Més de 5 focs simultanis un terç dels dies: el malson dels Bombers en els incendis d'aquest estiu
L'incendi més important d'aquest estiu a Catalunya va començar el 3 de juliol a la Bisbal d'Empordà i va cremar 2.300 hectàrees a les Gavarres, però també va ser l'inici de la setmana més intensa per als Bombers.
Tres dies després, quan encara no estava ni controlat, es van declarar tres focs més: un a Sentmenat, al Vallès Occidental, un altre a l'Anoia entre Carme i la Pobla de Claramunt, i un tercer a Artesa de Segre, a la Noguera.
L'endemà, el 7 de juliol, se n'hi van afegir dos més, un a Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, i un altre a la Conca de Barberà, i el dia següent tres més, a Gavà, a Navarcles i a Aiguamúrcia.
De fet, amb dades publicades fins al 16 d'agost d'enguany, aquest ha estat l'estiu amb més focs simultanis. La majoria de dies, el cos de Bombers hagut de repartir els seus efectius pel territori per intentar apagar la multitud de focs que s'encenien.
Un de cada tres dies s'han declarat més de 5 incendis forestals diaris, un fet que no havia passat, com a mínim, des del 2011, el primer any amb dades detallades publicades pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. També és molt alta la xifra de dies que s'han iniciat 7 focs o més: el 26% de les jornades d'aquest estiu.
I aquests són només els incendis que es declaren cada dia. Cal tenir en compte, però, que en moltes ocasions els Bombers dediquen esforços de més de 24 hores a apagar cada incendi i, per tant, el nombre de focs en què treballen alhora és encara més gran.
Evitar que els incendis es facin grans
Jordi Castellví, subinspector del GRAF dels Bombers, explica que situacions com aquesta els obliguen a actuar en molts fronts diferents, cosa que exigeix calcular molt bé com fan servir els efectius: "Enviem recursos a evitar que petits incendis es transformin en grans, i això vol dir treure recursos de l'incendi gran".
Castellví creu que una simultaneïtat d'incendis com la que van viure a principis de juliol és el "taló d'Aquil·les" dels Bombers, perquè és una situació que els porta als límits de la seva capacitat:
No havíem tingut mai una campanya tan dura ni tampoc tants dies seguits amb incendis actius.
30 dies en nivell 4 del pla Alfa
Coincidint amb l'incendi de les Gavarres, es va activar el nivell 4 del pla Alfa, que significa perill extrem d'incendi forestal, un nivell que es va mantenir ininterrompudament fins al 4 d'agost en diversos punts del país.
No havia passat mai que el nivell 4 s'hagués de mantenir durant tants dies seguits, 30 en total, i el dia de més risc va ser el 9 de juliol, quan 223 municipis de 24 comarques diferents van estar en aquest nivell.
De dies a nivell 3 també n'hi ha hagut més que mai: en 74 dels 92 dies dels tres mesos hi ha hagut algun punt del territori en aquest nivell, amb el 14 d'agost com el pitjor, amb 525 municipis de 37 comarques.
Amb perill extrem, espais naturals tancats
Com més alt el nivell del pla Alfa, més mesures s'apliquen, sobretot la prohibició d'accedir a espais naturals, amb dos objectius: reduir el risc d'incendi, i també els danys personals en cas d'incendi.
En total s'han hagut de tancar 13 espais naturals, 4 dels quals durant més de 20 dies: la Baronia de Rialb, a la Noguera, el Montmell-Marmellar, a l'Alt Camp, el Montsant, al Priorat, i la Ribera Salada, al Solsonès.
Josep Vilalta, de l'àrea de prevenció i investigació d'incendis dels Agents Rurals, en fa una lectura positiva, malgrat que és conscient que han estat mesures "força restrictives i impopulars":
Han valgut la pena, perquè hem tingut només el 6,5% d'incendis en aquest nivell activat.
La majoria d'incendis, iniciats en nivell 2
Aquesta dada del 6,5% d'incendis iniciats amb el nivell 4, els Agents Rurals la complementen amb una altra de força significativa: gairebé la meitat dels incendis, un 46,5%, van començar en zones que estaven en nivell 2.
Així, consideren més que justificades les restriccions d'accés al medi natural, sobretot si es té en compte que la majoria d'incendis comencen per intervenció humana, intencionadament o per negligències.
Així, només el 16% dels incendis d'aquest estiu han estat originats per causes naturals, mentre que el 20% han estat intencionats i el 21% s'han degut a negligències, sobretot per fogueres i per fumadors.
Altres negligències han estat cremes agrícoles i de deixalles, i treballs forestals, mentre que un 20% han començat per accidents, un 22% per altres causes i un 1% per revifades d'incendis anteriors.
Pel que fa a la campanya de la collita de cereals, essencial per als pagesos però que alhora comporta un risc alt d'incendi, fins al 15 d'agost va provocar 36 incendis, el 3% del total, però que van cremar 900 hectàrees.
Dins la categoria d'altres causes s'hi troben aquells incendis que encara estan sota investigació o els que són d'origen desconegut.
12 detinguts per provocar incendis
Pel que fa als Mossos, que intervenen quan la superfície cremada és gran, quan afecta a nuclis urbans, quan hi ha víctimes o quan hi ha indicis d'intencionalitat, han actuat en 57 incendis forestals.
D'aquests incendis, 9 han estat provocats, com el de Carme, a l'Anoia, i 7 han estat fruit de negligències, com el de les Gavarres, iniciat per feinejar amb una radial quan estava prohibit.
En total han detingut 12 persones relacionades amb els incendis d'aquest estiu, mentre continuen investigant sis incendis, com el d'Aiguamúrcia, que se sospita que va ser provocat.
Segons Jordi Salvia, inspector de Medi Ambient de Mossos, no tenen identificat un perfil concret de persona amb tendències piròmanes i, en tot cas, la majoria de detencions són per altres motius:
Evidentment n'hi ha alguns que són intencionats, però la gran majoria dels detinguts són per imprudències greus.
S'han enviat 69 avisos ES-Alert
Aquest estiu una eina important d'informació i de protecció de la població afectada pels incendis han estat els avisos per mòbil amb el sistema ES-Alert adreçats als municipis i pobles on s'havien declarat.
Al juny se'n van enviar 13, al juliol la xifra va pujar a 51 i a l'agost va baixar a 5. La immensa majoria han servit per demanar a la gent que es tanqués a casa i es mantingués informada i alerta.
En total, de l'1 de juny al 31 d'agost hi va haver a Catalunya 404 incendis forestals, més que l'any passat en el mateix període, però es van cremar menys hectàrees, un total de 3.625.
Ara bé, els Bombers han fet moltes més intervencions per avisos d'incendis de vegetació, un total de 2.660, la xifra més alta dels últims 7 anys: 734 en àmbits forestals, 813 en àmbits agrícoles i 1.113 en àmbits urbans.
