El canceller alemany diu que l'Iran està "humiliant" uns EUA que "no tenen estratègia" al golf Pèrsic
A mesura que passen les hores, les declaracions del canceller alemany, Friedrich Merz, en què afirmava que els Estats Units estan patint una "humiliació" per part del règim iranià, guanyen pes polític. Merz va triar un fòrum discret, un acte amb estudiants a Marsberg, població que no arriba als 20.000 habitants, però l'eco de les seves paraules s'ha escampat arreu.
"Una nació sencera està sent humiliada pels líders iranians, especialment pels que s'anomenen Guardians de la Revolució. I espero que això acabi com més aviat millor." El canceller alemany es referia als Estats Units de Donald Trump, que el dia abans deia a Fox News: "Tenim totes les cartes a la mà." I afegia: "Que vinguin o que ens truquin", en referència als líders iranians en cas que vulguin parlar.
Les paraules de Merz semblava que anaven dirigides a l'equip que lidera la política de la Casa Blanca, amb Trump al capdavant. "Els iranians són evidentment molt hàbils negociant. O, més ben dit, són molt hàbils no negociant, deixant que els nord-americans viatgin a Islamabad i que marxin sense cap resultat."
El canceller conservador alemany, que s'alinea amb la política de Trump, obre una fractura en la narrativa de Washington sobre una guerra que els Estats Units i Israel diuen que guanyen, davant un Iran "desesperat per negociar".
Als dubtes sobre l'estratègia dels Estats Units –els ultimàtums s'han transformat en extensions temporals sense conseqüències greus per a Teheran– hi ha contribuït també el reconeixement implícit del Departament d'Estat que la clau d'Ormuz és més efectiva que l'arma nuclear.
El responsable de la política exterior de Washington, Marco Rubio, ho ha dit aquesta matinada en una entrevista a la cadena Fox. "L'estret d'Ormuz és, bàsicament, l'equivalent d'una arma nuclear econòmica que l'Iran intenta utilitzar contra el món. Presumeixen de tenir com a ostatge l'energia mundial. Imagineu-vos si aquesta mateixa gent tingués accés a una arma nuclear."
Aquest reconeixement situa el focus no ja en les centrífugues d'urani, sinó en la seguretat de les rutes comercials.
L'últim moviment de la diplomàcia iraniana confirma aquest canvi de focus. Teheran ha posat sobre la taula una proposta que separa la lliure circulació per l'estret del dossier nuclear. L'oferta és clara: obrir Ormuz "sense condicions" per normalitzar el flux de cru, però postergant qualsevol discussió sobre els nivells d'enriquiment d'urani i les reserves de material fissible.
Aquesta tàctica suposa un gir respecte a la posició anterior de l'Iran, que utilitzava el bloqueig com a resposta directa a les sancions nuclears. En oferir una solució al problema logístic i energètic sense cedir en les seves capacitats atòmiques, l'Iran intenta desactivar la pressió internacional immediata mentre preserva el seu programa nuclear com una carta per a una negociació futura de més llarg abast.
El dilema per a l'administració Trump és ara decidir si accepta una treva que estabilitzi els mercats però que deixi intacta la infraestructura nuclear de la República Islàmica.
