Catràdio Barming: la ràdio que lluita contra l'Ebola i la violència masclista a Sierra Leone

Haja Isatu és supervivent de l'Ebola. Té 38 anys i es va infectar a través del seu germà petit. El jove, que treballava de conductor a Freetown, va ajudar una dona embarassada que tenia el virus i va emmalaltir.

Amb un fil de veu, l'Haja explica que es va fer càrrec del seu germà fins que va morir i recorda que va ser al ritual d'enterrament quan, després de tancar-li els ulls, es va contagiar: "Vaig notar un líquid a la mà i em vaig infectar".

Entre el 2014 i el 2016 el virus de l'Ebola es va escampar per Sierra Leone i per les veïnes Guinea i Libèria. Fins a 28.000 persones es van infectar i més d'11.000 van morir, molts dels quals metges i infermeres. Les infraestructures sanitàries també van quedar malmeses.

Però al nord de Sierra Leone, a la regió de Tonko Limba, la situació va ser una altra, sense pràcticament contagis ni morts.

Catràdio Barming

La clau d'aquest paradigma va ser Catràdio Barming, la ràdio comunitària impulsada fa 15 anys pel cantant de Lax'n'Busto Pemi Fortuny i Yasmina Cánovas, la seva companya, amb el suport tècnic de Catalunya Ràdio i de l'exmissioner xaverià Chema Caballero.

L'emissora està situada a Madina, a tocar de la frontera amb la República de Guinea, i durant l'Ebola va emetre programes de sensibilització per prevenir els contagis.

El director de la ràdio, Mohamed Daffae, explica que estaven davant d'una malaltia nova i per això "van convidar professionals de la salut perquè poguessin acompanyar l'audiència".

Diàriament emetien un programa amb participació dels oients, que feien preguntes com: "Què voleu dir amb aïllament? Què voleu dir amb quarantena? Què voleu dir amb rastreig de contactes? Què significa Ebola?".

Al director de la ràdio també li venen a la memòria les reticències de la població a seguir les recomanacions sanitàries perquè "no entenien que s'havien d'evitar les interaccions i que no es podien tocar els cossos dels familiars morts". El problema, assegura, és que "hi havia la creença que l'Ebola era una malaltia creada per Occident i hi havia por de fer servir gel desinfectant".

Per això, assegura, a través de la ràdio "vam combatre els rumors i vam donar dades perquè la població confiés en els equips sanitaris". Gràcies a aquesta feina constant a través de les ones, "en una àrea poblada per més de 50.000 persones només va haver-hi una quinzena de morts", conclou Daffae.

Conviure amb la tradició

El director explica que, als inicis de l'emissora, el repte va ser canviar mentalitats molt ancorades en la tradició perquè "la gent no sabia quin era l'objectiu de la ràdio". Per això van començar emetent programes culturals sobre la tradició limba, el grup ètnic majoritari al nord de Sierra Leone.

De fet, Catràdio Barming, en limba, significa "la ràdio de tots". També anaven pels pobles per promoure la participació ciutadana: "Deixàvem que la gent ens fes preguntes, les gravàvem i les emetíem per la ràdio. Estaven molt contents de sentir la seva pròpia veu", recorda el director.

Lluita contra la violència masclista

Sierra Leone és un dels països del món amb les taxes més elevades de violència contra les dones, segons dades del Carter Center.

Un dels programes que ha ajudat en l'erradicació d'aquesta pràctica és el de Fàtima Lorima, presentadora, des de fa deu anys, del programa "Women magazine program" de Catràdio Barming. La Fàtima explica que hi ha moltes dones que escolten el programa i truquen per compartir la seva experiència: "Gràcies als vostres programes, ara el meu marit ja no em pega. Assumeix les seves responsabilitats i fa el que ha de fer."

A banda del programa de Lorima, n'hi ha d'altres com el de Naminah Kargbo, que presenta un espai sobre salut destinat a joves i adolescents. Kargbo, que té 21 anys, parla sobre l'embaràs adolescent o el matrimoni infantil i també informa els oients "de com poden trobar els centres de salut pública comunitaris que tenen més a prop".

El director de la ràdio defensa la manera com l'emissora ha pogut abordar temes tabú com la mutilació genital femenina en un país on el 90% de les dones i nenes han patit ablació, segons dades d'Unicef. De mica en mica, diu, "la comunitat va començar a respectar l'emissora i a fer-se-la seva".

Els diversos reconeixements

Al llarg de quinze anys, la tasca de Catràdio Barming ha estat reconeguda amb diversos premis, com el de la BBC Media Action pels seus programes contra la violència masclista.

A més, pel projecte de Catràdio Barming, Yasmina Cánovas, una de les impulsores, va ser doblement nominada al Premi Nobel de la Pau 2024 pel govern de Sierra Leone i per l'Observatori de la Pau de Hèlsinki.

Avui dia a la ràdio hi treballen sis persones amb salari, i hi ha una desena de voluntaris i també de col·laboradors. L'emissora es finança a través d'anuncis i de l'ajuda econòmica que els brinda l'empresa d'exportació de materials de construcció del Pemi i la Yasmina, fins que sigui completament autosuficient.

La petjada de la guerra civil

Fa més de vint anys, Sierra Leone va patir una guerra civil que va durar més d'una dècada. El conflicte va començar el 1991 i el va esperonar des de la veïna Libèria l'aleshores president Charles Taylor. Taylor va finançar el conflicte a còpia d'enriquir-se amb el que s'han anomenat "diamants de sang". Subministrava armes als rebels del RUF, el Front Revolucionari Unit, a canvi de pedres precioses.  

La guerra, considerada la més violenta de l'Àfrica Occidental, va deixar centenars de milers de morts i de desplaçats. Una de les nombroses cares de l'horror d'aquell temps van ser les amputacions d'extremitats amb matxet comeses pels rebels. Els responsables de practicar la majoria d'amputacions durant la guerra van ser els anomenats "nens soldats".

Umaru Fofana és periodista i treballa per mitjans com la BBC o Reuters. És una persona que coneix molt bé la realitat d'un dels països més pobres del món, tal com recull Unicef.

Fofana explica que la població viu literalment al dia i "menja amb el poc que guanya. Han de lluitar diàriament per posar un plat a taula". També assegura que l'economia no va bé i que la inflació està desbocada.

El desànim entre la població jove es tradueix en el consum d'una droga sintètica coneguda com el kush, que es fuma o s'inhala, i que està feta amb formol, acetona o fentanil. "És una droga molt perillosa. En els últims 6 o 7 anys es creu que ha provocat la mort de milers de joves al país, però no hi ha estadístiques oficials".

Maledicció de l'abundància

Com passa a la majoria de països africans, Sierra Leone és ric en recursos naturals. L'extracció de diamants és la font d'ingressos principal i recorda els temps foscos de la guerra civil. Al país també hi ha or, ferro, bauxita o rútil. 

El periodista Umaru Fofana diu que els responsables que la riquesa natural del país no arribi a la gent són tots els governs que ha tingut el país perquè "es rendeixen a les multinacionals mineres sense pensar en la població local".

Explica que, a l'est, la zona rica en diamants la controla una empresa israeliana. El nord, on s'extreu el ferro, és propietat dels xinesos. L'impacte ambiental i social, assegura, és enorme. La gent viu en la pobresa. Per això conclou que "de vegades veus que les causes de la guerra encara són presents".

El pòdcast "Llença't"

La història de Catràdio Barming en aquests 15 anys queda ara recollida en un pòdcast documental realitzat pel programa "Solidaris", de Catalunya Ràdio: "Llença't. Un viatge. Una ràdio. Una família".

"Llençat" també és un projecte sonor que explica la realitat de Sierra Leone i que travessa la capa més íntima i personal de Pemi Fortuny, líder d'un dels grups destacats del panorama del rock català.

Al pòdcast "Llençat", de 3Cat, explica els motius que el van portar a deixar Lax'n'Busto en el moment més àlgid de la seva carrera i conversa amb el grup en aquesta nova etapa de retorn als escenaris. En total són 7 capítols i un pròleg que podeu escoltar aquí: