Cinc anys sense peatges: un aniversari aigualit pel repunt de la sinistralitat a l'AP-7

Aquest dimarts, 1 de setembre, fa 5 anys que es van suprimir els peatges a les principals autopistes de Catalunya: AP-7, AP-2, C-32 al Maresme i C-33.

Passat aquest temps, el nombre d'accidents de trànsit al conjunt de les carreteres catalanes ha baixat perquè la mobilitat s'ha concentrat en aquestes vies alliberades, que són més segures i eviten els xocs frontals.

Concretament, segons dades del Servei Català de Trànsit, la xifra de víctimes mortals entre l'1 de gener i el 28 d'agost d'aquest any ha caigut un 26,2% respecte del mateix període de 2019, l'últim any sencer abans de l'aixecament de barreres. I la de ferits greus, ha caigut un 9,1%.

La sinistralitat ha baixat en conjunt, doncs, però no ho ha fet a l'AP-7, com es pot observar en aquest gràfic.

Els 12 morts registrats a l'AP-7 des de gener a agost d'aquest any suposen el 14% de totes les víctimes mortals que hi ha hagut al conjunt de la xarxa viària catalana en aquest període, amb 87 morts.

Al darrere d'aquest repunt de la sinistralitat a l'AP-7 hi ha el fet que en aquests últims 5 anys el trànsit de vehicles ha augmentat un 45%, especialment el de camions. De fet, la sinistralitat amb camions implicats ha crescut un 22%, fins als 1.177 accidents l'any passat.

Aquesta via, però, arrossega altres problemes, com ara un augment del 40% de les avaries en els set primers mesos d'aquest any.

Peatges mòbils o vinyeta?

Davant l'increment de trànsit a l'AP-7 i els problemes que això genera, el govern ha creat un grup de treball per analitzar quina seria la millor manera de finançar el manteniment d'aquest tipus de vies d'alta capacitat.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat a "El matí de Catalunya Ràdio" que una de les opcions que hi ha sobre la taula és la dels peatges dinàmics o peatges mòbils: pagar en funció de l'hora i el volum de trànsit.

Aquesta és la tendència que s'està seguint ara mateix a Europa. I tot plegat amb aquest objectiu que apunta Lamiel:

Al mateix programa, l'arquitecte i urbanista Manel Larrosa s'ha decantat per impulsar el model basc. Allà, un cop el govern ha tingut la competència traspassada, han optat per aplicar la vinyeta. Es tracta d'una tarifa plana, que pot ser anual, i que permetria circular per les vies d'alta capacitat sense barreres físiques.

Larrosa explica que fins ara l'estat s'ha negat a establir una vinyeta a tot Espanya, de manera que ell veuria amb bons ulls que se'ns tractés com als bascos: "Ens traspassen les vies i aplicarem la vinyeta, cap problema... Seria una gestió de proximitat que faria possible aquestes polítiques".

Cal recuperar els peatges?

La caixa dels trons sobre la possibilitat d'haver de tornar a posar barreres la va obrir el mateix president de la Generalitat, Salvador Illa, el passat 1 de juliol.

En la sessió de control al Parlament, Illa va demanar als grups parlamentaris fer una "reflexió col·lectiva" sobre la retirada de peatges a l'AP-7: "Potser ens vam equivocar quan, alegrement, tots vam demanar que fora peatges", va dir.

Per l'economista Anna Matas, deixar el manteniment de les vies d'alta capacitat en mans només dels pressupostos públics no és la solució:

I afegeix que si ho confiem tot a les arques públiques, a poc a poc les vies es van degradant per falta de diners per mantenir-les en bon estat.

Contràriament, qui va ser l'impulsor l'any 2012 de la campanya "No vull pagar" contra els peatges a les autopistes catalanes s'oposa frontalment a recuperar-los. Josep Casadellà fa la següent reflexió.

Segons ell, "les cues a l'AP-7 no demostren que la gratuïtat ha estat un error, sinó que demostren que l'AP-7 era necessària, que la gent la necessitava i per culpa dels peatges no la podien fer servir".

Opinions a favor i en contra, el govern condiciona establir un pagament per ús a les vies d'alta capacitat al fet que hi hagi un ampli consens polític que permeti implantar-ho en l'àmbit estatal.