Com han de ser les franges de seguretat a les urbanitzacions, desprotegides davant els incendis
Els incendis forestals viscuts els últims dies arreu de Catalunya, com els d'aquest dilluns a Sentmenat i l'Anoia, han evidenciat el risc enorme que comporten quan el foc arriba a les urbanitzacions i a les cases aïllades que són massa a prop dels boscos.
Per això cal deixar franges de seguretat al voltant de les edificacions per reduir la intensitat de les flames quan l'incendi s'hi acosta i evitar que hi arribin, a més de facilitar l'accés i la mobilitat dels Bombers i altres equips d'emergències.
Des del 2014 les franges de protecció tant en urbanitzacions, nuclis urbans, cases aïllades i tota mena d'edificacions que estan a menys de 500 metres del bosc han de ser de 25 metres d'amplada.
A més, els arbres que hi pugui haver a dins de les franges han d'estar separats un mínim de 6 metres, i els matolls cal que estiguin a una distància mínima de 3 metres entre sis.
En aquesta infografia que hem publicat a Instagram es resumeix la normativa i s'explica com s'ha d'aplicar:
Mapes municipals de franges de protecció
Els ajuntaments són els encarregats de fer els mapes de com han de ser aquestes franges en cada punt concret del municipi, però és la Generalitat la que ha de donar-los el vistiplau definitiu.
En els 12 anys que fa que es va aprovar la llei vigent, en molts llocs s'ha fet la feina i les franges estan fetes correctament, però en molts altres o no s'ha fet o són massa estretes i no fan la funció que els pertoca.
Ho explica Oriol Bassa, enginyer forestal i tècnic en prevenció d'incendis, que denuncia que és un problema crònic que s'arrossega des de fa dècades i que la crisi climàtica està fent més gros.
Entrevistat al canal 3CatInfo, Bassa alerta que en molts llocs les franges s'haurien de revisar:
De vegades tenim franges que fan 17 metres o 20, de vegades ens en trobem algunes en què hi ha molts arbres i, per tant, no serveixen per reduir la velocitat del foc.
N'hi ha prou amb 25 metres?
A més, amb els incendis actuals, sovint molt més virulents que els de dècades anteriors, explica que s'ha obert un debat sobre si amb 25 metres n'hi ha prou, i s'ha començat a parlar de doblar-ne l'amplada:
Són coses que haurem d'anar treballant en el futur.
Aquest enginyer forestal recomana als propietaris de cases aïllades o en urbanitzacions pròximes al bosc que revisin els arbres i la vegetació que tenen als jardins i a les franges per fer-les més segures.
Proposa, per exemple, optar per espècies que cremin menys, com les alzines, els roures o els arbres fruiters, més que no pas avets, pins, cedres o xiprers, que cremen molt més ràpidament i alimenten el foc.
Pel que fa a les tanques dels perímetres de les cases, avisa que sovint estan fetes amb materials que cremen massa bé i que, quan hi arriba un incendi, contribueixen molt a propagar-lo i estendre'l.
La dispersió i els materials agreugen els riscos
En tot cas, bona part dels dos milers d'urbanitzacions que hi ha al territori de Catalunya arrosseguen des de fa dècades dèficits que comporten riscos importants, sobretot en cas d'inundació o de foc forestal.
Segons Roger Sauquet, arquitecte especialista en recuperació de catàstrofes causades per aquests riscos, la dispersió dels habitatges i els materials de construcció i els que hi ha presents a les parcel·les poden empitjorar aquests riscos.
Sauquet, que és professor d'Arquitectura a la UPC i també membre del GREC, el Grup d'Estructures Col·lapsades dels Bombers de la Generalitat, explica que hi ha tres tipus d'urbanitzacions.
300 urbanitzacions haurien de desaparèixer
El primer tipus són les que estan formades per habitatges molt dispersos i molt lluny dels nuclis urbans, molt poc consolidades i fins i tot no legalitzades, i que són molt vulnerables als incendis forestals.
Sauquet diu que per això el Pla Territorial de Catalunya del 2010, que va definir els tres tipus d'urbanitzacions, va recomanar que les d'aquest primer tipus, unes 300, acabin desapareixent.
El segon tipus són les urbanitzacions més consolidades i més ben comunicades, tot i que també força disperses i lluny dels nuclis urbans dels pobles. En aquests casos, el Pla Territorial recomana que no creixin.
En aquest segon tipus és on Sauquet afirma que caldria esforçar-se més perquè les franges de seguretat siguin el màxim d'eficaces per reduir a la mínima expressió els riscos en cas d'incendi.
I el tercer tipus són les urbanitzacions que són més pròximes als nuclis urbans i més consolidades com a habitatge principal, i en aquests casos la recomanació del Pla Territorial és convertir-les en barris.
Construïdes d'esquena al territori
Aquest expert critica com s'han construït aquestes urbanitzacions al llarg de les últimes dècades:
El creixement urbanístic s'ha fet d'esquena al coneixement profund del territori, des del punt de vista de l'aigua i de la gestió forestal.
Pel que fa a les franges de seguretat, Sauquet creu que la protecció que proporcionen s'hauria de complementar amb zones de pastura que evitin el creixement de l'àrea forestal i el sotabosc.
Segons explica, això hauria de resoldre el debat sobre si han de ser més amples o no, perquè s'evitaria el pas abrupte del bosc dens a les franges, i en cas d'incendi el foc no hi arribaria amb tanta virulència.
No hi ha un registre oficial dels mapes de franges de seguretat, de manera que és molt difícil saber de manera ràpida en quina situació està un municipi concret, és a dir, si existeix el mapa i si és vigent.
Només en el cas de la demarcació de Barcelona, la Diputació disposa de la plataforma SITMUN, on hi ha els mapes dels 225 municipis dels 311 que ja l'han aprovat, però és una informació incompleta.
