El darrer búnquer del nazisme corre perill d'enderroc
En ciutats alemanyes com Berlín, la pressió immobiliària no para de créixer. Ara posa en perill, fins i tot, restes històriques de gran simbolisme. És el cas de l'últim gran búnquer que queda al centre de la ciutat, el de la nova cancelleria del Reich.
És el lloc on la propaganda russa va escenificar una de les imatges icòniques de la rendició de l'exèrcit alemany al final de la Segona Guerra Mundial. És el general Helmuth Weidling, últim comandant en la defensa de Berlín contra els soviètics, quan suposadament surt del búnquer.
La foto no es va fer el dia de la rendició, el 2 de maig del 1945. Però la propaganda soviètica va voler donar a entendre que era el moment de la capitulació dels alemanys davant de l'exèrcit roig. Posteriorment es va saber que la imatge s'havia recreat quatre dies més tard. Van fer entrar tot un seguit de comandaments de l'exèrcit alemany dins el búnquer i a la sortida els van filmar.
Pràcticament sense búnquers al centre de Berlín
La majoria de búnquers construïts per l'exèrcit alemany abans i durant la guerra es van dinamitar el 1945 i als anys posteriors. És el cas del famós búnquer de Hitler, que es va buidar completament. En van quedar les parets perimetrals, que es van enterrar.
Ara hi ha un aparcament a sobre i en un racó un cartell que explica la història de l'anomenat "Führerbunker" o búnquer de la vella cancelleria del Reich. Hi ha qui diu que és l'aparcament més fotografiat de Berlín.
És on Hitler i la seva dona es van suïcidar, just abans que Berlín caigués en mans dels soviètics. També és el búnquer que es va decidir que havia de desaparèixer perquè no es convertís en un lloc de culte.
De fet, de la quinzena de búnquers que l'associació Berliner Unterwelten (mons subterranis de Berlín) té situats al barri governamental, només queden restes del que es coneix com a búnquer dels xòfers o dels conductors, però està en tan mal estat que no s'hi pot entrar.
Davant la porta de Brandenburg, a tocar de l'hotel Adlon, n'hi ha un, però no el van construir els militars. Va ser el mateix hotel qui volia oferir un refugi als seus clients, si es produïa un bombardeig sobre la capital. Finalment, queda el búnquer de la nova cancelleria, del qual s'ha salvat la meitat.
Un futur museu?
L'associació de voluntaris Berliner Unterwelten fa anys que s'implica en la interpretació històrica de les restes que amaga el subsol de Berlín. De fet, organitzen visites guiades a molts racons de la ciutat i no només als búnquers. Ofereixen visites als túnels per on escapaven els alemanys del Berlín de l'Est, visites als túnels del metro o als refugis nuclears de la guerra freda.
El 2007, Dietmar Arnold va poder entrar i documentar el búnquer que ara està en disputa, el de la Nova Cancelleria. Està mig inundat, però es conserva en bon estat. Tal com explica, seria una oportunitat única per acostar la història a tothom visitant un lloc històric de veritat.
"És realment l'últim vestigi del centre de comandament i terror des d'on el règim nazi va preparar la Segona Guerra Mundial. Pretendre enderrocar aquestes restes no és només lamentable, és que no s'entén. Damunt del búnquer s'hi podria construir", denuncia.
Arnold no ha perdut l'esperança de salvar aquest búnquer, probablement el més gran de tots els que hi ha a Berlín. De fet, durant la guerra acollia mares amb els seus fills. Han recuperat, fins i tot, partides de naixement d'infants que van néixer sota terra, dins la instal·lació militar.
Un projecte d'habitatges de luxe
L'Ajuntament de Berlín, però, en paraules d'un dels seus regidors, s'oposa al projecte perquè temen que el búnquer es pugui convertir en un lloc de culte. El terreny, originàriament propietat d'una família jueva, es va vendre a un grup inversor d'Hamburg. Han projectat construir-hi 66 habitatges de luxe.
Abans d'arrencar les obres, l'Ajuntament, però, hauria de deixar el terreny net. I això podria costar molts diners. És un dels motius pels quals tota l'operació es podria endarrerir. Seria l'última oportunitat per salvar el búnquer. Això, o que un canvi polític a les pròximes eleccions faci entrar un consistori amb més sensibilitat per les restes històriques.
Segons Arnold, si finalment l'Ajuntament s'ho repensés i la propietat col·laborés, en el terreny del nou bloc d'habitatges només s'haurien d'habilitar dues sortides d'emergència. L'accés al búnquer es podria fer des d'un altre solar. I pel que fa a la resistència de l'estructura del búnquer, si va suportar la nova cancelleria del Reich, un edifici construït en pedra natural, no hi hauria problema per fer-n'hi un de nova construcció, molt més lleugera.
Pel que fa a la por municipal de promocionar un lloc de culte, Arnold és contundent: "Els llocs de culte només es formen allà on no hi ha una versió pública. Nosaltres explicarem aquesta versió oficial i amb això podem donar el lloc de culte per acabat."
De fet, només cal assistir a qualsevol de les visites guiades de l'associació. La feina que fan a l'hora de reivindicar la memòria històrica, amb un component molt crític envers les barbaritats, els enganys i la misèria que va provocar el règim nazi, no haurien de fer dubtar ningú.
El búnquer s'ha conservat, també pel mur de Berlín
Hi ha un altre fet que afegeix rellevància històrica al búnquer de la nova cancelleria. Si es va salvar és perquè per sobre hi passava el mur de Berlín. Concretament, hi havia la franja de seguretat entremig dels dos murs que separaven Berlín de l'Est de Berlín de l'Oest. Era l'anomenada "zona de la mort", on qualsevol persona que hi volgués passar, un cop superat el mur i les tanques de filferro espinós, corria el risc de ser abatut.
Se sumen, així, altres fets històrics que haurien de justificar la seva preservació. No permet només parlar del final de la Segona Guerra Mundial, també de la guerra freda i de la divisió de les dues Alemanyes que va arrencar el 1961.
