Per què no s'han de moure les pedres dels rius: sancions per un gest de gran impacte
Els rius atreuen cada any més banyistes que busquen un lloc on refrescar-se a la muntanya i també en espais naturals més accessibles, prop de la ciutat. Això ha fet proliferar certes conductes que posen en perill el medi ambient, com és el moviment de còdols; un gest que pot semblar innocent però que no és innocu per a l'ecosistema. Els experts alerten del perill que suposa no respectar el riu com l'espai natural i, en molts casos protegit, que és.
És el cas del Ter, al seu pas per Salt, al Gironès; amb una llera molt accessible tant a peu com en cotxe. Darrerament, els informadors ambientals que la Diputació de Girona desplega a gorgues i espais fluvials s'hi troben desenes de rescloses i piscines fetes amb pedres.
Tenen constància que hi ha persones que extreuen els còdols de la vora del riu per fer-hi una petita platja i després les traslladen dins l'aigua alentir-ne la circulació i que quedi més estancada per poder-s'hi banyar amb més comoditat.
"Gairebé són més platges de mar que no pas platges fluvials, perquè estan deixant denudades zones, ja sigui traient la vegetació o bé movent les pedres, però això té conseqüències per al medi natural", lamenta la directora del Consorci de Ter, Teia Puigvert.
Aquest és, a més, un espai natural protegit, ja que forma part de la xarxa Natura 2000.
"Segurament la majoria de les persones ho fan des de la innocència, però té un impacte cap a la connectivitat fluvial i pot suposar la destrucció d'aquests microhàbitats que es formen a sota dels còdols i els blocs de pedres", alerta Guillem Llenas, tècnic del Consorci.
De fet, sota les pedres del riu hi ha una fauna molt específica, principalment macroinvertebrats que són aliments bàsics per a altra fauna que també viu al riu, com poden ser els peixos; uns animals que també es veuen afectats per la construcció de barreres que modifiquen el moviment de l'aigua.
"Els peixos es mouen amunt i avall del riu i les rescloses eviten que es puguin desplaçar i, per tant, que les poblacions es puguin barrejar i reproduir-se entre elles", afegeix Llenas, que recorda que l'estiu és l'època de fresa dels ciprínids: "Tenim el barb de muntanya, que és una espècie endèmica dels rius de la província de Girona i, per tant, només existeix en aquesta zona del món i és un dels motius principals perquè aquest espai es considera un espai protegit."
Una brigada va sovint a restaurar els còdols, però tot i l'advertiment dels informadors que visiten la zona sovint, els moviments de pedres per crear espais de bany més còmodes no cessen, segons denuncia Puigvert: "Moltes vegades no fan cas a les indicacions que es donen, els és igual i per més que es desfaci, continuen alterant el riu."
També ho corrobora Alba Casals Mitjà, que és veïna de la zona, i ho ha viscut en primera persona: "He restaurat el riu tres vegades, però és venir al matí i passar-me dues hores movent pedres i a la tarda tornen a estar fetes totes les piscines."
És un espai amb molt valor ecològic, molt valor natural, i a mi em trenca el cor veure que es destrossa d'aquesta manera.
La problemàtica no és exclusiva del Ter. Els informadors ambientals de les comarques gironines han detectat aquests moviments de còdols en altres rius amb molta afluència de banyistes, com la Muga; el Ser, sobretot a Santa Pau; i al Gurn, especialment a Sant Privat d'en Bas.
Petits gestos amb un gran impacte
La hiperfreqüentació dels rius, juntament amb cert desconeixement del medi ambient, fa que l'impacte dels banyistes sigui molt més gran del que pensem. "Els últims anys hem vist com ha canviat la manera d'entendre la natura; ara es busca què pot oferir-nos la natura pel nostre propi gaudi, sense tenir en compte el perjudici cap a la natura" explica Llenas.
El moviment de còdols, se suma a altres problemes, com els residus que algunes persones deixen quan marxen del riu, entre les quals llaunes i ampolles de vidre. Però també a d'altres de més invisibles, com la crema solar i els productes antiparàsits que porten els gossos, que poden ser tòxics per a l'ecosistema.
I les sancions?
Vulnerar o perjudicar els rius protegits es podria considerar una infracció administrativa, segons la Llei 12/1985, d'Espais Naturals de Catalunya. Per tant, és una conducta que els Agents Rurals podrien sancionar.
Detectar les persones que ho fan, però, no sempre és fàcil. "És molt important sensibilitzar i informar, perquè segur que hi ha moltes persones que no ho saben, però potser caldrien accions més punitives", adverteix Puigvert.
