Els signes del col·lapse de l'AP-7: embussos, accidents i falta d'inversió i manteniment
Cada dia, milers de persones es veuen abocades a circular per l'autopista AP-7, que es troba al límit de capacitat. "No se li pot demanar més del que pot donar", diu Josep Mateu, president del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), que assegura que la via ja no està complint la seva funció: "Ha deixat de ser una via ràpida".
El reportatge "AP-7, al límit", del "30 minuts", mostra com des que es va treure l'últim peatge, fa cinc anys, el trànsit s'ha incrementat a l'AP-7 amb retencions habituals i talls per accidents, i s'ha anat deteriorant la via, amb problemes de manteniment.
Joan Viñolas, gerent d'una empresa de grues de les comarques de Girona, parla d'aquesta transformació: "L'AP-7 ha passat de ser la via més segura de Catalunya… a potser ser la més perillosa de Catalunya, ara."
Més camions i més accidents
Per l'AP-7 passa el doble de trànsit que per l'A-2, la segona gran via amb més volum de circulació de Catalunya, i quatre vegades més que la tercera, la C-32. Uns usuaris que molt sovint no poden evitar l'AP-7, perquè no tenen opcions en transport públic ni carreteres alternatives.
Segons els Mossos d'Esquadra, hi han augmentat els accidents, que es deuen a distraccions, infraccions de velocitat i a la presència d'objectes i animals a la via.
Els incidents amb camions són els més greus i els que causen més talls a l'AP-7. I és que el trànsit de vehicles pesants ha augmentat un 40% en els últims cinc anys, impulsat per les grans ciutats portuàries, Barcelona, Tarragona i València i les seves àrees industrials.
Reducció del límit de velocitat i augment dels controls
El Servei Català de Trànsit (SCT) té les competències en la gestió de la circulació i aplica diverses estratègies, incidint especialment en la velocitat, que en molts trams ja no és de 120 km/h.
A la via s'instal·larà la velocitat variable en alguns punts i es posaran més controls de radars mòbils i fixos al llarg de tota l'autopista, d'Ulldecona a la Jonquera.
Ramon Lamiel, director del Servei Català de Trànsit, explica que es farà en aquells punts on no tenen manera de "col·locar els radars de forma segura". Assegura que primer es fa "una anàlisi per si hi ha sinistralitat o no hi ha sinistralitat".
Serà un tram de 344 quilòmetres de controls de velocitat.
La reducció de velocitat a l'autopista i l'augment de controls no convenç alguns dels usuaris de l'AP-7, com l'impulsor a les xarxes socials del compte Antiradar Català, amb més de 100.000 seguidors. "Hi ha altres alternatives. Ens falta conscienciació", diu Roger Alamany, d'Antiradar Català.
"Es condueix amb molta agressivitat, es condueix distrets. És a dir, la principal causa d'accident és la distracció, no és la velocitat", opina Alamany.
Falta d'inversió i de manteniment
A Catalunya, la policia de trànsit és el cos de Mossos d'Esquadra i la gestió de les carreteres depèn del SCT, però les inversions i el manteniment que es fa a l'AP-7 són decisions del Ministeri de Transports perquè aquesta autopista forma part de la xarxa de carreteres de l'Estat.
La conservació i explotació del tram català de l'AP-7 es fa a través de cinc contractes per valor de 30 milions anuals. El ministeri no ha acceptat ser entrevistat pel programa "30 minuts", però hi ha estudis que alerten que l'Estat inverteix en carreteres menys del que és necessari.
"Quantificar quina és aquesta infrainversió en manteniment és complicat perquè no tenim dades específiques", assegura Anna Matas, del Departament d'Economia Aplicada de la UAB.
Algunes aproximacions se situen entre un 40 o fins i tot un 50% per sota del que necessiten les carreteres.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) també denuncia que no s'hi fa prou. "El paviment està molt malament pel major trànsit de camions que circulen per allà", explica el seu president, Josep Mateu.
"Hi ha dèficits de senyalització. Hi ha bastants, per no dir molts, vehicles avariats que no es retiren. Els nostres associats es queixen de falta de seguretat a les àrees de servei", concreta Mateu.
Fa quatre anys, el Ministeri de Transports, propietari de l'AP-7, va prometre ampliar a tres carrils l'autopista des de l'Hospitalet de l'Infant cap al sud, un dels trams més conflictius amb només dos carrils. No hi ha data per a les obres, però la licitació del projecte va tard i deixa clar que l'ampliació no anirà més enllà del riu Ebre, deixant al marge el Montsià i la connexió amb el País Valencià.
Des del RACC, es reivindica que la gestió de l'autopista passi a mans de la Generalitat, seguint l'exemple del País Basc, que al 2025 va aconseguir les competències de totes les carreteres.
