"Deslligats": El món del ballet va abusar d'ells, però ara aquests ballarins es rebel·len
Un grup de supervivents d'abusos del món del ballet passa a l'acció. Després de patir maltractaments en companyies tòxiques, es rebel·len contra aquest tracte inhumà i decideixen crear-ne una de pròpia. Aquest és l'origen de la companyia Ballet de Barcelona, que dona suport a tots els ballarins talentosos que han patit traumes.
Dins del món del ballet, l'abús és generalitzat, profundament arrelat i, sovint, fins i tot acceptat dins la seva cultura. Els protagonistes de "Deslligats", que "El documental" estrena el 24 d'octubre, han patit diferents tipus d'abusos molt estesos en el món del ballet i els han viscut en silenci: trastorns de la conducta alimentària, traumes físics i psicològics, abusos sexuals, discriminació, problemes d'autoestima...
Ballarins com la Lisa, l'Stanka o el Reo, supervivents d'abusos, es rebel·len contra la indústria del ballet i formen part d'una companyia radical i diversa, que obre les portes a altres ballarins amb talent que també han patit abusos i traumes. Donen, així, a aquests brillants i traumatitzats supervivents l'oportunitat de tornar a l'escenari.
Tot i que estan convençuts a plantar cara, el seu objectiu no serà fàcil. Són joves i fràgils. No tenen ni diners ni experiència i han de començar de zero. En un estudi atrotinat i sota la direcció d'una figura rebel del ballet de gènere fluid, Chase Johnsey, lluiten per la justícia i per trobar la força per tornar a ballar amb desafiament i alegria, mentre s'esforcen per recuperar l'escenari.
"Deslligats" documenta la preparació de la primera representació del Ballet de Barcelona, "El trencanous", amb moments d'eufòria però també de dificultat i desesperació.
Abusos sexuals, discriminació i pressió extrema sobre el físic
Els protagonistes del documental han patit diferents tipus d'abusos a les seves anteriors companyies. Tots tenen en comú els traumes que encara arrosseguen, que els dificulten tornar a ballar amb normalitat.
Lisa-Maria Vervoort va patir abús sexual quan era una nena, a l'escola belga on ballava, per part del seu professor, un coreògraf molt conegut.
El que vaig viure amb onze anys encara ho arrossego. Però des de ben petita et diuen que callis, que aprendre ballet és dur i que és així. I punt.
Stanka Pincekova va acabar a l'hospital després de perdre molt de pes. La seva professora criticava constantment el seu físic i només l'elogiava quan estava extremadament prima.
Aquella companyia de Praga repercuteix en tot el que faig. Faci el que faci, tinc aquesta imatge del meu aspecte físic i mai no és prou bona.
Reo Morikawa té 21 anys i és japonès. Denuncia discriminació pel seu físic, perquè les grans companyies trien ballarins més alts.
A Europa, alguns directors descarten els asiàtics a les audicions. Quan em miro al mirall, em sento incòmode.
Chase Johnsey, el director de la companyia, també va patir discriminació i encara lluita contra l'anorèxia. Va ser el primer que es va declarar de gènere fluid i va tenir papers femenins al Ballet Nacional d'Anglaterra. Mai no el van acceptar com un ballarí normal. En Chase reflexiona sobre els abusos a les companyies de ballet tradicionals.
En una companyia normal, ens entrenen per ser submisos, per tenir trastorns alimentaris, anorèxia i bulímia, i per dir sí a tot.
En un context com aquest, en Chase parla també dels abusos sexuals.
Com pot una ballarina dir que no al seu director si tota la vida li han dit que ha de dir que sí?
Una proposta radical, inclusiva i basada en el suport mutu
Amb el lideratge de Chase Johnsey, una figura disruptiva en el món de la dansa, els ballarins intenten afrontar els traumes del passat i retrobar la confiança per tornar a pujar a un escenari.
Les seves lluites van molt més enllà del ballet. Per resistir i recuperar-se de debò, també volen justícia. Així, entre assaigs extenuants, han de trobar la força i el coratge per alçar la veu contra els responsables dels abusos i afrontar aquestes atrocitats de cara. El desgast emocional i físic és constant, però l'amor per la dansa i pels companys és incontestable.
