Incendis extrems: augmenten al ritme de les temperatures i la crisi climàtica els torna més ferotges

Les flames corrien a 4 kilòmetres/hora en l'incendi del Solsonès del 1998, una velocitat mai vista a Europa i que va canviar els esquemes coneguts sobre incendis del cos de Bombers. S'hi van cremar 27.000 hectàrees en només 12 hores.

Van veure que l'escenari ja no era el que coneixien. Des d'aleshores els incendis extrems, o de sisena generació, s'han anat repetint, i el seu augment va a la velocitat a què va la radicalització de les condicions extremes que ens porta la crisi climàtica provocada per l'ésser humà.

El van seguir molts més incendis extrems, cada cop més ferotges.

• El de la Jonquera el 2012 va cremar 12.000 hectàrees en 7 hores.
• El de Santa Coloma de Queralt el 2021 cremava a 500 ha cada hora.
• El del Pont de Vilomara el 2022, en només 15 minuts ja havia cremat unes 14 ha i, abans de la primera hora, 100 ha.
• L'incendi de Cervera de la Marenda-Portbou va avançar a una velocitat mitjana de 6 a 7 km/h. Aquest ràpid avanç va ser impulsat per la sequera estructural i fortes ventades, i va cremar unes 870 hectàrees. Però el més sorprenent és que va passar a l'abril.
• L'any passat, el de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, va afectar 5.577 hectàrees i va matar dues persones.

En són només alguns exemples i, en tots els casos, el foc va trobar les condicions idònies per córrer: a més d'uns boscos amb més o menys deficiències de gestió, temperatures extraordinàriament altes, i un ambient i una vegetació seca, des de feia setmanes.

Sense anar més lluny, en l'incendi de l'any passat a la Segarra s'hi fregaven gairebé els 40 graus i feia dies que les temperatures eren més altes que la mitjana climàtica en l'època de l'any.

El climatòleg, catedràtic de la UB i director de l'Observatori Fabra Javier Martín-Vide ha estudiat el salt de les condicions climàtiques a causa de la crisi climàtica:

Unes onades de calor cada cop més freqüents, més intenses, més llargues i fins i tot més primerenques. "És un context molt favorable per al desenvolupament de grans incendis forestals", diu Martín-Vide.

De fet, puntualitza Marc Castellnou, inspector en cap dels GRAF dels bombers de la Generalitat, el principal problema és la persistència de les onades de calor i que la temperatura sigui tan alta durant tant temps abans.

"La vegetació ha crescut moltíssim per les pluges de l'hivern després de la sequera, però sense onades de calor com aquestes no passaria el que passa." Castellnou es refereix a onades que s'empalmen una a l'altra, sense gairebé descans, durant setmanes.

"Les onades de calor dels anys 90, que duraven 3-5 dies, no donaven prou temps per acumular inèrcia tèrmica. Ara, en aquest moment, estem parlant de sequeres tèrmiques."

O sigui, ja no tenim el bosc sec només perquè no plou:

I enguany?

Ens pot fer la sensació que ha plogut molt i, de fet, així ha estat a l'hivern. Però no després. Tant la primavera com l'estiu han estat secs.

I no només això, les temperatures desbocades fa mesos que s'arrosseguen. Si bé el maig ens va donar una treva, a l'abril ja vam superar els 30 graus.

"Podríem dir que hem tingut un juny que s'ha comportat climàticament com un juliol", explica Aleix Serra, cap de control de qualitat de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Però és que la segona quinzena va superar fins i tot valors de la canícula estiuenca típica dels estius mediterranis: va deixar màximes de fins a 43°, valors impensables fa unes dècades i encara més per al mes de juny.

Però el que afecta més a l'hora d'influir en la vegetació i en el comportament dels focs és la seva llarga durada, la seva persistència: entre el 19 i el 30 de juny les temperatures es van mantenir molt per sobre de la mitjana climàtica, amb una calor gairebé ininterrompuda amb nits molt càlides al litoral, fins i tot tòrrides.

Són dades que expliquen el terreny adobat que els incendis es troben per tenir més energia, per créixer més.

Com s'espera que evolucioni?

Els bombers ja saben que si fa unes dècades els incendis extrems eren desconeguts, ara en són el 10%. I en 10 anys seran el 40% com a mínim. Tot dependrà de la velocitat a què segueixin pujant les temperatures, a la velocitat a què avanci la crisi climàtica. També dependrà, doncs, dels esforços en mitigació (reducció de gasos d'efecte hivernacle) que es facin, i també en adaptació, com, per exemple, la gestió forestal o el manteniment de conreus.

Els nostres avis no sabien què eren els incendis de sisena generació, però és que vivien en un país amb un 33% més de pluja durant l'estiu (segons el Butlletí d'Indicadors Climàtics) i molts menys dies de calor infernal. Cada dècada que passa, augmentem en 6 els dies de calor per sobre dels 30 graus.

I si parlem dels dies per sobre dels 40, la cosa no és molt diferent. Enrere queden els estius en què eren esporàdics i motiu de notícia. Si el 2016 en vam tenir un, el 2022 ja en tenim 14, el 2025 en tenim 16 i enguany ja 4, quan l'estiu només acaba de començar.

El clima mediterrani, inundacions i incendis a l'ordre del dia

En el clima mediterrani els extrems són típics, però la crisi climàtica els fa tornar més extrems. Per això, si bé els incendis formen part de la nostra història, ara són més extrems.

De fet, dels 16 patrons d'incendis que existeixen al món a Catalunya en tenim 14. Catalunya és un laboratori dels incendis mundials i moltíssims cossos de bombers venen aquí a aprendre dels nostres professionals.

El coneixement hi és, la recepta per controlar-ho dins del màxim possible, també. Ara falta una acció acord a la magnitud del problema.