a la Biblioteca Britànica, arrenca a la casa, en una típica zona rural de Devon a l'oest d'Anglaterra, on va passar la infantesa i l'adolescència, des que va néixer, el 1890, en una família benestant.
Allà va escriure la seva primera novel·la publicada, "The Mysterious affair at Styles", el 1920.
Després entra al dispensari on la "reina del crim" va trobar una font d'inspiració inesgotable quan va fer d'infermera voluntària a la Primera Guerra Mundial. Allà va aprendre de fàrmacs i de verins, com explica a 3CatInfo Loukia Drosopoulou, comissària de l'exposició.
Tenia uns coneixements increïbles, no només sobre la varietat de verins, sinó també sobre la dosi que podia emprar per convertir-ne una de farmacèutica en una de mortal.
Gran apassionada del ferrocarril
La mostra també recrea el glamur i la intriga d'un vagó de l'Orient Express.
La seva gran capacitat d'observació dels passatgers va contribuir a crear els personatges i els escenaris d'algunes de les seves novel·les més cèlebres, com ara "Assassinat a l'Orient Express", on Christie va fer servir una fórmula ideal per a històries ambientades en escenaris de cercle tancat.
Aquesta tècnica també la va fer servir en altres novel·les com "Mort als núvols", que transcorre en un avió; "Mort al Nil", en un creuer, o "Cartes sobre la taula", que es desenvolupa en una sola habitació i amb només quatre possibles sospitosos.
El seu viatge vital segueix per les excavacions arqueològiques a l'Iraq o a Síria, durant l'època del seu segon matrimoni amb l'arqueòleg Max Mallowan, la dècada del 1930.
Aquí va aconseguir la inspiració per a novel·les com "Murder in Mesopotamia" o "They came to Baghdad".
La mostra rastreja objectes personals inèdits, com la màquina d'escriure que va fer servir a "Un cadàver a la biblioteca".
Sempre viatjava a tot arreu amb la màquina, com si fos el portàtil d'avui.
Una viatgera atrevida
De fet, Agatha Christie no seria qui va ser sense haver viscut aventures internacionals poc convencionals per a una dona de l'època.
Com explica James Pritchard, besnet de l'autora i conseller delegat d'Agatha Christie Limited, la seva besàvia era una viatgera increïblement intrèpida:
Durant la dècada de 1920 va fer la volta al món, va viatjar tota sola a l'Orient Express, cap al 1928. Era una persona molt aventurera, molt interessant i amb molts interessos; s'interessava molt per la gent d'arreu del món.
El record més viu de Pritchard de la seva besàvia és quan es va morir, el 1976. "Recordo tornar de l'escola i veure que ella era l'obertura de l'informatiu de les sis de la BBC. I crec que, en aquell moment, em vaig adonar que allò no era normal".
Les seves obres no passen de moda i van més enllà de la llengua anglesa. De fet, funcionen a llocs culturalment tan diferents com el Japó, el Brasil, el Pròxim Orient o la Xina.
Pel seu besnet, però, malgrat que Agatha Christie és coneguda arreu del món, sovint és menystinguda i poc valorada per alguns.
Potser és que és massa popular o potser perquè a la gent no li solen agradar els autors de gènere. O potser ésperquè simplement és una dona.
