Gaudí va posar Barcelona al mapa mundial: ara la ciutat busca com gestionar-ne l'èxit
El Japó va descobrir Antoni Gaudí cent anys abans que la resta del món ho fes massivament. De fet, es considera que va ser l'arquitecte japonès Kenji Imai, el deixeble de l'obra de l'arquitecte modernista català.
L'arquitecte va arribar a Barcelona el 1926 per conèixer Gaudí. Quan va arribar, però, Gaudí havia mort atropellat per un tramvia feia uns dies. Va ser llavors quan va decidir estudiar la seva obra i es va convertir en el gran ambaixador de Gaudí al món.
Els japonesos van connectar amb l'arquitectura de Gaudí per les similituds a l'hora d'entendre la sensibilitat estètica i la natura orgànica. Tadashi Hirai, professor de Sostenibilitat a l'Institut Universitari IQS School of Management apunta que, com a japonès, "l'obra de Gaudí és molt important i impressionant":
Connectem amb la seva obra per les semblances de com entenem també el respecte i l'harmonia amb la natura.
Els Jocs Olímpics del 92 van obrir Barcelona al món, i el turista japonès va arribar massivament. Avui, curiosament, el Japó només representa el 2,2% dels visitants de l'obra de Gaudí. El relleu asiàtic l'han agafat la Xina, amb un creixement del 61% el 2025. També el mercat sud-coreà. Amb tot, el mercat nord-americà continua sent el principal.
La Sagrada Família, el monument més visitat de Catalunya
Entre els 10 espais monumentals que generen més ingressos, n'hi ha quatre de Gaudí: la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Park Güell i la Pedrera. En conjunt, van tancar el 2024 amb més de 265 milions d'euros.
La basílica de la Sagrada Família encapçala el rànquing d'interès arquitectònic de Catalunya, i es consolida com el principal reclam turístic.
L'any 2025 va rebre 4.877.567 visitants, una dada molt similar a la del 2024 (4.833.658), un 0,91% més.
Pel que fa a la seva procedència, es manté l'interès universal. La nacionalitat nord-americana continua sent la principal, amb un 15,07 % del total. La segueixen la xinesa, amb un 7,20 %, la italiana (6,92 %), la francesa (6,91 %), la sud-coreana (4,93 %), la britànica (4,52 %) i l'alemanya (4,10 %).
Pel que fa a la resta, els visitants de nacionalitat espanyola representen el 10,82 %; els procedents de la resta d'Europa, el 15,67 %, i els de la resta del món, el 23,86 %.
Pel que fa a xifres econòmiques, els ingressos de la Sagrada Família van arribar a 134,5 milions d'euros. Més del 95% es van obtenir amb la venda d'entrades. D'aquest import, 21 milions es van destinar a romanent i els altres 113,5 milions a despeses: a obres de construcció del temple, a gestió, a serveis generals, a l'aportació diocesana i al conveni amb l'Ajuntament de Barcelona.
La Sagrada Família té un model únic: un monument que es finança mentre s'acaba de construir. L'any 2026 coincideix amb el centenari de la mort de Gaudí i la culminació de la torre de Jesús, que converteix la Sagrada Família en l'església més alta del món, amb 172,5 metres.
Què és Barcelona gràcies a Gaudí
L'efecte Gaudí s'ha convertit en un reclam que supera qualsevol campanya publicitària. El 2025, Barcelona va rebre 16 milions de turistes, gràcies a Gaudí i òbviament a moltes altres coses: arquitectura, patrimoni cultural, oferta museística, gastronomia, platges...
Els edificis d'Antoni Gaudí, avui considerats icones mundials, van ser al començament motiu de polèmica, crítiques i fins i tot burles. Els barcelonins van etiquetar la Casa Milà com "la pedrera" en to despectiu.
Va ser l'edifici més controvertit durant l'època de la seva construcció, per la façana. Era com un tros de muntanya rocosa enmig de la ciutat. Es deia que era com una cova de cucs o un aparcament de zepelins. Ara, és de visita obligada en la ruta modernista per Barcelona.
Marta Lacambra Puig, directora general de la Fundació Catalunya de la Pedrera, ho deixa clar:
Barcelona s'ha posicionat al món gràcies a Gaudí.
"Som un referent del modernisme. Però també ho som gràcies a Puig i Cadafalch o Domènech i Muntaner... Ja voldrien ciutats com Viena, París o Amsterdam tenir aquesta proliferació d'arquitectes", afegeix.
Ricard Santomà, director de Relacions Internacionals de l'IQS, Institut Químic de Sarrià, apunta:
Gràcies a Gaudí i a la seva obra, Barcelona està reconeguda mundialment com una de les principals destinacions turístiques del món.
Segons Santomà, "el fet de tenir una Sagrada Família, tenir una casa Batlló, tenir l'obra de Gaudí, et converteix en una destinació única. Sense Gaudí, Barcelona seria comparable a altres destinacions mediterrànies com València o ciutats de costa, atractives pel clima, la gastronomia o la cultura, però sense un element arquitectònic únic que la diferencia globalment".
L'èxit té un preu: com es gestiona el gran volum de visitants
Barcelona té el gran repte de gestionar, com moltes altres grans ciutats mundials, la massificació turística: la convivència entre els visitants que aporten el 14% del PIB a la ciutat i els veïns i residents.
L'Ajuntament de Barcelona ha definit 16 espais de gran afluència (EGA) amb una trentena d'accions concretes que s'aniran desplegant progressivament. Les zones prioritàries són la Sagrada Família o el Park Güell.
Entre altres mesures, es treballa per desatapeir l'espai públic, impulsar la diversitat comercial de proximitat, reduir l'impacte dels fluxos de visitants i recuperar espais per a les activitats veïnals. S'ha reduït la presència d'autobusos, s'ha reforçat la presència de la Guàrdia Urbana, s'han incrementat les tasques de neteja i s'han incorporat agents cívics dedicats a l'atenció i orientació dels visitants.
Lacambra Puig apunta que, entre altres mesures, "s'ha aconseguit que les visites siguin més fluides, gràcies a la venda d'entrades per internet. El visitant arriba directament a l'hora fixada i s'han estalviat moltes cues i volum de gent al carrer".
De mitjana, la Pedrera admet uns 3.500 visitants. L'aforament màxim són 400 persones en simultani a l'edifici. Això evita grans aglomeracions durant la visita.
Mateu Hernández, director general de Turisme de Barcelona, reconeix la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí que ha ajudat a impulsar Barcelona internacionalment. "Benvingut l'èxit i benvinguda la gestió de l'èxit", diu.
Barcelona se sent orgullosa de Gaudí que atrau molt visitant amant del modernisme. Però Barcelona és molt més. Té també arquitectura gòtica, romànica, i espais dedicats a grans artistes com Picasso, Miró o Dalí.
Hernández explica que l'administració té el gran repte de proporcionar al visitant la millor experiència. "I això ha de ser compatible amb la convivència del resident, del treballador i del qui va a l'escola", explica.
Barcelona ha limitat la seva capacitat d'acollir turistes. No es poden fer més hotels al centre, no es poden fer més pisos turístics i inclús se'n reduiran. També es reduiran les terminals de creuers.
Barcelona també treballa per diversificar i desestacionalitzar el turisme. Hi ha en marxa el programa Art Season, per repartir el turisme al llarg de l'any. També s'ha diversificat el turisme amb les fires i congressos, que es fan durant tots els mesos de l'any.
Hernández també assenyala que es treballa per no dependre tant del visitant nord-americà i de la necessitat d'obrir-se a nous públics, especialment asiàtics, que són mercats emergents.
Mentrestant, el professor Ricard Santomà afirma:
Barcelona ha passat d'una època de promoció turística a una època de gestió turística.
També afegeix que si no es gestiona bé el volum de turistes que venen a la ciutat, s'acaben tenint problemes de mobilitat, saturació i convivència amb els residents: "Cal redistribuir els visitants i invertir en infraestructures i serveis. Entre altres mesures, la taxa turística i el seu increment és una bona opció. Si ets una estrella, has de mantenir inversions d'estrella".
Gaudí és molt més que la Sagrada Família i la Pedrera.
Santomà també recorda que Barcelona disposa de més espais d'Antoni Gaudí oberts al públic com el Palau Güell, la Casa Calvet, els Pavellons Güell, la Casa Figueras o el Col·legi de les Teresianes. Fora de Barcelona, hi ha la Colònia Güell i la seva cripta, a Santa Coloma de Cervelló, o a Mataró es conserva una nau de l'arquitecte, reconvertida en museu".
