Als Alps i els Pirineus també hi ha despreniments pel desglaç que es relaciona amb la riuada del Nepal
Els despreniments de roques a l'alta muntanya s'han multiplicat aquest estiu als Alps i, a una escala molt més petita, també als Pirineus.
Els científics relacionen aquest augment amb el mateix procés que hi ha darrere la riuada que fa poc va devastar zones del Nepal. L'escalfament global està degradant el permagel, el gel que manté unides les roques a gran altitud, i també ha accelerat el retrocés de les glaceres.
Al massís del Mont Blanc, als Alps, tres persones han mort aquest estiu per despreniments de roques. Dues d'elles escalaven de matinada, una franja horària triada precisament per evitar les temperatures més altes del dia i minimitzar el risc.
L'any passat, l'esfondrament de la glacera Birch va provocar a Suïssa una esllavissada de gel i roques que va arrasar bona part del poble de Blatten.
"La pujada de temperatures desestabilitza l'alta muntanya"
El geògraf Marc Oliva, especialitzat en l'estudi de glaceres i permagel, explica que l'augment dels despreniments als Alps i als Pirineus té com a causa comuna la pujada de les temperatures, que està desestabilitzant l'alta muntanya.
Amb episodis de calor com aquest estiu perdem aquest ciment que fa de suport a la roca i és propici que es desprengui. El risc és en sectors molt verticals de paret alpina, en sectors molt exposats.
També als Pirineus ha crescut el nombre de despreniments de roques, amb afectacions en vies d'escalada i cims molt freqüentats. El glaciòleg Eñaut Izagirre n'ha detectat més d'un cas.
Al Pirineu hem tingut caigudes de roques a les rutes normals dels grans pics del Pirineu com l'Aneto o el Monte Perdido.
La riuada del Nepal: tres factors combinats
Izagirre era al Nepal quan hi va haver el despreniment al Tibet que va originar la riuada, i des d'aleshores forma part d'un grup d'experts internacionals que n'investiga les causes. Segons les seves conclusions preliminars, el fenomen respon a la combinació de tres factors.
El primer és que el terreny ja està debilitat pel terratrèmol del 2015, seguit de la degradació del permagel i també del retrocés de les glaceres a causa de l'escalfament global.
La hipòtesi dels investigadors és que la muntanya es va esfondrar i va arrossegar amb ella una glacera. Es van desprendre entre 250 i 400 milions de metres cúbics de gel, que van caure des de mil metres d'altura i van generar un sisme de magnitud 5,2.
L'impacte va fondre el gel de manera sobtada i va originar una gran riuada que, en qüestió de minuts, va arribar fins a la frontera entre el Tibet i el Nepal.
