Dos anys de la dana de l'Horta Sud: una reconstrucció a mitges i dos dols sense tancar

La reconstrucció de les infraestructures encara està en procés, i la reparació emocional en alguns casos ha estat impossible
8 min

És difícil tenir una xifra exacta de tot allò que va arrasar la dana el 2024. Bona part de les comarques de València van quedar tocades, especialment l'Horta Sud i les Riberes. Les xifres parlen d'afectacions en 65 municipis, gairebé 850.000 persones i més de 50.000 empreses.

I per sobre de la destrossa econòmica, les víctimes mortals, que són 234.

L'endemà mateix de la catàstrofe es va començar a parlar de la reconstrucció: la física, per tenir un territori més segur i adaptat a la nova situació climàtica, i l'emocional, aquella que moltes de les víctimes de la catàstrofe encara tenen pendent.

Dos anys sense poder fer el dol

Una de les grans preguntes que va deixar aquell 29 d'octubre és: com es recupera psicològicament i mentalment una persona que ha patit una tragèdia tan agra i duradora?

Durant mesos el fang bloquejava carrers i negocis. Durant mesos els afectats recordaven el soroll aterridor de l'aigua entrant a casa, sense contenció.

Com es recupera algú que ha perdut un pare, com Rosa; la filla i el marit, com Toñi; el marit i els dos fills, com Dolores? És difícil parlar de recuperació.

Saray Ruiz, filla del desaparegut Francisco Gil
Saray Ruiz, filla del desaparegut Francisco Gil (3CatInfo/Miquel Jarque)

No és fàcil conviure amb l'absència ni assumir la pèrdua. Això costa. I encara és més dur quan no tens on plorar morts, quan no tens on dur-los flors.

És el cas de Saray Ruiz i Ernesto Martínez. Saray va perdre el seu pare, Francisco, en un camí prop del polígon de Montserrat, al seu poble.

Francisco anava amb els seus dos nets al cotxe. Va lluitar contra la riuada amb totes les seues forces i va posar el cos per salvar els dos nets. I, quan no va poder més, una vegada es va assegurar que ells viurien, se'l va endur l'aigua. El seu cos no l'han trobat encara avui.

Així ho expliquen Saray i Ernesto:

És dur perquè la ment necessita creure que efectivament ell ja no hi és, i quan tu no tens un cos, no pots tancar eixa ferida.

Una fotografia, les claus del cotxe i la gorra

En el mateix punt on va desaparèixer Francisco, Saray mostra el que li queda d'aquell dia.

"Això són els últims records que em queden del meu pare: la clau del cotxe, l'última foto i la gorra del dia que va desaparèixer", lamenta Saray.

Vol mantenir un alè d'esperança: "Em queda una miqueta d'esperança. Més que res, si comencen a netejar i a reconstruir, que en una d'aquestes puga eixir el seu cos".

Però, quan hi pensa, li cau a sobre el pes d'una realitat que no és fàcil: "És molt complicat, jo realment pense que no el trobarem".

No ha rebut ajuda psicològica. En dos anys, explica, ningú ha picat a la porta de casa seua per oferir-li'n.

Ha estat ella qui ha hagut de buscar recursos. I recorda, amb especial duresa, els moments posteriors a la tragèdia quan havia de firmar papers en nom del seu pare.

Quan havia de sol·licitar la declaració oficial de defunció d'un pare del qual no s'havia acomiadat i d'un cos que no havia vist:

Posar el seu nom cada vegada era una tortura.

El govern d'Espanya va establir un ajut de 72.000 euros per a cada persona morta a causa de la dana; el valencià, de 80.000.

Saray, però, creu que "una vida no té preu": "Per mi que es posen els diners on vulguen, perquè el que tu vols és el teu familiar".

Una reparació que no arriba

Durant mesos es van fer recerques molt intenses per intentar trobar els cossos de Francisco i d'Eli. Encara avui se'n continuen fent.

Cada vegada que hi ha pluges o algun esdeveniment que puga produir un canvi orogràfic, es tornen a pentinar les zones que la Guàrdia Civil té identificades. Allí hi podria haver els seus cossos, però encara no els han trobat.

Ernesto Martínez, oncle d'Elisabeth Gil, desapareguda
Ernesto Martínez, oncle d'Elisabeth Gil, desapareguda (3CatInfo / Miquel Jarque)

Ernesto Martínez és una de les persones que encapçalen, cada mes, les manifestacions de memòria, i de protesta, de la Dana.

Del seu ciclomotor adaptat penja un adhesiu: "20:11, ni oblit ni perdó".

Ernesto explica com és de difícil que allò que l'ull no ha vist la ment ho entenga:

Quan el meu nebot Ivan parla de la seua àvia, ho fa en passat: "La meua àvia era". Quan parla de la seua mare, ho fa en present: "La meua mare és".

La seua germana va morir, i la va poder enterrar. El cos de la seua neboda Eli no ha aparegut. Aquell dia anaven a treballar i pel camí es van trobar infinitat d'obstacles. Camí de la feina, van perdre la vida:

Coneixent la meua germana, sé que va fer tot el possible per arribar puntual a la feina.

Una nova manera de construir

A Utiel és on va començar tot aquell 29 d'octubre de 2024. Durant la matinada ja va ploure amb força.

Tant, que hores després van decidir suspendre les classes i, passat el migdia, el riu Magre va començar a desbordar-se.

Dos anys després, Utiel ha executat un 20% de les obres i s'han fet moltes intervencions en diferents barris, especialment en La Fuente, on eixe dia van morir 6 persones.

Però la llista d'obres pendents encara és llarga. La línia C3 de Renfe va quedar totalment destruïda.

A dia de hui, el tren encara no arriba a Utiel. I eixa és, possiblement, una de les infraestructures que més tardaran a dur-se a terme.

La gran dificultat de reconstruir no és només aquesta, reconstruir, sinó fer-ho adequant les noves obres a la realitat del canvi climàtic i les seues afectacions.

En eixe sentit, des del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, ho tenen clar. "Falta molta formació i educació", ens diu Javier Machí, el seu degà.

En definitiva, cal una nova manera de construir:

S'ha de saber situar els punts crítics, ajuntament per ajuntament.

Això passa per tindre molt clar on situar serveis essencials com hospitals o bombers, que després han d'actuar en les emergències.

I saber també què cal fer i què no: "Si torna a vindre un cabal extraordinari, ja sabem per on desbordarà. S'han de crear uns passadissos on no es puga edificar", afegeix Machí.

Els usos del sòl han d'estar ben concretats. Tindre clar que en determinats llocs només es podria construir un parc o un jardí, però no cap edifici.

I en cas que siga necessari, diu Machí, "construir-lo d'una o dues altures, sense soterranis ni pàrquings. Si es fa un garatge, que siga en altura. No buscar passos inferiors per als vehicles, perquè ja sabem que això és molt més fàcil que quede taponat".

En definitiva, Machí és contundent:

Cal canviar la mentalitat.

Edificis en altura i cabals duplicats

Són mesures que ja s'estan aplicant. L'IES Alameda d'Utiel, a tocar del riu Magre, va quedar totalment inundat.

Ara es refarà en la mateixa ubicació, però amb modificacions destacables.

Fang i destrucció, el rastre de la dana a l'institut Alameda d'Utiel (3Cat/Berta Boter)

Es construirà en altura i la planta baixa serà una sala diàfana. El projecte ja està redactat, però encara tardarà a estar operatiu uns 2 o 3 anys.

El Conservatori, que també estava situat allà, es trasllada d'ubicació. Utiel es va recuperant i es reconstrueix amb l'objectiu de facilitar més tranquil·litat als veïns.

"Malauradament, l'únic que no podem recuperar són les 6 persones que van morir eixe dia", ens comenta l'alcalde Ricardo Gabaldón, que té clar que pot tornar a passar i que el que cal és construir pensant en la seguretat de la ciutadania:

Això passa per fer-ho millor.El riu és on és, i el que hem de fer ara és no construir en estes zones.

Precisament una de les grans obres que es duen a terme ara a Utiel és la que està directament relacionada amb el riu Magre.

S'està ampliant el cabal, es posaran basses de laminació per retindre l'aigua riu amunt i que no arribe al nucli urbà, i també s'amplien els ponts.

"S'ha duplicat el cabal del riu, que és molt important, i s'han fet unes obertures perquè puga eixir l'aigua", afegix l'alcalde Gabaldón.

80 km de carrers per refer el clavegueram

És el que també estan fent a Paiporta, zona zero de la dana, la localitat on s'han d'executar més obres, un total de 37.

Entre les més destacades hi ha, precisament, la reconstrucció del Pont Vell, que augmenta un 45% la seua capacitat hidràulica.

(EFE/Biel Aliño)

La construcció estava a punt de complir 100 anys i, tot i que era un emblema per a la població, ha calgut tirar-lo a terra i fer-lo de nou.

"Malgrat el gran desastre de la dana, ara tenim davant una oportunitat de canviar el poble", diu Vicent Císcar, el seu alcalde:

La dana ens l'ha destruït i ara l'hem de reconstruir però adaptant-lo al canvi climàtic.

Les infraestructures dins el barranc del Poio ja estan fetes, s'han consolidat talussos dins el terme i dos ponts ja estan reparats, inclosa també una nova passarel·la.

Però falten per fer obres importants. A banda del Pont Vell, a Paiporta cal refer tota la xarxa de clavegueram, que comprèn 80 quilòmetres de carrers, 25 dels quals s'han d'obrir totalment per canviar la canonada, "i això s'ha de fer mentre la gent segueix vivint i fent el seu dia a dia", recorda l'alcalde.

Les obres duraran aproximadament uns 4 anys. "És una de les obres més grans de tot Europa", afegeix el degà del Col·legi d'Enginyers, Javier Machí. Parlem d'inversions milionàries.

A Paiporta encara li falten per reconstruir infraestructures municipals com l'enllumenat públic, carrers o voreres, a més d'edificis com l'Ajuntament, el Museu o l'Auditori.

A Utiel, un 60% dels projectes ja estan fets o adjudicats, però encara esperen la licitació per poder començar.

Perquè, dos anys després d'aquell fatídic 29 d'octubre del 2024, encara queda molt per fer.

Avui és notícia

Més sobre País Valencià

Mostra-ho tot