Els Estats Units retiraran 5.000 soldats d'Alemanya i agreugen la crisi amb l'OTAN

Els Estats Units retiraran 5.000 soldats d'Alemanya per les crítiques del govern d'aquest país a la guerra de l'Iran, segons fonts del Pentàgon citades per mitjans nord-americans. Una decisió que agreuja la crisi en el marc de l'OTAN.

Les mateixes fonts detallen que aquesta retirada es concretarà en un termini d'entre 6 i 12 mesos. Només a Alemanya hi ha destinats actualment 35.000 soldats nord-americans, més que a cap altre lloc del continent.

Quan es faci efectiva, la xifra de soldats nord-americans a Europa quedarà al nivell que hi havia abans del 2022, l'any que Rússia va envair Ucraïna.

Aquest dissabte a la nit, Trump ha assegurat que els soldats nord-americans que pensa retirar d'Alemanya són "molts més que 5.000", tot i que no ha donat xifres exactes.

El ministre alemany de Defensa, Boris Pistorius, ha afirmat que la retirada dels soldats nord-americans era previsible, i ha subratllat que l'anunci del Pentàgon deixa clar que Europa ha d'assumir més responsabilitats per vetllar per la seva pròpia seguretat.

Des de l'OTAN, la portaveu Allison Hart ha dit que estan "treballant" per "entendre els detalls" de la decisió dels Estats Units:

L'anunci del Pentàgon arriba pocs dies després que el canceller alemany, Friedrich Merz, assegurés que els iranians estan humiliant els Estats Units a les converses de pau i que no entén l'estratègia seguida per la Casa Blanca a l'Orient Mitjà.

Unes paraules que han tensat la relació entre Washington i Berlín. A les xarxes socials, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha respost Merz i li ha dit que "està fent una feina horrible" i que "Alemanya va molt malament" per la seva gestió.

Des del Departament de Defensa dels Estats Units també diuen que les paraules de Merz van ser "inapropiades" i que, amb l'anunci de la retirada de tropes a Alemanya, Trump actua en conseqüència.

Espanya i Itàlia, en el punt de mira

Amb l'enfrontament amb Merz, Trump obre una nova bretxa en la delicada relació entre la seva administració i els països europeus. Entre ells Espanya i Itàlia, a qui aquesta setmana també ha amenaçat amb una retirada de tropes.

En una atenció als mitjans des del Despatx Oval, Trump va insistir dijous que el paper del govern espanyol durant el conflicte amb l'Iran ha estat "absolutament horrible", en referència al tancament de l'espai aeri als avions implicats en la guerra i la prohibició de fer servir les bases militars de Rota i Morón de la Frontera en l'ofensiva.

Sobre el cas italià, malgrat la bona sintonia exhibida inicialment amb Giorgia Meloni, les friccions entre els dos líders van començar amb els atacs de Trump contra el papa Lleó XIV, que la primera ministra italiana va qualificar d'"inacceptables". Trump s'hi va tornar i va dir que "la inacceptable és ella."

A més, Meloni ha suspès recentment un acord de cooperació en defensa amb Israel, en desacord amb l'escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà.