FOMO i JOMO: entendre la por i el plaer de perdre's coses
A l'estiu, quan els plans es multipliquen, també pot aparèixer la sensació que ens estem perdent alguna cosa. Les xarxes socials amplifiquen aquesta percepció sobretot perquè permeten veure què fan els altres en temps real. I aquí apareix el neguit: potser no volem anar al concert, però veure que hi són els nostres amics ens fa pensar que ens hi hauríem d'apuntar.
"És aquesta por de no viure tot el que pensem que s'hauria de viure", explica Sylvie Pérez, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia de la UOC, quan defineix el FOMO, sigla de "fear of missing out".
Quan viure també vol dir demostrar que has viscut
Però aquest neguit, diu, té una característica afegida:
No n'hi ha prou amb viure l'experiència: també sembla necessari compartir-la i demostrar que l'hem viscuda.
Les xarxes socials no han inventat aquesta manera de viure, segons Pérez, però sí que l'han intensificat. "La nostra societat s'ha accelerat molt independentment de les xarxes socials", apunta. El que han fet les plataformes és posar en evidència i amplificar una manera de viure que ja existia.
La diferència és que ara la comparació és pràcticament permanent. Abans, explica l'experta, ens comparàvem amb els amics quan ens trobàvem i descobríem què havien fet els altres. Ara podem veure-ho en temps real.
La velocitat de la vida actual hi té un paper important. En un món accelerat, on les sèries, els esdeveniments esportius, els concerts i els viatges semblen exigir una resposta immediata, el FOMO pot convertir-se en la sensació que sempre hi ha alguna cosa més que hauríem d'estar fent.
Barcelona, ciutat de FOMO
Les capitals, en general, on els llums no s'apaguen, fan que sempre hi hagi coses a fer i que, per tant, hi hagi més oportunitats de plans. Com apunta el Santi, un dels joves entrevistats, que assegura que "Barcelona és un ciutat de FOMO amb festivals, concerts, festes."
O la Núria que explica que "cada vegada filtrem menys les coses del que ens agradaria fer. Seguim el corrent i hi anem perquè hi hem d'anar, però no perquè ens agradi el lloc".
Per això, el FOMO no és només una qüestió individual. "És més una qüestió cultural, més social", apunta l'experta, que considera que l'entorn, la ciutat i la manera com viu el nostre cercle proper també poden influir en aquesta necessitat d'estar sempre en moviment.
I si el millor pla és no tenir cap pla?
Però, des de fa mesos, a banda del FOMO, es parla també del JOMO, les sigles de "joy of missing out" o, el que és el mateix, el plaer de perdre's coses. Davant d'aquesta acceleració, el JOMO reivindica precisament introduir una pausa.
Però Pérez insisteix que no és simplement "quedar-se a casa". És poder escollir. Decidir si volem sortir, descansar, llegir o senzillament no fer res. El JOMO també ha trobat un espai a les xarxes socials. Una tassa de cafè o una tarda a casa també poden convertir-se en contingut.
Quan tu poses que estàs fent una tassa de cafè sense res més i comences a tenir molts likes, és com que t'estan reforçant que aquest estil de vida també és una manera de viure de la qual podem presumir.
L'experta alerta de no caure en aquesta lectura: convertir el FOMO en el problema i el JOMO en la solució: "No hauríem d'entrar en patologitzar d'alguna manera el que és el FOMO i enaltir el que és el JOMO."
Una persona pot gaudir sortint cada nit i fent molts plans sense que això sigui un problema. I algú altre pot necessitar estar sol durant uns dies i trobar-hi benestar.
Omplir la vida del que volem
Llavors, FOMO o JOMO? La conclusió, per tant, no és que calgui passar del FOMO al JOMO. Tampoc que calgui renunciar als plans, desconnectar de les xarxes o quedar-se a casa. Tal com explica Sylvie Pérez:
El que és imprescindible és que l'estil de vida que tinguem sigui triat per nosaltres i que compartim només allò que nosaltres pensem que és saludable per a la nostra vida.
