Europa s'allunya del seu objectiu de ser autosuficient en defensa el 2030
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
"Frustració". És el que sent la cap de la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, quan veu que la indústria armamentística europea fabrica a un ritme més lent del que Brussel·les i els països comunitaris voldrien.
Tot i l'augment de la despesa pública en defensa i malgrat els contractes multimilionaris que els governs europeus han tancat amb empreses del sector des de l'esclat de la guerra a Ucraïna, Kallas admetia el maig passat que alguna cosa fallava.
Els estats han posat sobre la taula moltes inversions, però la producció de la indústria europea de la defensa encara no s'ha incrementat.
Ara, el Tribunal de Comptes Europeu avala els temors de Kallas. En un informe publicat aquest setembre, els auditors públics dubten que la UE pugui assolir el seu propi objectiu de ser autosuficient en defensa a partir de l'any 2030, tal com pretenia la Comissió Europea.
Assenyalen alguns factors que ho compliquen: la forta dependència industrial dels Estats Units, la descoordinació dels governs europeus a l'hora de comprar armament i els obstacles en les cadenes de producció i en la mobilitat de les tropes.
Més inversions, però vells problemes
La indústria armamentística europea continua caracteritzant-se per tenir una producció "de baix ritme" i uns terminis de fabricació "llargs". El sector arrossega els efectes de "dècades de desinversió", cosa que es va accentuar a partir del final de la guerra freda.
Ho explica a 3CatInfo una de les autores de l'informe de defensa del Tribunal de Comptes Europeu, l'auditora polonesa Kinga Wisniewska-Danek.
Destaca que la UE té ara un doble repte. D'una banda, garantir la seva pròpia defensa, després que Donald Trump hagi qüestionat el paper dels EUA dins l'OTAN, i de l'altra, ajudar Ucraïna a lluitar contra una amenaça compartida amb Europa: Rússia.
Les reserves de munició i míssils de la UE han estat insuficients per cobrir les demandes d'un soci com Ucraïna, implicat en una guerra d'alta intensitat.
El problema és que Europa, per ara, no fabrica prou armament. I, al final, ha de comprar als Estats Units una bona part dels recursos militars que els països comunitaris envien a Kíiv, com ara míssils o defenses antiaèries.
Wisniewska-Danek admet que la compra d'armes per a Ucraïna a Washington, a través d'un programa impulsat per l'OTAN, "contribueix" a perpetuar la dependència d'Europa respecte als Estats Units en matèria de defensa.
Relació asimètrica amb els Estats Units
En l'informe, el Tribunal de Comptes Europeu assenyala que "de forma sistemàtica" una part "substancial" de la despesa en defensa de la UE es destina a proveïdors de fora, en particular als Estats Units. I ho veu com un obstacle per assolir, el 2030, l'autonomia en defensa.
Les compres a Washington van augmentar durant els anys posteriors a l'esclat de la guerra a Ucraïna. I això són diners públics europeus que acaben reforçant la indústria militar nord-americana, en comptes d'invertir-se en companyies europees.
Entre el febrer del 2022 i el juny del 2023, la UE va encarregar a l'estranger el 78% de les compres de defensa. I el 63% d'aquestes adquisicions a l'exterior van ser als Estats Units.
Des d'aleshores, el Tribunal de Comptes Europeu no té constància de dades oficials, però és una mica més optimista. Diu que els primers indicis "podrien apuntar a una reducció de la dependència" comercial dels Estats Units.
Hi pot ajudar el fet que Brussel·les llancés l'any passat una nova línia de préstecs de defensa milmilionaris que busquen prioritzar el paper de les empreses europees.
Si els estats volen rebre algun d'aquests préstecs, hauran de comprar materials militars que, com a mínim, tinguin fabricats a la UE el 65% de tots els seus components.
Falten compres conjuntes
La descoordinació entre els governs europeus a l'hora de comprar armament genera "duplicitats" en alguns recursos i "falta persistent" d'altres. I això, alerta el Tribunal de Comptes, també allunya la UE de l'autosuficiència defensiva.
Aquesta desunió a l'hora d'anar al mercat deriva en un sobrecost estimat d'entre 18.000 i 57.000 euros anuals, segons els càlculs del Servei d'Estudis del Parlament Europeu.
El 2021, l'últim any amb dades disponibles, només el 18% de tots els recursos militars comprats pels països de la UE es van adquirir de forma conjunta. Lluny de l'objectiu del 35%.
L'auditora Wisniewska-Danek demana als estats que apostin per les compres col·lectives per gastar d'una forma més eficient. I lamenta que el debat sovint se centri en objectius quantitatius, com el d'assolir el 5% del PIB en defensa l'any 2035 per a tots els aliats de l'OTAN.
Crec que cal gastar millor, i no tan sols gastar més. Posem massa el focus en quant gastem, en comptes de preguntar-nos com de bé ho gastem. I això és una mica trampa!
L'eficàcia d'aquestes mesures, diu, s'haurà d'estudiar en futures auditories.
Colls d'ampolla industrials
El Tribunal de Comptes Europeu també alerta del risc que la indústria armamentista europea pugui quedar exposada a obstacles en les cadenes de producció globals, fruit de la seva dependència exterior, i que això dificulti l'autosuficiència en defensa.
Aquests problemes poden aparèixer en el subministrament de peces concretes des de l'estranger, en la disponibilitat de treballadors qualificats o també de primeres matèries crítiques.
Són essencials per fabricar explosius, pólvora o equipaments de defensa. I aquest avís dels auditors públics arriba després que la Xina, principal proveïdor de la UE, hagi restringit primeres matèries crítiques al club comunitari.
Falten diners per adaptar ponts i carreteres
A part dels colls d'ampolla en la cadena industrial, el Tribunal de Comptes també alerta que, en cas de crisi, hi hauria nombrosos obstacles físics que dificultarien la mobilitat dels exèrcits dins del mateix territori de la UE.
Hi ha ponts febles per transportar equipament pesant, carreteres inadequades, ports o aeroports massa petits per a grans avions militars, etc.
L'auditora Wisniewska-Danek detalla que caldrien 70.000 milions d'euros per adaptar la xarxa europea de transport i poder-hi moure tancs i tropes ràpidament. Tanmateix, falten diners per resoldre aquest problema.
La UE només hi ha destinat 1.700 milions d'euros durant el pressupost comunitari plurianual del 2021-2027. I la proposta per als comptes del proper període 2028-2034 és de 17.700 milions. Una xifra insuficient, segons el Tribunal de Comptes.
