Un estudi internacional mostra el gran impacte dels romans en la nostra genètica
El primer estudi a gran escala per conèixer la història genètica de la península Ibèrica entre el segle I i VIII revela que la romanització va comportar una important mobilitat humana que va modificar profundament la composició demogràfica de la Hispània romana.
La recerca internacional, publicada a la prestigiosa revista científica Cell, ha estat liderada per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Harvard i la del País Basc.
Els científics han recollit 243 mostres d'ADN d'humans localitzats en una trentena de jaciments.
L'imperi romà i la globalització
L'investigador de l'IBE i director del Museu de Ciències Naturals, Carles Lalueza-Fox, ens explica que l'ancestralitat de la península Ibèrica es torna més diversa en aquest període. Això té un cert sentit perquè "amb l'imperi romà tenim un primer intent de globalització".
Concreta que vam rebre un impacte, sobretot, a causa de les migracions del Mediterrani oriental. Diu que això té un cert sentit si tenim en compte que "les grans ciutats de l'imperi, a excepció de la capital, eren a l'est: Alexandria, Efes, Constantinoble, Antioquia o Tessalònica".
La influència posterior de visigots, sueus i alans va ser molt més petita. No va aconseguir esborrar l'herència genètica romana.
ADN extret de les dents
S'han recollit mostres importants de la Cova de Simanya, al massís de Sant Llorenç del Munt.
Una de les àrees clau on s'han compilat mostres d'ADN ha estat a l'antiga Tàrraco i el seu entorn. L'investigador de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social Josep Maria Vergès assegura que ells han recollit una quarantena de mostres d'una desena de jaciments.
Les restes humanes estaven en museus de la zona. Les han classificat, atenent el període de l'estudi, i han triat la part per fer l'extracció d'ADN en un laboratori. Han triat dents perquè "és una de les parts més protegides i més difícils que hagi estat contaminada".
Dos germans separats per 725 quilòmetres
Les anàlisis d'ADN també han tret a la llum algunes històries personals i familiars.
La més destacada té com a protagonistes dos germans. Els han trobat enterrats a una distància d'uns 725 quilòmetres, uns vint dies viatjant en carro. Un estava enterrat a Augusta Emèrita, l'actual Mèrida, i l'altre a la posta romana d'Ildum, a les comarques de Castelló, al costat de la Via Augusta.
Segons els investigadors, tots dos tenien ascendència íntegrament centreeuropea i probablement eren migrants de primera generació.
Lalueza diu que ja disposen d'uns 500 genomes del període islàmic per continuar dibuixant l'evolució genètica dels habitants de la península Ibèrica fins a l'actualitat.
