Els metges comencen una vaga indefinida: què demanen i com impactarà en el pacient
Fa un any que els metges surten al carrer per reclamar millores laborals i assistencials sense èxit. Han demanat insistentment negociar amb la consellera de Salut, Olga Pané, però, des de l'inici del cicle de mobilitzacions, l'octubre passat, no hi ha hagut cap trobada formal per desencallar el conflicte.
Ara, comencen una vaga indefinida. El tret de sortida serà una manifestació a l'avinguda Diagonal a les nou del matí. El sindicat majoritari, Metges de Catalunya, demana un conveni propi i mesures per evitar la sobrecàrrega laboral, com eliminar les guàrdies de 24 hores. La convocatòria en l'àmbit estatal es va ajornar, després de l'anunci electoral. A Catalunya, però, es va decidir mantenir-la, perquè consideren que el conflicte queda al marge dels comicis i, a més, les competències són autonòmiques.
La Generalitat ha dictat uns serveix mínims que, a grans trets, garanteixen l'atenció urgent, les UCI, els tractaments oncològics i de diàlisi, l'activitat quirúrgica inajornable i els sistemes d'emergències. Pel que fa a l'atenció primària, es fixa una cobertura del 25% de la plantilla el primer dia i d'un terç a partir del segon.
Què demanen els metges?
El col·lectiu de metges reclamen millores laborals i assistencials i un marc de negociació propi, al marge de la resta del personal sanitari. Denuncien sobrecàrrega assistencial, excés de jornada laboral i plantilles insuficients per donar resposta a una realitat cada cop més complexa.
El Departament de Salut argumenta que les condicions dels metges estan definides a l'estatut marc, que és competència del Ministeri de Sanitat. Des de Metges de Catalunya asseguren, en canvi, que el Departament de Salut té competències per negociar i implementar mesures en el marc de l'autogovern català, com defensa el seu secretari general, Xavier Lleonart.
Amb les competències sanitàries transferides, la Generalitat té potestat per implementar moltes mesures de millora. És qüestió de voluntat.
Les guàrdies de 24 hores, principal cavall de batalla
Entre les principals reivindicacions dels metges hi ha l'eliminació de les guàrdies de 24 hores. Són obligatòries per als facultatius de la majoria d'especialitats. Els metges adjunts han de fer un mínim de 499 hores anuals de guàrdies, al marge de la seva jornada laboral ordinària. Segons Lleonart, Salut té competències per eliminar-les.
Salut pot eliminar les guàrdies de 24 hores i fer que els metges tinguin una jornada laboral semblant a la resta del col"lectiu sanitari.
Els més afectats per les guàrdies són els metges residents. Estan obligats a fer-ne quatre al mes i, per a la majoria, són un complement econòmic imprescindible per acompanyar un sou base que oscil"la entre els 1.200 i els 1.400 €. Héctor Requena és metge resident de quart any de Medicina Interna. Explica la dificultat i la responsabilitat que implica prendre decisions crucials per a la vida del pacient quan el professional acumula 20 o 22 hores seguides de feina.
S'han d'abolir, perquè les guàrdies de 24 hores posen en risc la qualitat assistencial i la seguretat i provoquen l'esgotament dels professionals.
Sistema sanitari al límit
Metges de Catalunya denuncia que el sistema sanitari públic català està arribant al límit del col·lapse . Segons Lleonart, encara "dona una resposta àgil, ràpida i de molta qualitat" en situacions greus, però l'atenció assistencial diària "està agafada amb pinces".
Entre estar sa i estar molt greu, els pacients que estan al mig el que troben és una llarga llista d'espera.
Assegura que les condicions laborals i assistencials provoquen que molts metges, quan acaben la residència, optin per marxar a la sanitat privada o a l'estranger. "Els professionals estan canviant l'activitat a la pública per la privada", assegura.
Una tendència que, com a resident d'últim any, confirma Héctor Requena.
Si tothom marxa a la privada, qui atendrà un infart a les quatre de la matinada?
L'impacte en el pacient
La vaga indefinida podria tenir l'impacte més important sobre l'atenció primària. Les urgències estan garantides amb uns serveis mínims del 100%, igual que les unitats especials, com les de cures intensives, parts o hemodiàlisi i els tractaments vitals inajornables. Pel que fa al personal assistencial d'atenció ordinària i consultes a la primària, els serveis mínims seran un terç de les plantilles de metges.
A partir d'ara el pacient es pot trobar que la visita o la prova que tenia ha quedat ajornada per la vaga.
En aquest sentit, els metges avisen que han fet un canvi d'estratègia. No busquen un seguiment massiu de la vaga, que tindria un fort impacte en les retribucions econòmiques dels metges, sinó un seguiment sostingut en el temps.
Veurem si la Generalitat és capaç de tenir els metges un any de vaga, o el que faci falta.
L'inici de la vaga indefinida se suma a una altra mesura, la campanya "Ni un minut més", que des de principis de juny insta els metges a no fer hores extres més enllà de la seva jornada obligatòria. Un total de 257 serveis de 44 hospitals i 54 centres d'atenció primària s'hi han adherit.
A Catalunya, aproximadament 25.000 metges treballen en el sistema públic i representen al voltant del 20% del total del personal sanitari.
