Lluís Puig: "Torno de l'exili amb la cara ben alta i molta il·lusió d'asseure'm al Parlament"
Després de nou anys lluny de casa, Lluís Puig ha tingut tot just dues setmanes per preparar la logística de la tornada aquest dimecres de l'exili en aplicació d'una llei d'amnistia, que va ser aprovada ja fa gairebé dos anys i mig.
Un temps d'incertesa, des del 2024, que confessa haver viscut amb estupefacció davant la interpretació que van fer dels fets el jutge instructor i el Tribunal Suprem.
"És evident que no volien aplicar-la i, per tant, han elaborat un argumentari que no s'aguantava per enlloc", assegura en una entrevista exclusiva a 3CatInfo just abans d'emprendre el camí.
Puig diu que aquesta manera de funcionar queda reflectida en l'al·legat del Suprem en contra de la decisió del Constitucional, un xoc que arriba a qualificar d'insubordinació pel fet de qüestionar, de retruc, una llei aprovada democràticament al Congrés:
No sé qui és més inconstitucionalista, malgrat que ens deien que nosaltres érem els més dolents del món.
Per això acusa "una part de la judicatura" de "fer política des d'un lloc on no se n'ha de fer", mentre "els que havien d'haver fet política ho van deixar tot a mans dels tribunals".
"No hi ha normalitat"
Sigui com sigui, ara la prioritat de Puig passa per tornar a Terrassa i poder exercir plenament com a diputat. "Ja tenim la maleta al cotxe i a punt per tirar avall", explica amb satisfacció qui va ser el conseller de Cultura del govern de l'1 d'Octubre, que no ha deixat mai de fer política malgrat la distància física que li imposava l'exili.
De tot plegat, reflexiona, la part més dura ha estat "el dolor humà que aquesta repressió ha provocat en el cercle més immediat de família i d'amistats". Potser per això ha preferit tenir un retorn familiar i sense càmeres.
Explica que torna tal com va marxar, en la intimitat però "amb la cara ben alta". I diu que ho fa amb ganes d'asseure's al seu escó del Parlament d'on va sortir el 27 d'octubre del 2017 amb l'orgull d'haver fet la feina que li tocava:
Em fa molta il·lusió seure a l'escó que democràticament vaig guanyar-me i retirar un llaç groc que ja fa massa anys que està allà.
Tot i això, sosté que tot aquest temps no ha estat en va, sinó que ha servit perquè l'independentisme hagi pogut fer contactes arreu del món i explicar "un conflicte, el de Catalunya i Espanya, que no es coneixia prou" malgrat que "fa molts segles que dura" i que –avisa– no està tancat:
No hi ha normalitat i no s'ha resolt amb nou anys ni amb tres segles. Espero que haguem après a avançar i buscar una forma de llibertat.
El cas Sixena
Sobre l'altre front judicial que ha tingut obert durant aquests anys, el de les pintures de Sixena, Puig explica que també té la intenció d'anar al MNAC per visitar les obres i manté l'esperança que no s'acabin traslladant a l'Aragó.
"No jo, sinó tots els experts, han dit que es faran malbé", recorda sobre un cas que diu que desacredita la justícia espanyola per les seves demores i filtracions a la premsa. Puig, a més a més, relaciona la insistència del govern aragonès directament amb la catalanofòbia:
Des de l'Aragó s'ha fet bandera de la catalanofòbia i sembla que no trobin el final del pou. Van regirant i rebuscant.
Implicat en la cultura del país
Durant aquests nou anys vivint a Bèlgica i a la Catalunya del Nord el de Lluís Puig ha estat un exili actiu, primer per treballar per la internacionalització de la cultura catalana des de Brussel·les i els darrers anys com a president de l'entitat que ha permès recuperar la Casa Macià, l'habitatge el president va utilitzar el 1926 durant els fets de Prats de Molló.
La reforma s'inaugurarà aviat, i l'exconseller explica que aquesta ha estat una de les feines que li han permès "arromangar-se" i implicar-se en la cultura d'una part del país que abans de l'exili, admet amb pesar, "coneixia ben poc":
He complert a través de les pantalles com a diputat del Parlament, però fora d'això he omplert la meva vida d'activitat cultural, que és un plaer.
Cinc anys després d'instal·lar-s'hi, aquest exbomber, dansaire i músic estretament lligat amb la cultura popular i la cançó tradicional defineix les comarques nord-catalanes com un "veritable ecomuseu de l'art català" que "ha pogut salvaguardar el patrimoni romànic, gòtic, barroc, de construccions de pedra seca, de tots els estils culturals, de pintura, paisatgístics, i el patrimoni natural des del cim del Canigó fins a la Marenda i l'Albera".
Un "gran país" que ja avisa que no pensa perdre de vista. "Vindré sovint per aquí, eh", adverteix amb un somriure que no pot amagar la il·lusió de començar aquesta nova etapa.
De moment, el primer pas serà anar a visitar els cantaries que cada dia, "plogui, nevi o faci calor", han sortit al carrer a la seva ciutat, Terrassa, per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
"Avui els he de fer un homenatge jo a ells, perquè jo porto 9 anys a l'exili, però ells porten 9 anys cantant", recorda admirat.
