Reunió d'urgència del Consell de Seguretat de la ONU
Reunió d'urgència del Consell de Seguretat de la ONU (Reuters / Brendan McDermid)
Anàlisi

El clatellot de les Nacions Unides a Alemanya, que queda fora del Consell de Seguretat

La poca contundència amb els EUA o Israel expliquen la plantofada de l'Assemblea General de les Nacions Unides
El periodista Jordi Regàs mirant a càmera
Corresponsal de 3CatInfo a Berlín
5 min

A pocs se'ls escapava que davant l'oportunitat d'una votació secreta en el si de l'Assemblea General de Nacions Unides, hi hauria països que aprofitarien per posar a Alemanya al seu lloc.

Per a moltes nacions de l'anomenat Sud Global, la república federal aplica una doble moral en les seves relacions internacionals.

Els alemanys són extremadament durs amb la denúncia de la legalitat internacional quan critiquen Rússia, l'Iran o fins i tot Palestina, però quan han de fer el mateix amb els Estats Units o amb Israel perden tota la coherència.

El fet de donar el suport a Àustria, en contra de les pretensions germàniques d'ocupar un dels seients rotatoris del Consell de Seguretat, ha estat una oportunitat ideal per aplicar-los una cura d'humilitat.

L'estatus, el prestigi i l'orgull dels alemanys ha quedat tocat.

143 països voten a favor de demanar al Consell de Seguretat que es reconegui Palestina membre de ple dret de l'ONU (Reuters/Eduardo Munoz)

Merz, en el centre de la polèmica

Segons el politòleg de l'Institut de Leibniz per a l'estudi de la pau i els conflictes Sascha Hach, Alemanya hauria sobreestimat la seva capacitat a l'hora de comprar el vot de molts petits països. El canceller Friedrich Merz tampoc hauria transmès la sensació que es pren la defensa de la carta de Nacions Unides de forma seriosa.

"Merz sembla no haver reconegut encara que la defensa del dret internacional ha de situar-se en l'epicentre de l'acció política d'una potència mitjana com Alemanya" afirma Hach.

Aquest menyspreu alemany a la importància del multilateralisme i a la carta de Nacions Unides és un fet que han constatat molts països i aquestes nacions n'han pres nota.

Friedrich Merz i Donald Trump, en una trobada a la Casa Blanca el març passat (Reuters/Jonathan Ernst)

Quan els EUA i Israel van engegar el seu atac sobre l'Iran, Friedrich Merz, preocupat per no molestar Donald Trump, va fer mans i mànigues per no condemnar l'atac com una infracció del dret internacional.

Quan els cossos especials dels EUA es van emportar Maduro de Veneçuela, es va limitar a afirmar que l'acció, des del punt de vista del dret internacional, era complexa d'interpretar.

Amb la crisi de Gaza, les seves declaracions i les del govern alemany, també s'han interpretat sovint com un suport explícit a les accions de l'estat d'Israel, règim del qual només es critiquen alguns excessos, posant sempre al davant que els hebreus es defensen d'un atac.

Presoners de la relació especial amb Israel, Alemanya s'abstenia recentment en la votació d'un important paquet d'ajuda de Nacions Unides a Palestina. Àustria en canvi, votava a favor.

De fet la mateixa CDU, el partit de Merz, va acordar al darrer congrés de la formació que Alemanya aturés els pagaments a la UNRWA, l'agència de les Nacions Unides d'ajuda humanitària per a Palestina. Amb aquests precedents, el que hauria estat una sorpresa és la victòria dels alemanys.

Àustria ho ha fet millor

La república austríaca va començar a preparar la candidatura al Consell de Seguretat l'any 2011. Alemanya no va mostrar el seu interès fins al 2019. Al setembre els austríacs enviaven a l'assemblea general de Nacions Unides a Nova York una delegació del màxim nivell, formada pel president de la república, pel canceller i per la ministra d'exteriors.

Friedrich Merz, en canvi, es va quedar a Berlín. De fet a Nacions Unides encara esperen que el canceller alemany visiti l'assemblea general o que pronuncií un discurs davant del consell de seguretat. Són massa detalls que els països que formen part de les Nacions Unides no podien passar per alt.

Alemanya renuncia al Consell de Seguretat fins d'aquí a 8 anys

Johann Wadephul, el ministre d'Exteriors alemany, també surt força tocat de tot aquest episodi. Aquest dimecres al vespre no s'amagava a l'hora d'expressar la seva gran decepció. Des de la setmana passada que era a Nova York, mirant de recollir vots per capgirar el resultat.

Hi ha qui afirma que s'ha esforçat sobretot perquè el país no fes encara més el ridícul. Després de la plantofada que ha rebut a la cara, ja ha anunciat que Alemanya no es tornarà a presentar per a una plaça dins el consell de seguretat fins al 2035/2036.

El ministre d'Exteriors alemany, Johann Wadephul, amb el seu homòleg israelià, Gideon Sa'ar, aquest dijous a Jerusalem
El ministre d'Exteriors alemany, Johann Wadephul, amb el seu homòleg israelià, Gideon Sa'ar, aquest dijous a Jerusalem (EFE/Abir Sultan)

Cal recordar que des de la unificació d'Alemanya, el país sempre havia ocupat, cada 8 anys, un dels seients rotatoris del consell de seguretat. Mai havien fallat.

Ara però, les aspiracions de Friedrich Merz de reforçar el paper del país a l'esfera internacional, queden en entredit. Després de la derrota, en un comunicat, Merz ha felicitat Portugal i Àustria, i ha refermat el seu suport a l'assemblea general i a les Nacions Unides. Ell, però surt tocat. Tot i que la seva implicació ha estat mínima, en clau interior, la tempesta política no ha fet més que començar.

De fet ja hi ha membres del seu propi partit, que demanen que la decisió tingui conseqüències. "Si deixem de tenir la influència que ens pertoca dins de les Nacions Unides, perquè hem d'invertir-hi tants diners?", es pregunta el conseller per a temes internacionals del land de Hessen, Manfred Pentz, de la CDU.

Merz, el canceller més impopular

A escala domèstica, la derrota a Nova York s'afegeix al llistat de fracassos de l'actual canceller. Friedrich Merz es troba en els nivells més baixos de popularitat que mai ha tingut un canceller a aquestes altures de la legislatura. Fins i tot Olaf Scholz, al que Merz havia criticat amb tanta insistència, assolia una valoració millor.

Dins el seu propi partit, la CDU, els nervis són a flor de pell i ja començat el rum-rum amb propostes de substituts. Les reformes legals anunciades en temes com les pensions, la dependència o la fiscalitat, que es volen aprovar aquest estiu seran una important prova de foc.

Les eleccions regionals als lands de l'antiga Alemanya de l'Est com Saxònia-Anhalt o Mecklenburg-Pomerània Occidental d'aquest setembre, amb l'extrema dreta encapçalant les enquestes amb comoditat, li podrien donar l'estocada de mort.

Avui és notícia

Més sobre Alemanya

Mostra-ho tot