Dos anys de la dana de l'Horta Sud: una reconstrucció a mitges i dos dols sense tancar
És difícil tenir una xifra exacta de tot allò que va arrasar la dana el 2024. Bona part de la província de València va quedar tocada, especialment l'Horta Sud i les Riberes. Les xifres parlen d'afectacions en 65 municipis, gairebé 850.000 persones i més de 50.000 empreses.
I per sobre de la destrossa econòmica, les víctimes mortals, que a dia d'avui en són 233.
L'endemà mateix de la catàstrofe es va començar a parlar de la reconstrucció: la física, per tenir un territori més segur i adaptat a la nova situació climàtica, i l'emocional, aquella que moltes de les víctimes de la catàstrofe encara tenen pendent.
Dos anys sense poder fer el dol
Una de les grans preguntes que va deixar aquell 29 d'octubre és com es recupera psicològicament i mentalment una persona que ha patit una tragèdia tan agra i duradora?
Durant mesos el fang bloquejava carrers i negocis. Durant mesos els afectats recordaven el soroll aterridor de l'aigua entrant a les seva cases, sense contenció.
Com es recupera algú que ha perdut un pare, com Rosa; la filla i el marit, com Toñi; el marit i els dos fills, com Dolores? És difícil parlar de recuperació.
No és fàcil conviure amb l'absència ni assumir la pèrdua. Això costa. I encara és més dur quan no tens on plorar morts, quan no tens on dur-los flors.
És el cas de Saray Ruiz i Ernesto Martínez. Saray va perdre al seu pare, Francisco. En un camí, prop del polígon de Montserrat, el seu poble.
Francisco anava amb els seus dos nets al cotxe. Va lluitar contra la riuada amb totes les seves forces, va posar el seu cos per salvar els dos nets. I, quan no va poder més, una vegada sabedor que ells viurien, se'l va endur l'aigua. El seu cos no l'han trobat encara avui.
Així ho expliquen Saray i Ernesto:
És dur perquè la ment necessita creure que efectivament ell ja no està, i quan tu no tens un cos, no pots tancar eixa ferida.
Una fotografia, les claus del cotxe i la gorra
En el mateix punt on va desaparèixer Francisco, Saray mostra el que li queda d'aquell dia.
"Això són els últims records que em queden del meu pare: la clau del cotxe, l'última foto i la gorra del dia que va desaparèixer", lamenta Saray.
Vol mantenir un alè d'esperança: "Em queda una miqueta d'esperança. Més que res si comencen a netejar, i a reconstruir, que en una d'aquestes puga eixir el seu cos".
Però, quan hi pensa, li cau a sobre el pes d'una realitat que no és fàcil: "Però és molt complicat, jo realment pense que no l'anem a trobar".
No ha rebut ajuda psicològica. En dos anys, explica, ningú ha tocat a la porta de la seva casa per oferir-li'n.
Ha estat ella qui ha hagut de buscar recursos. I recorda, amb especial duresa, els moments posteriors a la tragèdia quan havia de firmar papers en nom del seu pare.
Quan havia de sol·licitar la declaració oficial de defunció d'un pare del que no s'havia acomiadat i d'un cos que no havia vist:
Posar el seu nom cada vegada era una tortura.
El govern d'Espanya va establir un ajut de 72.000 euros per cada persona morta a causa de la Dana, el valencià de 80.000.
Saray, però, creu que "una vida té preu": "Per mi que es posen els diners on vulguen, perquè el que tu vols és al teu familiar".
Una reparació que no arriba
Durant mesos es van fer recerques molt intenses per intentar trobar els cossos de Francisco i d'Eli. Encara avui se'n continuen fent.
Cada vegada que hi ha pluges o algun esdeveniment que puga produir un canvi orogràfic, es tornen a pentinar les zones que la Guàrdia Civil té identificades. Allí podria haver els seus cossos, però encara no els han trobat.
Ernesto Martínez és una de les persones que encapçalen, cada mes, les manifestacions de memòria, i de protesta, de la Dana.
Del seu ciclomotor adaptat hi penja una enganxina: 20:11, ni oblit, ni perdó.
Ernesto explica com de difícil és que allò que l'ull no ha vist, la ment ho entenga:
Quan amb el meu nebot Ivan parla de la seva àvia, ho fa en passat: la meva àvia era. Quan ho fa de la seva mare, ho fa en present: la meva mare és.
La seva germana va morir, i la va poder enterrar. El cos de la seva neboda Eli, no ha aparegut. Aquell dia anaven a treballar i pel camí, es van trobar infinitat d'obstacles. Camí de la feina, van perdre la vida:
Coneixent la meva germana sé que va fer tot el possible per arribar a puntual a la feina.
Una nova manera de construir
A Utiel és on va començar tot aquell 29 d'octubre de 2024. Durant la matinada ja va ploure amb força.
Tant, que hores després van decidir suspendre les classes i passat el migdia, el riu Magre va començar a desbordar-se.
Dos anys després, Utiel ha executat un 20% de les obres i s'han fet moltes intervencions en diferents barris, especialment en La Fuente, on ixa dia van morir 6 persones.
Però la llista d'obres pendents encara és gran. La línia C3 de Renfe va quedar totalment destruïda.
A dia de hui, el tren encara no arriba a Utiel. I ixa és, possiblement, una de les infraestructures que més tardaran a dur-se a terme.
La gran dificultat de reconstruir no és només això, reconstruir, sinó fer-ho adequant les noves obres a la realitat del canvi climàtic i els seues afectacions.
En ixe sentit, des del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, ho tenen clar. "Falta molta formació i educació", ens diu Javier Machí, el seu degà.
En definitiva, cal una nova manera de construir:
S'ha de saber situar els punts crítics, ajuntament per ajuntament.
Això passa per tindre molt clar on situar serveis essencials com hospitals o bombers, que després han d'actuar en les emergències.
I saber també què cal fer i què no: "Si torna a vindre un cabdal extraordinari, ja sabem per on desbordarà. S'han de crear uns passadissos on no es puga edificar", afegeix Machí.
Els usos del sòl han d'estar ben concretats. Tindre clar que en determinats llocs només es podria construir un parc o un jardí, però no cap edifici.
I en cas que siga necessari, diu Machí, "construir-lo d'una o dues altures, sense soterranis ni pàrkings. Si es fa un garatge, que siga en altura. No buscar passos inferiors per als vehicles, perquè ja sabem que això és molt més fàcil que quede taponat".
En definitiva, Machí és contundent:
Cal canviar la mentalitat.
Edificis en alt i cabdals duplicats
Són mesures que ja s'estan aplicant. L'IES Alameda d'Utiel, a tocar del riu Magre, va quedar totalment innundat.
Ara es refarà en la mateixa ubicació, però amb modificacions destacables.
Es construirà en altura i la planta baixa serà una sala diàfana. El projecte ja està redactat, però encara tardarà en estar operatiu uns 2 ó 3 anys.
El Conservatori, que també estava situat allà, es trasllada d'ubicació. Utiel es va recuperant i es reconstrueix amb l'objectiu de facilitar més tranquil·litat als veïns.
"Malauradament, l'únic que no podem recuperar són les 6 persones que van morir ixe dia", ens comenta l'alcalde Ricardo Gabaldón, que té clar que pot tornar a passar i que allò que cal és construir pensant en la seguretat de la ciutadania:
Això passa per fer-ho millor.El riu està on està, i el que hem de fer ara és no construir en estes zones.
Precisament una de les grans obres que es duen a terme ara a Utiel és la que està directament relacionada amb el riu Magre.
S'està ampliant el cabdal, es posaran basses de laminació per retindre l'aigua riu amunt i que no arribe al casc urbà, i també s'amplien els ponts.
"S'ha duplicat el cabdal del riu, que és molt important, i s'han fet unes obertures perquè puga eixir l'aigua", afegix l'alcalde Gabaldón.
80 km de carrers per refer el clavegueram
És el que també estan fent a Paiporta, zona 0 de la DANA, la localitat on més obres s'han d'executar, un total de 37.
Entre les més destacades, hi ha, precisament, la reconstrucció del Pont Vell, que duplica en un 45% la seua capacitat hidràulica.
La construcció estava a punt de complir 100 anys i tot i que era un emblema per a la població, ha calgut tirar-lo a terra i fer-lo de nou.
"Malgrat el gran desastre de la DANA, ara tenim davant una oportunitat de canviar el poble", diu Vicent Císcar, el seu alcalde:
La DANA ens l'ha destruït i ara l'hem de reconstruir però adaptant-lo al canvi climàtic.
Les infraestructures dins el barranc del Poio ja estan fetes, s'han consolidat taluds dins el terme i dos ponts ja estan reparats, inclosa també una nova pasarel.la.
Però falten per fer obres importants. A banda del Pont Vell, a Paiporta cal refer tota la xarxa de clavegueram, que comprèn 80km de carrers, 25 d'ells s'han d'obrir totalment per canviar la canonada "i això s'ha de fer mentre la gent segueix vivint i fent el seu dia a dia", recorda l'alcalde.
Les obres duraran aproximadament uns 4 anys. "És una de les obres més grans de tot Europa", afegeix el degà del Col·legi d'Enginyers, Javier Machí. Parlem d'inversions milionàries.
A Paiporta encara li falten per reconstruir infraestructures municipals com l'enllumenat públic, carrers o voreres, a més d'edificis com l'Ajuntament, el Museu o l'Auditori.
A Utiel, un 60% dels projectes ja estan fets o adjudicats, però encara esperen la licitació per poder començar a realitzar-se.
I és que, dos anys després d'aquell fatídic 29 d'octubre del 2024, encara queda molt per fer.
