Barcelona només aprofita el 2,5% del potencial solar de les teulades: qüestionen el model d'incentius
Barcelona té un enorme potencial solar a les teulades que, ara per ara, està molt poc aprofitat. Segons l'informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona IDRA, si s'utilitzés tota la superfície disponible de les cobertes, s'hi podrien generar uns 1.191 GWh d'electricitat a l'any, és a dir, l'equivalent al 61% del consum elèctric de les llars de la ciutat. Avui, però, només s'ha desplegat el 2,45% d'aquest potencial.
Els autors de l'estudi denuncien que el poc que s'ha desplegat de fotovoltaica no s'ha repartit de manera uniforme. L'autoconsum domèstic es concentra sobretot en barris de rendes altes i amb més habitatges unifamiliars, on és més fàcil tenir una teulada pròpia i decidir instal·lar-hi plaques.
Les persones que viuen en un pis de propietat tenen la dificultat de posar-se d'acord amb tota la comunitat de veïns, cosa que frena el desplegament de renovables.
Un altre factor que també destaquen és que al voltant del 40% dels barcelonins viu de lloguer i això també fa difícil que puguin decidir sobre la seva teulada.
Menys plaques on hi ha més vulnerabilitat climàtica
La desigualtat en l'accés a l'energia solar té una altra conseqüència. I és que l'informe constata que alguns dels barris més vulnerables als impactes de la crisi climàtica són també els que tenen menys autoconsum solar.
Els investigadors han detectat 22 barris amb més vulnerabilitat climàtica i que alhora es troben entre la meitat amb menys autoconsum solar. Entre aquests hi ha el Raval, Ciutat Meridiana o la Barceloneta.
Una de les autores de l'informe, Eva Vilaseca, investigadora de l'IDRA, subratlla que són barris on moltes llars necessiten més refrigeració per fer front a les altes temperatures. I alhora tenen menys possibilitats de generar electricitat amb plaques solars i reduir la factura de la llum quan s'encareix per l'ús de ventiladors o aire condicionat.
A Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes hi ha prop de 28 instal·lacions domèstiques per cada mil habitants. A Ciutat Meridiana, en canvi, no n'hi consta cap.
Per això, els autors qüestionen el model actual d'incentius, que depèn en bona part de la capacitat de cada particular per fer la inversió inicial. Adverteixen que, si les ajudes públiques arriben sobretot a les llars que ja tenen els diners i les condicions necessàries per instal·lar plaques, la transició energètica corre el risc de desplegar-se amb desigualtats. És a dir, que els qui tenen més facilitat per accedir a l'autoconsum poden reduir la factura elèctrica, mentre que les llars més exposades a la calor en queden al marge.
Els autors posen l'exemple de les comarques de Barcelona, on 8 de cada 10 incentius a les renovables, com per exemple, descomptes en l'IBI, s'han donat a cases unifamiliars. I això quan les llars que se n'han pogut beneficiar tenen una renda mitjana un 26% superior.
Les comunitats energètiques, a les beceroles
Una de les alternatives per fer una transició energètica més justa són les comunitats energètiques i l'autoconsum compartit. Aquestes vies permeten que diversos veïns es beneficiïn de l'electricitat generada per una mateixa instal·lació encara que no tinguin plaques pròpies.
Però el seu desplegament a Barcelona encara és molt limitat. L'informe identifica només quatre comunitats energètiques en funcionament, al Poblenou, la Bordeta, el Guinardó i el Bon Pastor, i dos projectes municipals d'autoconsum compartit. En conjunt, aquestes iniciatives només representen el 0,32% de la potència d'autoconsum instal·lada a la ciutat.
Per Eva Vilaseca, una de les autores de l'article, les xifres evidencien que aquestes solucions no avancen al ritme que requereix l'emergència climàtica.
Portem cinc anys parlant de comunitats energètiques i només en tenim quatre a Barcelona. Hi ha alguna cosa que no està funcionant.
L'informe assenyala diverses traves per democratitzar l'accés a l'energia solar, com ara la complexitat administrativa, la falta de recursos econòmics i tècnics o deixar-ho en mans de la voluntat dels participants.
Per això, els investigadors reclamen un canvi en les polítiques de desplegament de les renovables perquè no depengui dels diners de cada família, de la seva capacitat d'organitzar-se ni de tenir una teulada pròpia.
Considerar els terrats com un bé comú
Els autors de l'informe proposen deixar de confiar només en la iniciativa individual i considerar les teulades i els terrats com una infraestructura d'interès col·lectiu per a la transició energètica.
Aquest canvi de model no significa deixar d'incentivar que particulars, comunitats de propietaris o empreses instal·lin plaques solars. Però Rubén Martínez, investigador de l'IDRA i coautor de l'estudi, considera que la transició verda no es farà només amb la suma de decisions individuals.
La idea és aprofitar l'excedent tant de les teulades dels habitatges com les grans cobertes industrials i comercials o les dels equipaments públics per a altres veïns de la ciutat.
Un supermercat, una fàbrica o un poliesportiu municipal amb una gran coberta, per exemple, podria instal·lar-hi plaques, consumir una part de l'electricitat generada i compartir-ne la resta amb habitatges de l'entorn. D'aquesta manera, també se'n podrien beneficiar famílies que no disposen d'una teulada pròpia o que no poden assumir la inversió d'una instal·lació fotovoltaica.
L'energia compartida és vital perquè fins i tot un privat que vulgui cobrir la seva pròpia energia pugui actuar com un servei públic, generant energia per a la resta.
Martínez destaca que ara les condicions per a l'autoconsum compartit són més favorables. I és que recentment s'ha aprovat una nova llei que amplia fins als cinc quilòmetres la distància entre una instal·lació fotovoltaica i els consumidors que poden aprofitar l'excedent d'electricitat.
L'investigador i director de l'àrea d'Ecologia i Urbanisme de l'IDRA assegura que compartir aquesta energia no només permetria accelerar el desplegament de les renovables, sinó també reduir la dependència energètica de l'exterior, les variacions constants dels preus o a les crisis geopolítiques.
L'informe també proposa crear un fons climàtic provincial perquè els diners públics ajudin a posar plaques solars allà on més costa que arribin. Aquesta reserva ajudaria a finançar les inversions de plaques solars, prioritzant els barris i municipis amb més impactes i que són més vulnerables a la crisi climàtica.
I d'on sortirien aquests diners? Els autors de l'informe assenyalen tres vies: les indústries que consumeixen més energia fòssil i emeten més contaminants, les ajudes europees per fer la transició ecològica i els excedents dels macroprojectes de renovables.
Per l'investigador, és una solució financera per repartir allò que la indústria, Europa o les mateixes renovables poden produir en benefici de la població, per aconseguir que hi hagi plaques solars a tots els sostres i teulades de Barcelona.
