Línia dura o conciliadora? La UE busca qui negociarà amb Rússia la pau amb Ucraïna
La Unió Europea ha de participar en les pròximes negociacions per aconseguir un alto el foc a Ucraïna. És el desig que han expressat repetidament els emissaris de la Casa Blanca en la seva gira diplomàtica i el president ucraïnès, Zelenski. Rússia no s'hi ha manifestat en contra, però hi posa condicions.
Els enviats especials dels Estats Units, Steve Witkoff i Jared Kushner, gendre de Donald Trump, han estat presents aquesta setmana a les dues jornades de converses tripartides, reiniciades per primera vegada en 9 mesos a Abu Dhabi i que van concloure sense avenços significatius, més enllà d'un nou acord d'intercanvi massiu de presoners.
D'allà, Kushner i Witkoff van viatjar a Moscou per reunir-se durant més de 4 hores amb el president rus, Vladímir Putin, i transmetre-li els punts tractats als Emirats Àrabs Units. I, finalment, es van trobar aquest dijous al vespre amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la pista d'una base aèria militar a Dublín. A Irlanda participava en la novena cimera de la Comunitat Política Europea, amb els líders de més de 45 països, inclosa Ucraïna.
"La guerra és a Europa"
Zelenski celebra que els seus socis europeus deixin de quedar "al marge":
És important que en la propera reunió els europeus formin part de l'equip negociador i no quedin de banda ni per separat. Tindran veu. És important per a nosaltres perquè la guerra és a Europa.
També el negociador nord-americà, Jared Kushner, insisteix que és imprescindible que Europa sigui present a la taula negociadora: "No podem tancar aquest acord sense que els europeus s'asseguin a la taula".
Segons Kushner, Vladímir Putin està "disposat a intentar-ho", tot i que el Kremlin sempre ho ha rebutjat i en aquesta ocasió tampoc ha confirmat que el president hagi accedit a incloure Europa en futures converses, tal com fa temps que desitgen Kíiv i els seus aliats.
Putin ha qualificat les converses d'aquesta setmana de "constructives", malgrat no haver fet cap concessió cap a Ucraïna ni amb relació a la seguretat europea.
Les línies vermelles russes
A Moscou, el líder rus ha manifestat que no pensa suavitzar les seves exigències de controlar parts d'Ucraïna que Rússia considera annexionades. També descarta acceptar tropes internacionals de manteniment de la pau a Ucraïna. Rússia considera que aquest desplegament legitimaria una "continuació de la guerra".
Diuen que desplegaran tropes a Ucraïna un cop es signi un acord de pau. Per nosaltres, això les convertirà en un objectiu legítim i, per tant, la guerra es reprendrà immediatament.
També l'assessor de política exterior de Putin, Iuri Uixakov, ha tret importància a les afirmacions dels emissaris nord-americans:
Putin rebutja d'arrel qualsevol possibilitat d'un acord territorial que inclogui zones grises, és a dir, desmilitaritzades, entre les posicions ucraïneses i russes, i insisteix que l'única frontera que reconeix és la demarcació estatal.
Des de l'inici de la invasió, el 2022, Rússia ha pres el control de grans zones de l'est i el sud d'Ucraïna, a banda de l'annexió de Crimea, el 2014, i dels territoris que ja estaven sota el poder de separatistes amb el suport de Moscou. Des d'aleshores, Rússia ha annexionat formalment quatre regions ucraïneses: Donetsk, Kherson, Luhansk i Zaporíjia, tot i no tenir-ne el domini total.
Kíiv i Occident continuen considerant-les annexions il·legals.
Qui negociarà en nom d'Europa?
Davant la falta d'avenços, els líders europeus segueixen veient Rússia com una amenaça potencial per al continent i, per això, reclamen ser part activa en la taula de negociacions del conflicte. Ara que s'ha obert la possibilitat, els 27 han de designar qui els pot representar millor.
Hi ha unitat en l'objectiu final, però desacord en el perfil del lideratge.
En aquests moments agafa força la candidatura del president del Consell Europeu, António Costa, que hauria de ser l'elegit natural en funció del seu càrrec. És el candidat de més consens, també per la relativa neutralitat que li confereix haver estat primer ministre portuguès.
En tot cas, França i Alemanya, les dues principals capitals europees, s'hi oposen perquè volen evitar cedir massa poder a Brussel·les pel que fa a la representació del bloc a la taula de negociació.
De fet, París i Berlín no volen renunciar a ser-hi presents i aposten per mantenir els cinc representants europeus que han tingut aquest rol fins ara a la guerra amb Ucraïna: el grup format per Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. A António Costa ja li han donat el seu suport obertament Itàlia, Polònia i Luxemburg.
Línia dura o conciliadora
Una minoria dona suport a l'altra candidatura sobre la taula: la de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Hi juga en contra la seva bel·ligerància davant Rússia, com a exprimera ministra d'Estònia. Segons alguns diplomàtics europeus, la línia dura anti-Moscou que representa Kallas la invalida com a interlocutora i podria provocar l'efecte contrari al desitjat.
Són els que alerten que podria contribuir a dissuadir el Kremlin i convertir-se en un obstacle en les converses. Les veus favorables a Kallas creuen que, precisament, cal un negociador dur per enfrontar-se a Putin. Ella mateixa ho veu així:
Sé que els russos no em volen, però nosaltres tenim alguna cosa a dir sobre qui representa Rússia? No.
Davant l'eterna dificultat europea per arribar a consensos, el president ucraïnès ha demanat celeritat i que el procés no s'allargui. Veu urgent que Europa triï aquest mes de novembre la persona que ha de parlar en el seu nom.
Les presses de Zelenski són comprensibles perquè mentre el debat sobre la participació europea a les negociacions de pau ha centrat la cimera a Dublín, l'escalada bèl·lica entre Rússia i Ucraïna no s'atura.
Fa mesos que s'han intensificat els atacs contra objectius civils, com fàbriques, refineries, magatzems, vaixells i infraestructura portuària, amb un nombre creixent i imparable de víctimes entre la població.
