Com conviu Barberà de la Conca amb l'esquerda de 240 metres de llargada que parteix el poble
Barberà de la Conca, un petit poble de menys de 500 habitants de la Conca de Barberà, va quedar trasbalsat fa 16 anys quan al poble van començar a aparèixer esquerdes en edificis i als carrers. Es va esbrinar que a uns 50 metres de profunditat el terreny es movia. Al principi ho feia a un ritme de 10-12 mil·límetres l'any i ara, de 3-4. S'ha alentit, però no s'atura.
L'alcalde, Marc Rovira, afirma que després de tots aquests anys i la feina feta, ja ho han "paït". "Portem quatre fases ja fetes, cinc cases enderrocades, sis carrers arreglats, murs de contenció, micropilonades. Portem pràcticament un milió i mig d'euros en obres per trobar la manera que l'esquerda pugui conviure amb el municipi", explica.
Ara acaben de presentar la cinquena fase, que inclou arreglar un carrer, arranjar una casa i ensorrar-ne una altra que no es pot reparar. Hi ha molts danys que no es veuen perquè són sota terra, com infraestructures i serveis, que costen –diu l'alcalde– molts diners.
Hi ha famílies que perden el seu patrimoni. L'esquerda té ara mateix uns240 metres de llargada. Afecta més de 45 propietats. És una afectació molt gran. I cada dia que passa, com que l'esquerda creix, no podem desestimar que hi haurà més cases afectades al municipi.
Una trentena de sensors i una cicatriu visible
L'església, que és l'epicentre de l'esquerda, continua tancada i compta amb un monitoratge constant. Passejant pel poble es pot comprovar la cicatriu que la fissura ha deixat al municipi.
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va instal·lar una xarxa d'una trentena de sensors per tot el poble per fer seguiment de l'evolució de la fissura. És un cas únic i molt singular. Jordi Ripoll, responsable de geotècnia i geologia aplicada de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya confirma que, tot i que el fenomen ha perdut força, no s'atura.
La tendència és a mantenir el moviment, amb un caràcter estacional. L'obertura més gran es produeix sobretot en períodes d'octubre a gener.
Per això, des de l'Ajuntament han hagut d'adaptar l'urbanisme a l'esquerda. S'està redactant un nou POUM i l'objectiu és que el poble no s'aturi, tal com indica l'alcalde: "Les primeres intencions era fer una franja de no construcció i ara hem aconseguit –amb els arquitectes– treballar amb bisturí i tractar cada cas en concret d'una manera diferent".
I tot plegat costa diners, i justament és el que lamenta l'alcalde, Marc Rovira, que des de la Generalitat no es prevegi una partida en els pressupostos i s'hagi de fer una sol·licitud cada vegada que s'ha d'aprovar una fase: "Barberà de la Conca compta amb un pressupost ordinari de 670.000 euros. Cada fase, la més senzilla, són 300-350.000 euros. Quan l'has de tirar endavant, és un drama".
Què ha provocat l'esquerda
L'origen de l'esquerda, segons Jordi Ripoll, no se sap, però el que sí que és clar és que es deu a una baixada del nivell freàtic. Aquest fet va provocar la cristal·lització dels guixos, i la seva proliferació hauria provocat el moviment del terreny, afirma.
Això es pot veure en superfície al mateix poble; de fet, venen estudiants i curiosos a veure-ho. "L'expansivitat dels guixos és coneguda. El tema és que en zona urbana un inflament d'aquest tipus no s'havia registrat, i el fet que es manifesti en una esquerda que travessa pràcticament tot el poble de punta a punta tampoc no s'havia vist mai", remarca.
