L'Oncotrail celebra l'edició més multitudinària: 400 equips i 400 motius per fer-la
La Mei llueix amb orgull la samarreta de la primera edició de l'Oncotrail. És voluntària d'aquest repte esportiu i solidari des que va començar, l'any 2013.
Tot va començar com comencen moltes grans històries: amb un grup d'amics convençuts que podien fer alguna cosa per ajudar en la lluita contra el càncer. La Mei i en Manel Jofra hi van ser des del primer moment.
Ella acabava de superar un càncer de mama i tenia clar per què valia la pena implicar-s'hi: "Els que hem hagut de seure a les butaques dels hospitals sabem les necessitats que tenen els malalts oncològics", explica.
A la primera edició s'hi van inscriure 40 equips, i els organitzadors van arribar a plantejar-se si tenia sentit tirar endavant la iniciativa, organitzada per la Fundació Oncolliga Girona.
"Va haver-hi un moment que vam plantejar-nos d'abandonar i no fer-la per la falta d'inscrits, però vam decidir que era una cursa de fons", recorda Manel Jofra, voluntari des de la primera edició.
De 40 a 400 equips
No s'equivocaven. Els 40 equips de la primera edició s'han convertit ara en gairebé 400. És la xifra més alta en la història de l'Oncotrail.
I no hi són tots: enguany es van rebre 500 preinscripcions d'equips per a les 400 places que hi havia disponibles. Això vol dir que un centenar d'equips han quedat fora del sorteig que la Fundació Oncolliga Girona ha de fer des del 2020 per gestionar i limitar l'allau d'inscripcions.
Aquest dissabte, la prova mobilitzarà 3.483 participants. Tots ells han hagut de complir una condició indispensable abans de prendre la sortida: recaptar un mínim de 1.000 euros per a la lluita contra el càncer.
Només en aquesta edició ja s'han aconseguit 480.000 euros abans fins i tot que comenci la cursa. En les tretze edicions anteriors, l'Oncotrail ha recaptat prop de quatre milions d'euros, destinats a finançar equipaments i millores als hospitals gironins, programes d'atenció als malalts i projectes de recerca oncològica.
L'èxit de l'exèrcit de voluntaris
La prova mobilitza cada any prop de 500 voluntaris que dediquen hores i esforços a l'Oncotrail. Són als avituallaments, als punts de control, a les arribades i a les sortides.
És igual a quina hora arribin els equips, sempre hi haurà un voluntari esperant-los i acompanyant-los en els últims metres d'aquest repte.
No només hi són aquell dia. Són imprescindibles moltes setmanes abans de la cursa amb tots els preparatius. La Mei és una de les ànimes d'aquest col·lectiu i veu en aquesta experiència l'oportunitat de donar un cop de mà a tots els malalts de càncer.
És gratificant, t'omple el cor i et dona ganes de viure.
100 quilòmetres per les Gavarres i la Costa Brava
El recorregut comença i acaba a Palafrugell. 100 quilòmetres pels camins i corriols de la Costa Brava i les Gavarres, amb més de 3.500 metres de desnivell positiu i un temps màxim de 36 hores per completar-los.
Els equips, formats per vuit participants, han d'afrontar deu trams d'uns deu quilòmetres cadascun. En tot moment han de mantenir l'esperit que defineix la prova: la meta es creua junts.
I és que l'Oncotrail vol ser una metàfora de la cursa de fons que han de fer els malalts de càncer: una carrera de resistència en què ningú no avança sol. També vol transmetre valors essencials en aquesta lluita: el treball en equip i la solidaritat amb els companys.
"No es tracta de ser els més ràpids, sinó tenir la capacitat i resistència de superar els 100 quilòmetres i, si cal, esperar els companys que tenim al costat", recorda Manel Jofra, una altra de les ànimes de l'Oncotrail.
Cada dorsal, una història
Els 100 quilòmetres només expliquen la part més esportiva de l'Oncotrail. El que realment mou la cursa són les històries que s'amaguen darrere de cada dorsal.
En són un bon reflex les Xudits, un grup de dones de Banyoles que corren per recordar la Judit, que va morir fa tres anys a conseqüència d'un càncer.
Una de les amigues va animar a la resta a apuntar-se a l'Oncotrail per recordar i homenatjar la Judit. L'any passat ja van aconseguir fer-la: van trigar 21 hores en completar els 100 quilòmetres. S'hi van posar a les 9 del matí del dissabte i van arribar la matinada del diumenge.
Per elles, la marca no és l'objectiu: "La Judit sempre hi és present, però és un dia que la sentim més a prop", admet emocionada la Tina Estañol, membre de les Xudits.
Aquest any s'han tornat a apuntar i són un dels gairebé 400 equips que faran l'Oncotrail 2026. Enguany, el repte és encara més gran, perquè el fill d'una de les participants també està lluitant ara contra aquesta malaltia.
Més enllà de la cursa, nosaltres arribarem d'una altra manera. Totes juntes i amb l'objectiu de recaptar fons.
La seva aportació solidària ja supera de llarg el mínim exigit. Amb activitats com un vermut solidari han aconseguit recaptar 3.200 euros per contribuir a la recerca i a la lluita contra la malaltia que els va prendre la seva amiga, la Judit.
Fer l'Oncotrail tenint càncer
També hi ha qui es troba de ple en aquesta lluita. L'Aurora fa anys que participa a l'Oncotrail, però els últims dos anys aquesta cursa ha tingut un significat diferent: té càncer.
El tractament que s'està fent ara li provoca unes llagues als peus i, per a ella, el repte de superar els 100 quilòmetres és encara més exigent, però no un impediment per tornar a creuar la meta.
La Judit, l'Aurora, la Mei. I amb elles, milers de famílies, amics, supervivents i persones que encara lluiten contra la malaltia. Totes formaran part d'una cursa de fons que va molt més enllà de l'esport.
