"La vida que porta la meva mare no és la vida que vull viure": "El somni de Secret Myers", a "El documental"
La guerra civil va arrasar Libèria i va deixar una generació sencera sense accés a l'escola i sense oportunitats. La Secret, nascuda al final del conflicte, es podia considerar afortunada perquè el futur semblava esperançador, però les conseqüències socials i econòmiques de la guerra encara havien d'allargar-se molts anys.
"El somni de Secret Myers", que "El documental" estrena el 14 de novembre, fa un seguiment íntim de la vida d'una jove que desafia les expectatives que la societat ha projectat sobre ella. A través de la seva història, el documental posa el focus en una realitat global: la dificultat que tenen milions de persones arreu del món per trencar el cercle de pobresa que han heretat.
La vida que porta la meva mare no és la vida que vull viure.
Les imatges comencen en el moment del seu naixement i segueixen el seu creixement durant vint anys. El documental és testimoni de la seva determinació i dels enormes obstacles que ha hagut d'afrontar, en un context totalment advers, per mantenir viu el seu somni.
Per a la gent rica, tenir un somni és molt fàcil, tenen diners. Nosaltres, els pobres, hem de lluitar i lluitar per fer realitat els somnis.
La Secret és totalment conscient de les desigualtats globals i posa rostre a una veritat incòmoda: el lloc on naixem condiciona profundament les oportunitats que tindrem a la vida.
Un camí ple d'obstacles
L'educació, que en molts llocs és un dret garantit, esdevé per a molts infants un privilegi gairebé inaccessible. I si, a més, ets dona, les probabilitats d'acabar els estudis disminueixen.
La Secret va néixer en una família sense recursos econòmics i va ser educada per convertir-se en una bona mestressa de casa. Des de ben petita s'ha hagut de fer càrrec dels quatre germans petits i el seu entorn mai no va contemplar la possibilitat que un dia es volgués convertir en metgessa.
Tinc el somni de convertir-me en metgessa. No tan sols ser metgessa, vull salvar vides.
Tot i la seva tenacitat, el camí ha estat ple d'obstacles. En més d'una ocasió ha hagut d'abandonar l'escola, però no ha deixat mai de lluitar. Ara, amb vint anys, viu un moment clau: ha tornat a estudiar i lluita per recuperar els anys perduts, convençuda que encara és a temps de fer realitat el seu somni.
M'agradaria tenir un hospital en algun poblet. Vull que el meu somni sigui gran.
