Els danys per a la salut provocats per la crisi climàtica s'acceleren des de l'Acord de París
La mortalitat i els riscos i els danys per a la salut provocats per la crisi climàtica s'han disparat justament des de l'aclamat Acord de París, a la Cimera del Clima del 2015.
Aquest acord havia de significar un punt d'inflexió per contenir l'escalfament del planeta, però les xifres de morts causats directament per la crisi climàtica demostren que els objectius signats aleshores no s'han complert o, almenys, no estan a l'altura del ritme d'escalfament.
És l'alerta de la prestigiosa organització sobre salut The Lancet Countdown, que presenta un informe anual de mesura dels danys en la salut de la crisi climàtica. Hi participen 300 investigadors d'un centenar d'institucions de tot el món, en col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut.
Es tracta d'un projecte de recerca internacional independent que funciona com un termòmetre global. Els resultats han fet que el termòmetre s'enfili tant que els investigadors ja demanen que el canvi climàtic sigui reconegut i abordat formalment com una emergència sanitària global.
També reclamen que la salut sigui al centre de cada decisió climàtica, des de la reducció d'emissions fins a les prioritats de finançament.
El copresident de The Lancet Countdown Europe, investigador sènior, fundador d'ISGlobal i catedràtic emèrit de Medicina de la UPF, Josep Maria Antó, denuncia que els impactes del canvi climàtic, que ja els preocupaven fa deu anys, s'han accelerat i han agreujat la salut i la mortalitat.
Parla d'impactes com les inundacions o la sequera, que causen danys en l'agricultura i problemes en l'alimentació alhora, les malalties per la contaminació de les aigües o la proliferació de vectors, com els insectes que propaguen infeccions.
Rècord mortal pel clima: un 36% més de morts per calor
Per Josep Maria Antó, l'exemple més clar de com la crisi climàtica ha convertit el món en un lloc més perillós és la calor. "La mitjana anual de morts relacionades amb la calor va augmentar gairebé un 36% a escala mundial, després de la introducció de l'Acord de París."
Aquesta mitjana és de 540.800 morts estimades l'any, des del 2016 (l'any d'entrada en vigor de l'Acord de París, aprovat el 2015).
El 68% d'aquestes persones, 369.000, no haurien mort sense els efectes de la crisi climàtica, que causa més onades de calor i més intenses.
La dècada anterior, entre el 2006 i el 2015, la xifra anual de morts estimades per la crisi climàtica era molt menor: 219.000 –un 55% del total de 398.400 morts que es van produir–.
Només el 2023, la calor es va vincular a un rècord de 710.000 morts, amb més del 70% d'aquest nombre atribuïble al canvi climàtic causat per l'ésser humà.
Per tant, i segons aquestes estimacions, sense crisi climàtica, més de 500.000 persones haurien salvat la vida. La xifra de morts és superior a les defuncions causades per la malària o el virus de la sida.
I això que la xifra no té en compte aquest 2026 de rècord, ja que l'any no ha acabat i l'estudi registra la dècada, fins al 2025 inclòs. Només a les ciutats europees s'estimen unes 50.000 morts per calor, aquest estiu.
A més de la mortalitat, la calor agreuja malalties prèvies, així que és un assassí silenciós que molts cops costa de comptabilitzar com a origen de la mort. Clarament, només veient les dades dels últims deu anys, és un factor de risc creixent i molt greu per a la salut pública.
"Si estiguéssim aplicant les polítiques de l'Acord de París —que no les hem aplicat prou—, aleshores estaríem evitant milions de morts atribuïbles a la calor", reclama Antó, que afegeix: "Això passa a tot el món, però a casa nostra és un dels llocs on això és més greu."
Combustibles fòssils: la trampa que alimenta la crisi climàtica i sanitària
Actuar contra l'escalfament global d'origen humà porta altres beneficis per a la salut, perquè si no es cremen tants combustibles fòssils millora la qualitat de l'aire, per exemple.
De fet, la mostra són els 77 països on la contaminació ha disminuït, segons l'informe, i on s'estima que s'han evitat ni més ni menys que 323.000 morts per la qualitat de l'aire.
Es calcula que la contaminació atmosfèrica causada pels combustibles fòssils provoca 2,73 milions de morts l'any a tot el món.
"La xifra de morts per calor també demostra que les principals polítiques per aturar l'augment de temperatura, que són l'eliminació dels combustibles fòssils i la substitució per energies renovables, ha estat molt, molt, molt insuficient", afirma Antó.
Segons l'informe, la inversió en energia neta ha augmentat més que mai. El 2025 ha arribat a la xifra rècord de 2,1 bilions de dòlars americans en inversions. Tot i això, per desgràcia, no n'hi ha hagut prou, ni de bon tros. De fet, els investigadors denuncien que els combustibles fòssils encara subministren més del 80% de l'energia mundial.
L'estudi encara va més enllà i assenyala els principals culpables de l'escalfament: les 100 empreses de petroli i gas més importants del món preveuen superar un 150% els nivells de producció, que encara permetrien limitar l'escalfament a 1,5 graus.
"Les energies fòssils s'han atrinxerat", diu Antó. "I seguim tenint un consum i unes emissions molt grans, sabent, a més, que el cost d'aquestes energies fòssils està subsidiat de manera directa o indirecta pels estats."
De fet, les subvencions als combustibles fòssils s'han duplicat aquests darrers anys i els països hi han destinat 6,20 bilions de dòlars. Els investigadors són clars: "Malgrat que sabem que abandonar els combustibles fòssils és una necessitat crucial, els interessos creats continuen posant en risc la salut de la humanitat, amb un cost en vides de milers de milions."
"Hi ha països que dediquen més diners als subsidis directes o indirectes a l'energia fòssil que al seu sistema sanitari. Aquesta és, probablement, la lliçó més preocupant d'aquests deu anys", denuncia Josep Maria Antó.
La calor no només mata, també frena l'economia
La calor amenaça la seguretat alimentària. El 2025, les sequeres van afectar el 51,8% de la superfície terrestre. La tendència s'ha accelerat en un 704%, respecte a la dècada anterior. I també han augmentat els dies amb precipitacions molt extremes.
A Catalunya, amb la sequera de l'interval 2021-2025 i les inundacions recents, en tenim un gran exemple. Unes zones s'assequen, d'altres s'inunden i a d'altres els passen totes dues coses en un període de temps molt curt.
Que la crisi climàtica afecta tots els aspectes de la vida ho demostra aquesta xifra: l'exposició a la calor extrema va fer perdre hores de feina —perquè afecta la salut— i més d'un bilió de dòlars per tercer any consecutiu.
I en el futur, què?
Si per estudiar el futur s'ha de mirar al passat, el resultat no és gaire optimista. Els últims deu anys, des de l'entrada en vigor de l'Acord de París, són els més càlids que s'han registrat mai. Ara mirem al present: les emissions continuen augmentant i conduint el món més enllà dels límits necessaris per protegir la salut.
I si mirem les projeccions: l'ONU ja ha acceptat que depassarem la línia vermella dels 1,5 graus d'escalfament abans que s'acabi aquesta dècada.
Però l'oportunitat de frenar-ho encara existeix. Els investigadors volen que les dades serveixin per aprofitar aquesta oportunitat. "Respondre al canvi climàtic és l'oportunitat més gran per a la salut de la història recent, perquè si reduïm ràpidament l'ús dels combustibles fòssils també aconseguirem un aire més net. Les polítiques encara poden ser més robustes per protegir la salut i salvar vides a tot el món."
És un exemple positiu que cada cop segueixen més ciutats, diu Josep Maria Antó. "Són els canvis en la planificació urbana per fer les ciutats més sostenibles i saludables", explica.
I afegeix que el benefici també seria econòmic: "El cost econòmic de les vides que es perden és superior al cost d'implementar les polítiques climàtiques. Òbviament, els països rics aquí haurien d'aportar diners per als països pobres".
