Viatge al cor de la Sagrada Família: com es construeix la icona de Barcelona
La visita a Barcelona del papa Lleó XIV per beneir la torre de Jesucrist ha atret novament la mirada del món sobre el temple de la Sagrada Família.
Ha estat un moment històric. Al programa "30 minuts" hem fet una radiografia del punt en què es troben les obres, de les fites aconseguides i dels reptes de futur.
Un trencadís d'espais i professionals
Com un trencadís gaudinià, les obres de la Sagrada Família són un treball coordinat que arquitectes, artistes, industrials, artesans i tècnics desenvolupen per tenir la basílica acabada cap al 2036.
D'entrada, amb 172,5 metres d'alçada, la Sagrada Família ja és l'església més alta del món. I la culminació de la torre de Jesucrist amb la creu de quatre braços exemplifica l'eficiència del mètode constructiu desenvolupat en els darrers anys, que permet encarar amb confiança la finalització de les obres.
El director general de la Junta Constructora, Xavier Martínez, explica que van anar a buscar "les millors pràctiques d'altres sectors que poguessin ser incorporades dins del nostre sistema".
Hem adoptat la forma de construir de grans gratacels
Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora, ho il·lustra amb la grua que s'utilitza actualment: "Aquesta grua, la més alta que hi ha a Espanya, s'havia de portar de l'estranger; aquí ni es fabricava."
El sistema de treball és la clau de volta per afrontar el repte final. "El gran projecte que ens queda per finalitzar és la façana de la Glòria, i seria una data raonable que el 2036, d'aquí deu anys, poguéssim tenir finalitzada la Sagrada Família en la seva verticalitat", apunta Xavier Martínez. Ara bé, afegeix, prudent, "és més un desig que una realitat".
El gran repte: la façana de la Glòria
Per a la construcció de les sis torres centrals es van necessitar 20.000 blocs de pedra. Per a la façana de la Glòria en necessitaran 100.000.
Esteve Camps, recordant èpoques de pandèmia, reflexiona que "si no hi ha cap daltabaix, ni sanitari, ni econòmic, ni polític... la previsió és que d'aquí deu anys estigui feta".
Amb aquest calendari treballen els responsables dels diferents projectes en marxa a múltiples espais del temple. Tots miren de seguir el traç d'Antoni Gaudí. I aquí els és de gran ajuda Laia Vinaixa, coordinadora del Centre de Documentació. Des dels anys 90, Vinaixa s'encarrega de reunir i classificar "tota la documentació relacionada amb la Sagrada Família, des dels seus inicis fins a l'actualitat, com ara la bibliografia que s'ha publicat i es publica sobre Gaudí, un fons de plànols en paper, alguns cartells, fotografies...".
Per exemple, Vinaixa té documentats dos esbossos de Gaudí de la futura capella de l'Assumpta. La coordinadora de l'arxiu posa en relleu que "són els dos únics dibuixos que hi ha, de l'època de Gaudí i de la mà de Gaudí... això és la base dels estudis de cada una de les parts del temple".
L'edicle i l'obrador, restaurats
La recerca documental ha ajudat, a més, a reconstruir alguns espais on Gaudí va viure i treballar, com l'obrador i l'edicle, a la cantonada de carrer Provença amb Sardenya.
Umberto Viotto, arquitecte adjunt a l'arquitecte director, gestiona el projecte: "Ara mateix s'ha fet l'última fase de reconstrucció d'aquest conjunt d'edificis; l'obrador és el taller i l'edicle era utilitzat o d'oratori o per les escoles."
En concret, gràcies a fotografies conservades de l'època, s'ha reproduït amb cura fins i tot l'auster dormitori de l'arquitecte.
Viotto diu que voldrien que fos una visita oberta a tothom, però apunta que les dimensions dels espais "no permeten que pugui entrar tota la gent que ens visita. Tot això encara s'ha de definir".
La capella de l'Assumpta, a bon ritme
L'esperit creatiu de Gaudí es respira a la capella de l'Assumpta. Cap al 1920, l'arquitecte va dibuixar l'espai exclusivament dedicat a la mare de Déu, i que serà accessible des del carrer Provença.
Ens fa de guia Xisco Llabrés, arquitecte del departament de Projectes, i la descriu com un espai que "per fora fa uns trenta metres d'alçada i es pot contenir en un quadrat de nou per nou metres".
"Té molta complexitat, molts nivells, moltes zones diferents..." apunta Llabrés.
És com tot un projecte condensat en una petita caixa
Els treballs d'obra són perfectament visibles des del carrer, mentre la capella guanya alçada cada dia que passa.
Treballs de nit
De nit, la Sagrada Família tampoc no dorm. L'equip de feines en alçada aprofita per revisar l'interior de la torre de Maria.
Antolín Rodríguez és coordinador de treballs verticals: "Inspeccionem el temple tant per dins com per fora; triguem un any sencer a donar la volta completa al temple, amb un equip de 4 o 5 persones."
Mentre l'entrevistem, els seus companys treballen enfilats a 90 metres de terra.
"Anem observant els diferents materials, com envelleixen, l'estat dels mosaics, les juntes, la possible aparició de fissures...", diu Rodríguez.
Tot el temple és un repte, és molt tècnic i requereix molta preparació
El firmament, dins la torre de Jesucrist
De dia, un altre grup d'operaris enllesteix l'interior de la creu de quatre braços, que ha transformat per sempre l'skyline de Barcelona.
Jordi Faulí, arquitecte director de les obres, explica que "la creu és el principal símbol del cristianisme: una expressió d'esperança, d'amor i de pau. I a més, com que és de quatre braços, s'obre en totes les direccions per abraçar tothom".
Mentre assenyala l'estructura en espiral envoltada de bastides que actualment ocupa el centre de la torre de Jesucrist, Faulí ens informa que aquestes bastides amaguen "l'escala de caragol que serveix per accedir cap a la creu".
"Al centre hi haurà un ascensor transparent que arribarà a uns 20 metres del centre de la creu. A partir d'aquí es pujarà caminant. Comptem que tot podria estar en funcionament el primer trimestre del 2028", afirma.
El trajecte que enllaça amb la creu ofereix la contemplació d'una al·legoria del firmament: un mural de 50.000 peces esmaltades, pintades a mà als tallers que Ceràmica Cumella té a Granollers.
"És potser la primera vegada que s'ha fet un gran mural ceràmic amb aquesta tècnica", es meravella Faulí.
Pugem a la creu
La creu blanca de quatre braços s'ha completat per fora, però no per dins. I l'equip del "30 minuts" ha estat el primer d'accedir a l'interior per gravar les feines de condicionament.
Jordi Faulí ens la descriu: "Gaudí planteja que la creu serà acanalada, els braços seran acanalats per esguardar el panorama; les puntes són uns quadrats i aquests quadrats es van transformant cap al nucli, cap el centre de la creu en uns octàgons".
"A dintre del braç superior, Gaudí defineix que hi haurà l'anyell diví, que representa Crist". L'anyell, de vidre bufat, és obra de l'escultor italià Andrea Mastrovito. I el revestiment interior de la creu és d'ònix blanc.
Pel que fa a qui i com es podrà accedir a aquest espai tan simbòlic, Faulí admet que encara no està decidit: "Jo crec que sí. Jo crec que a la creu s'hi accedirà. Ara, de quina manera s'organitzarà l'accés a la creu, per a quin tipus de visites, doncs això... no se sap"
Sabem que a la creu hi cabran 10 persones. Serà una visita de poca afluència i que demanarà un temps
Visitants, seguretat i afectacions
Certament, la Sagrada Família atreu visitants de tot el món. Una característica que la singularitza és ser l'únic edifici del món visitable en ple procés constructiu.
L'any passat, els ingressos per la venda d'entrades van fregar els 135 milions d'euros. En aquest sentit, Esteve Camps posa èmfasi en el fet que "de la despesa de la Sagrada Família, el 90% se'n va en construcció. Després, el tema personal i el tema seguretat".
Camps reconeix que "és un edifici que té amenaces constants; estem amenaçats sempre de qualsevol atemptat; sempre estem a l'aguait del que pot passar". Per això, afegeix, "la Sagrada Família té les 24 hores del dia tots els serveis de seguretat".
També tenen comprovat que per cada persona que entra a la Sagrada Família, n'hi ha quatre que es queden fora.
Per tant, si gairebé cinc milions de persones visiten l'interior del temple cada any, això vol dir que 20 milions de visitants volten per l'exterior.
Aquesta massificació, accepta Xavier Martínez, "genera unes externalitats negatives al seu entorn". Per mitigar-les, el Patronat del Temple ha acordat mesures compensatòries amb l'Ajuntament de Barcelona i el barri. En paral·lel, impulsa un Fons d'Acció Social.
La icona de Barcelona
Sense pressa però sense pausa, doncs, el temple enllesteix espais i projectes. En paraules de l'arquitecte director, Jordi Faulí, "la Sagrada Família la fa el poble, per tant, és fruit d'un esforç de molta gent: els que se la miren, els que la visiten i la fan visitar a altres persones. I en el moment que s'acaba una part ja no és nostra... és de tothom".
Pel president delegat, Esteve Camps, "el 80% dels ciutadans de Barcelona reconeix la Sagrada Família com a seva". I conclou, convençut: "La Sagrada Família és la icona de Barcelona".
