Portbou convertirà l'antic ajuntament en l'Espai Memorial Walter Benjamin
Portbou ja té finançament pel nou Espai Memorial Walter Benjamin, un equipament dedicat a la memòria, l'exili i al llegat del pensador alemany que va morir al municipi fronterer, al 1940, mentre fugia del nazisme.
El centre s'ubicarà a l'antic edifici consistorial i les antigues escoles —bona part en desús des dels anys 80— i la rehabilitació i ampliació està prevista per 4,25 milions d'euros als pressupostos de la Generalitat aprovats al mes de juliol.
Es tracta de la partida pressupostària més alta destinada a un Ajuntament en aquests comptes, inclosa com a mesura en matèria de cooperació amb l'àmbit local (contemplada a la disposició addicional 27 de la llei).
Museu, biblioteca i alberg per a investigadors
Amb la intervenció, l'espai es transformarà en un equipament de tres plantes. Segons explica l'alcalde de Portbou, Gael Rodríguez Garrido, acollirà una biblioteca i l'anomenat "Alberg de la Memòria" per a estudiants i investigadors que hi vinguin a fer recerca per aplicar la teoria de Benjamin al món actual, en "un moment d'auge dels totalitarismes, de les extremes dretes i de pèrdua de drets a molts països del món":
No volem només un museu ni una biblioteca, sinó un lloc viu per aprofitar el llegat de Benjamin i construir un món més digne
La planta baixa acollirà la zona de museu per aprofundir en la figura de Benjamin, el paper de Portbou com a frontera i els diferents exilis que han marcat la història europea i catalana.
També hi haurà espai per explicar el Memorial Passatges, obra de l'artista Dani Karavan, i per recuperar la memòria col·lectiva de tots aquells que van travessar la frontera en els dos sentits: tant l'exili republicà dels que fugien dels nacionals i anaven cap a França, com els que entraven a l'Espanya franquista per escapar-se de l'ocupació nazi.
"Benjamin és un símbol, és potser la persona més coneguda que per culpa dels moments foscos del segle XX va acabar a Portbou i sense vida, però Benjamin és només un més de tants altres", recorda Rodríguez Garrido.
En aquest sentit, entre el reguitzell de noms coneguts que han passat per la localitat de l'Alt Empordà, l'alcalde del municipi costaner enumera Antonio Machado, Clara Campoamor o Hannah Arendt.
"Moltes figures molt rellevants, però d'altres de molt anònimes que hem de dignificar i que hem de recuperar per evitar que el que van patir no es torni a patir, no ho torni a patir mai més ningú", conclou.
Benjamin, un pensador del passat per entendre el present
Walter Benjamin és una figura central del pensament europeu del segle XX. Filòsof, assagista i crític cultural d'origen jueu alemany, a qui la seva vida i trajectòria va quedar marcada per l'ascens del nazisme i l'exili.
Per al director de la Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili de la Universitat de Girona, Maximiliano Fuentes, el valor del projecte rau precisament en la capacitat d'aplicar el llegat de Benjamin com a punt de partida per interpretar problemes actuals:
Va reflexionar sobre temes absolutament centrals actualment, com la violència, la memòria, els mitjans de comunicació... o què fem amb els passats traumàtics, les víctimes i el seu paper.
Les línies de treball podran abordar qüestions com la memòria, la desinformació i la intel·ligència artificial, així com els discursos d'odi i l'auge de les dretes radicals.
Segons Fuentes, això té un pes cabdal per entendre l'Holocaust, per exemple, o les dictadures a l'Àsia o a l'Amèrica Llatina de la segona meitat del segle XX, però també els moviments migratoris que vivim en ple segle XXI.
"Té un pes encara més important per entendre els vençuts actuals, que són els refugiats, la gent que està travessant fronteres en aquests moments, i que a l'altra banda de la frontera rep una actitud enormement hostil per part de molts governs", subratlla.
