Cedir el Donbàs per entrar a l'OTAN? Els EUA ho plantegen a les converses de pau d'Ucraïna
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Cedir territori, cedir sobirania, a canvi de pau i seguretat. Aquesta és la proposta que els Estats Units haurien posat sobre la taula, per primera vegada, a Ucraïna.
Així ho ha explicat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després de reunir-se a Dublín amb els enviats especials de Donald Trump. Abans, Steve Witkoff i Jared Kushner s'havien reunit a Moscou amb el president rus, Vladímir Putin.
L'empresari amic de Trump i el gendre del president dels Estats Units van arribar al Kremlin procedents d'Abu Dhabi, on aquesta setmana han mediat entre Ucraïna i Rússia en les primeres converses de pau celebrades des de finals de febrer, que han acabat sense cap resultat, tret d'un nou intercanvi de presoners, encara per quantificar.
Els estatunidencs han plantejat una pregunta: "Si Ucraïna s'unís a l'OTAN, retiraria les seves forces del Donbàs?
En declaracions a la premsa, Zelenski ha recordat que sempre havia dit que "Ucraïna no es retira i no cedeix el seu territori a terroristes", i ha afegit que, d'entrada, necessita "més detalls, que encara no estan disponibles".
Arribat el cas, de tota manera, ha volgut deixar clar que sotmetria la qüestió a referèndum: "Si la part estatunidenca ens ho confirma, junt amb els altres socis de l'OTAN, aleshores demanaré l'opinió de la nostra societat."
"No tinc dret a decidir-ho tot sol", ha reblat. I ha volgut deixar clar que això no implicaria reconèixer oficialment la sobirania russa sobre el Donbàs.
La proposta dels Estats Units suposa un trencament amb la posició mantinguda fins ara, contrària a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN. Una opinió, per cert, compartida per Rússia, partidària que Ucraïna tingui un estatus de neutralitat.
"Si la neutralitat implica no ser a l'OTAN, ja tenim aquest estatus. Aleshores, qui protegirà la nostra seguretat a llarg termini?", es preguntava Zelenski retòricament davant de la premsa.
Kushner relativitza la proposta
Aquest dissabte a última hora, Kushner ha publicat un extens missatge a X en què assegura que "han sorgit diverses idees noves" de les converses a Abu Dhabi, que "ara s'estan explorant".
Sense donar-ne més detalls, afegeix que "algunes poden conduir directament a avenços, mentre que d'altres poden evolucionar cap a noves propostes que ajudin a salvar les diferències que encara queden".
Més endavant, encara sobre les converses d'Abu Dhabi, Kushner afirma: "La premsa ha informat d'algunes de les posicions maximalistes proposades per totes dues parts, juntament amb molta retòrica política."
Sense referir-se explícitament a Zelenski, Kushner, sembla que retreu al president ucraïnès que hagi revelat aquests detalls de la conversa.
I tot seguit, a més, explica que: "En les nostres converses privades, totes dues parts entenen que seran necessaris acords pràctics per posar fi a aquesta guerra."
Noves converses, amb Europa a la taula
Després de la seva reunió amb Witkoff i Kushner, Zelenski també ha informat que els enviats de Trump li han comunicat que Rússia busca un acord ampli sobre "una estructura de seguretat diferent" per a Europa.
El president ucraïnès considera "perillós" abordar aquesta qüestió mentre la invasió russa continua en marxa.
"Primer hem de posar fi a aquesta guerra", ha defensat.
La guerra a Ucraïna, ja és el conflicte armat més mortífer a Europa des de la Segona Guerra Mundial. L'etapa actual –posterior a la primera invasió del Donbàs i la península de Crimea–, va començar el 24 de febrer del 2022, fa gairebé quatre anys.
Ara per ara, ja és un conflicte bèl·lic més llarg que la Primera Guerra Mundial.
Encara no hi ha cap data prevista per a la nova ronda de converses, però d'Abu Dhabi n'ha sortit l'acord que Europa –que hi era present sense asseure's a taula– s'hi ha d'incorporar activament.
A la cimera europea celebrada a Dublín, amb la participació de Zelenski, els líders de la Unió Europea i del Regne Unit –fora de la UE des del Brexit– han acordat que la delegació europea estarà integrada per cinc potències militars del continent: França, Alemanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit, a més d'alts càrrecs comunitaris.
Pendents de "Ialta 2"
Mentre la nova ronda de converses de pau no arribi, el món estarà pendent aquesta setmana de la reunió a la Xina entre Donald Trump, Vladímir Putin i Xi Jinping.
La trobada entre els presidents dels Estats Units, Rússia i la Xina tindrà lloc a Shenzhen, al sud d'aquest país, dijous 19, en el marc de la cimera de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC).
La Casa Blanca va confirmar la trobada trilateral divendres, i el Kremlin ho ha fet aquest diumenge.
Alguns mitjans ja l'han batejada "Ialta 2", en referència a la conferència que va reunir a Crimea els líders dels Estats Units, el Regne Unit i Rússia al final de la Segona Guerra Mundial per establir l'ordre mundial posterior al conflicte bèl·lic que va liquidar el règim nazi.
Els analistes, tanmateix, defensen que no hi ha cap comparació possible.
"No serà una altra Ialta. No són líders tan influents. La situació és diferent. No crec que siguin capaços de decidir res. Serà una trobada simbòlica, res més", assegura en declaracions a l'agència EFE Andrei Kolésnikov, del diari Nóvaia Gazeta, que recentment ha tancat ofegat pel govern rus.
A més, es dona la circumstància que Trump, Putin i Xi tenen interessos ben diversos. El president rus vol parlar d'Ucraïna, per exemple, però la Xina no hi té cap interès, i els Estats Units no consideren que aquesta reunió trilateral sigui el fòrum adequat per parlar-ne.
Trump buscarà, això sí, reforçar la seva imatge de líder mundial després de la derrota a les eleccions de mig mandat. I Putin, empantanegat a Ucraïna, farà el mateix, a més de voler donar a Rússia la imatge de potència mundial que tenia la Unió Soviètica.
