El govern francès acusa l'extrema esquerra d'atiar el vandalisme durant les protestes
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, denuncia "la planificació" i un "esquema d'insurrecció conduït per grupuscles d'extrema esquerra i d'ultraesquerra" darrere els actes vandàlics que van assolar el país el cap de setmana passat.
El govern francès es prepara per afrontar les mobilitzacions convocades dissabte pels "armilles grogues" i els sindicats d'estudiants. El cap de l'executiu ha anunciat un desplegament "massiu" de policies i efectius militars de reforç. En aquest sentit, Lecornu ha volgut deixar clar que no tindrà "res a veure amb el del cap de setmana passat" i ha subratllat que han "après la lliçó".
"Desplegarem la força Sentinelle, òbviament, com a suport a les forces de seguretat interior", ha concretat el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, que ha afegit que ho faran "principalment per alliberar policies i gendarmes en la tasca de mantenir l'ordre".
Lecornu ha dit que la prioritat és "recuperar l'ordre de manera immediata" i que els tocs de queda imposats la nit passada "han permès tornar a la calma". Per això, ha afegit, s'han repetit aquest dimarts al vespre "allà on la situació ho requereix".
No és l'única mesura dissuasiva. També s'ha anunciat un augment de la repressió judicial, amb penes de presó pels actes vandàlics que fins ara se saldaven amb multes o sortides en llibertat.
De moment, el balanç dels aldarulls de les manifestacions del cap de setmana passat a França és de més de 3.000 comerços saquejats, 2.500 detinguts i 150 persones que han ingressat a la presó. D'aquests arrestats, un 95% són homes i un 70% majors d'edat, segons les últimes dades comunicades pel ministre de Justícia francès, Gérald Darmanin.
A més, als 3.000 comerciants que van patir pillatges i destrosses, el govern els ha obert una línia de crèdit al 0% per fer afrontar les reparacions.
Quan falten sis mesos per a les pròximes eleccions presidencials, previstes per al 2027, la crisi per les manifestacions se centra ara en la picabaralla entre el govern i les esquerres, sobretot amb el partit que dona suport als estudiants, La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon.
El cap de l'executiu i el ministre de l'Interior acusen precisament aquest partit d'atiar els grupuscles "radicals i violents" que cometen pillatges i destrosses a diverses ciutats del país, després de les manifestacions legítimes dels estudiants.
Les mesures de més mà dura, que Lecornu es veu obligat a prendre per controlar la crisi, s'assemblen a les que predica el partit de Marine Le Pen, que no diu res i es limita a observar l'espectacle. Les últimes enquestes li atribueixen un 68% dels vots en segona volta i la situen com a clara successora de Macron a l'Elisi.
"Una agenda de desestabilització"
En una tensa sessió de control a l'Assemblea Nacional, tant Lecornu com Nuñez han insistit en el caràcter excepcional de les protestes davant les dures crítiques de la resta de grups sobre els errors comesos per les forces de seguretat.
Segons el primer ministre, "l'actuació dels vàndals i violents van demostrar un modus operandi inèdit" i n'ha fet responsables els grups d'ultraesquerra i extrema esquerra, a qui acusa de tenir "una agenda de desestabilització" institucional i considera "la veritable amenaça".
Els convido a observar amb molta lucidesa l'amenaça que suposa la ultraesquerra i l'extrema esquerra radical, que té una agenda de mobilització i desestabilització de les nostres institucions.
Ha posat la detenció d'un dels presumptes autors de l'incendi de l'Ajuntament de Llemotges, que ja estava fitxat com a membre d'un grup radical, com a prova de l'organització d'aquests actes i de la presència de grups d'ultraesquerra. "És un símbol clar, ja que ningú no pot afirmar que convertir (l'Ajuntament) en un objectiu tenia com a meta millorar l'educació".
Poc abans, el ministre de l'Interior ha acusat La França Insubmisa de "tirar més llenya al foc", recordant que un dels seus diputats milita en un d'aquests "grupuscles d'ultraesquerra".
Jean-Luc Mélenchon s'ha defensat afirmant que el seu partit "no dirigeix el moviment popular, que es dirigeix ell sol", i ha denunciat la "incompetència del govern en el manteniment de l'ordre".
El coordinador del partit de Mélenchon, Manuel Bompard, ha acusat Nuñez de manipular els serveis d'intel·ligència per acusar de violència l'LFI, segons publica Mediapart. En el reportatge, alts càrrecs dels serveis d'intel·ligència francesos asseguren, sota condició d'anonimat, que han rebut ordres des de dalt per culpar aquest partit.
Lecornu també ha rebutjat que les mateixes forces de seguretat estiguin inflamant la tensió a través de l'ús de policia secreta amagada entre els manifestants. I ha insistit que les protestes pacífiques acaben degenerant en aldarulls, perquè hi ha un grup "d'ultraesquerra" que està encoratjant la "insurrecció".
Una nit més amb toc de queda en moltes ciutats
De moment, París, Lió, Lille, Niça o Bordeus tornen a establir tocs de queda parcials a les zones afectades per la violència, després d'una primera nit de calma, segons ha reconegut el primer ministre Sébastien Lecornu.
A París, igual que la nit passada, el toc de queda està vigent des de les 23.00 fins a les 6.00 de dimecres, per ordre de la prefectura de policia parisenca. Les zones afectades són la plaça de la República i l'àrea comercial de les Halles, però no s'hi inclouen les zones políticament sensibles com l'Elisi, residència presidencial; el palau de Matignob; la residència del primer ministre Lecornu; el Ministeri de l'Interior; l'Assemblea Nacional; el Senat o els Camps Elisis, on sí que està prohibit reunir-se.
Poden circular per les zones afectades pel toc de queda els "residents que puguin justificar" que el seu domicili està "situat als perímetres supervisats" i també els treballadors que hi hagin d'accedir per exercir la seva professió, els membres dels serveis públics d'assistència i els comerciants.
A més, la prefectura de policia de París ha prohibit el transport de combustible i gas inflamable en contenidors individuals fins dijous.
Altres ciutats com Marsella, Niça, Bordeus i Lió tornen a aplicar mesures semblants a les de dilluns.
La majoria de partits polítics donen suport al toc de queda, excepte els comunistes i La França Insubmisa.
La patronal, sindicats i govern s'han reunit per valorar aquesta mesura que restringeix el moviment. També han parlat de quines ajudes s'han de donar a treballadors, restauradors i comerciants en cas que el toc de queda es prolongui.
Les restriccions finalment no han afectat el partit de Lliga de Campions al Parc dels Prínceps entre el París Saint-Germain i el Barça. No s'ha previst cap mesura de seguretat extra, després que dilluns se n'hagués plantejat la suspensió.
Als voltants de l'estadi s'hi han desplegat les habituals furgonetes de la CRS i els antiavalots, i a l'interior, entre 1.100 i 1.300 agents han vigilat els 2.000 espectadors del Barça i els 47.000 del PSG.
