Anthropic demana un acte de fe als inversors per sortir a borsa

L'economista John Kenneth Galbraith, un dels millors divulgadors del món de les finances, tenia vint anys quan va esclatar la borsa de Nova York, el 1929.

Potser per això, perquè la Gran Depressió el va marcar de per vida, tenia un llenguatge irònic i descregut davant la pretesa seriositat de les grans finances.

Sobre la borsa i com encertar en les millors accions cotitzades, Galbraith (en els seus llibres i entrevistes als anys seixanta i setanta) venia a fer una comparació amb certàmens com els festivals de música o de cinema.

Recordava que, com ens ha passat a nosaltres mateixos tants cops, no es tracta d'encertar quina és la cançó o la pel·lícula més bona, sinó quina és la que la majoria de la gent ha decidit que guanyi el concurs (avui mateix ho podríem aplicar a Eurovisió) .

El que Galbraith volia dir és que, en moltes ocasions, les accions no es mouen perquè els inversors estiguin convençuts i ben documentats sobre la solidesa de la companyia en qüestió, sinó perquè la gran massa d'inversors hi aposta. I això en fa pujar, o baixar, el preu com l'escuma.

En definitiva, una de les coses que més influeix en l'èxit o el fracàs d'una sortida a borsa, sobretot en els moments actuals, és estar de moda. I el que ha estat de moda els últims 25 anys és la tecnologia, que com més disruptiva és, millor. Com més faci somiar, millor. Com més milers de milions de dòlars digui que mobilitzarà, millor.

Anthropic i OpenAI, una llarga pugna

Fa encara no un any que Anthropic va saltar als titulars de tot el món quan es va barallar amb el Pentàgon i Donald Trump perquè volia que li demanessin permís a l'hora d'utilitzar els seus models d'IA.

El fundador de la companyia, Dario Amodei, es va envoltar d'una aura de paladí de les bones intencions. I, sobretot, per ser la nèmesi de Sam Altman, el fundador d'OpenAI i ChatGPT, per qui havia treballat fins al 2021.

Amodei havia trencat amb Altman per dues raons: perquè Altman havia traït l'esperit fundacional d'OpenAI —la d'entitat sense ànim de lucre— quan va decidir convertir-se en empresa normal i corrent (o sigui, amb beneficis) i perquè Altman no es preocupava pels raïls de seguretat dels models, que podien caure en males mans o convertir-se en un monstre.

Per cert, recorden quan, a principis d'aquest segle, Mark Zuckerberg venia Facebook com la gran comunitat de bon rotllo global?

Una gran operació de màrqueting

En menys d'un any, Anthropic ha aconseguit cridar més l'atenció mediàtica que no pas el seu rival OpenAI. En paral·lel a les seves campanyes ètiques, Amodei ha anat preparant la sortida a borsa, mentre que OpenAI desistia de fer-ho, de moment.

Finalment, Anthropic ha presentat, aquest dilluns, els papers oficials per sortir a borsa. Són 300 pàgines, 240.000 paraules. Molts inversors, potser, deuen haver fet servir la IA per entendre en poca estona el que diuen les 240.000 paraules.

En el document destaquen, per cert, tres pàgines en què s'explica el significat de 39 termes tècnics propis de la IA i d'Anthropic, des de l'"agent loop" fins als "token".

Els analistes financers han destacat que la sortida a borsa podria comportar una valoració de la nova companyia d'entre 1,5 i 2 bilions de dòlars. Valoració, perquè els diners que pot atraure la sortida estarien al voltant dels 100.000 milions de dòlars.

Pugen els ingressos i també les pèrdues

La companyia ha informat també de les darreres dades d'ingressos, gairebé 16.200 milions de dòlars el primer semestre d'aquest any, pràcticament quatre cops més que en tot el 2025.

Lògic en una companyia en ple creixement. I potser tampoc és gaire estrany, per la mateixa raó, el volum de pèrdues, malgrat la pujada dels ingressos: van ser 80.000 milions de dòlars, gairebé sis cops més que en el mateix període del 2025.

Potser és raonable o potser no. Bona part de les pèrdues es deuen a les nombroses inversions de la companyia. I, sobretot, a una nova valoració dels productes financers i els préstecs, que no resulta fàcil d'entendre per als que no són experts comptables en l'anomenada "nova economia".

Els "riscos per a la humanitat"

I, altre cop, la companyia insisteix en els perills "per a la humanitat" que podrien tenir els seus agents d'IA si es desvien dels raïls de seguretat.

Hi dedica ni més i menys que 90 pàgines. És d'agrair aquest aparent exercici de sinceritat: el document arriba a parlar, literalment, de "riscos catastròfics o existencials per a la humanitat".

Com es valora el risc?

Però, aleshores, si la companyia té tants riscos, com es pot valorar el desastre? També es reconeix que difícilment les companyies asseguradores podrien assumir aquests riscos. Llavors, què?

I també es reconeix que, davant de tots els possibles perills, el govern pot obligar la companyia a regular i retallar molt més del que ara es preveu. Com es valoren les retallades? En quin perfil quedarà la companyia?

Més dubtes que certeses

Amb tot aquest panorama, no és d'estranyar que el comentarista financer més seguit del Financial Times, que escriu la columna Lex, hagi publicat aquest titular: "Per què no us hauríeu de molestar a llegir el document de sortida a borsa d'Anthropic".

En un estil gairebé tan càustic com el de J. K. Galbraith, Lex conclou que, per als inversors, l'única decisió real que hauran de prendre és si compren o no compren les accions d'Anthropic.

També afegeix que, com ja va passar amb l'estrena de SpaceX, d'Elon Musk, o com passarà amb la d'OpenAI, hauran de decidir si Anthropic és qui guanya en un "brave new world", un món nou, feliç i valent. O no.

O sigui, es tracta de fer un acte de fe en una companyia que vol sortir a borsa creient més en el futur que no en el present. En un senyor, Dario Amodei, que, al cap del carrer, vol fer diners com Sam Altman. I que accelera una tecnologia que pot suposar "greus perills per a la humanitat", com està fent Sam Altman. Només que Amodei diu que ho controlarà millor que Altman.