Els càmpings en zones inundables demanen més agilitat en l'homologació dels plans de seguretat
Aquest setembre farà un any que el govern va aprovar un decret llei per comprovar la viabilitat i la gestió del risc d'inundació als càmpings catalans.
Feia temps que s'anava al darrere d'aquest tema, però la tragèdia provocada per la dana del País Valencià l'octubre de 2024 ho va precipitar.
L'objectiu és clar, protegir la seguretat de les persones davant de possibles avingudes o riuades en un temps on s'ha demostrat que la crisi climàtica pot jugar males passades.
Aquest decret de mesures urgents aprovat per la Generalitat obliga a analitzar, cas per cas, quines mesures ha de prendre cada càmping per garantir la seguretat dels clients i, si això no és viable, tancar-los.
Dit d'una altra manera, cada càmping ha de tenir el seu pla d'autoprotecció homologat. Aquests plans els fan els mateixos càmpings, però després els ha d'homologar Protecció Civil.
El problema, segons alerta el sector, és que el procés és massa lent. Dels 179 càmpings que hi ha a Catalunya travessats per rius o amb un riu a menys de 100 metres, només 42 tenen aquests plans homologats. I d'aquests, 26 els han obtingut en l'últim any i mig.
Què demanen els càmpings?
El president de la Federació Catalana de Càmpings, Miquel Gotanegra, valora positivament el procés que s'ha iniciat amb el nou decret, però reclama a l'administració més agilitat tant en l'homologació dels plans d'autoprotecció com en l'aplicació del que ja s'ha acordat.
Gotanegra exigeix que es compleixin els terminis. Recorda que cada pla ha de ser revisat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), per Protecció Civil i "per molta gent".
I lamenta que "quan entra un pla d'autoprotecció d'un càmping, no s'hi ha de donar cinquanta voltes, perquè en aquest moment els càmpings estan fent els plans d'autoprotecció i n'hi ha moltíssims que estan encallats a les administracions".
El president de la Federació Catalana de Càmpings diu que "l'administració té un ritme i l'empresa en té un altre":
Estem exigint que vagin molt més ràpid les coses, perquè portem un any des que vam tancar aquest tema i no hem caminat suficientment ràpid.
Miquel Gotanegra posa com a exemple els radars que es va dir que es posarien als càmpings del Pirineu.
També reclama que necessiten que es facin els informes amb el risc d'inundabilitat real i actualitzat que té cada càmping.
Just després de la dana al País Valencià, quan es va posar el focus sobre els càmpings catalans, el govern va calcular que a Catalunya hi havia 16 càmpings amb un "risc d'inundació inassumible", fins al punt que va planar la idea que potser se n'hauria de tancar algun.
El sector va reaccionar iradament i va replicar que el govern treballava amb mapes i dades obsolets, de feia prop de 20 anys. Van dir que s'incloïen càmpings que ja no estan oberts i d'altres que ja han implantat mesures per disminuir el risc.
Què diuen des de Protecció Civil?
Davant les queixes per la lentitud amb què s'estan homologant els plans d'autoprotecció dels càmpings, el subdirector de programes de Protecció Civil, Sergio Delgado, confirma que de moment en tenen 42 d'homologats:
És una xifra que va avançant. Això és un treball progressiu, treballem a l'entorn d'un centenar de càmpings que estan en risc d'inundació.
Delgado subratlla que el que estan fent ara és avaluar si el risc d'inundació que hi ha a cada càmping es pot gestionar o no: "El que estem mirant és si té la capacitat per anticipar-se a la inundació, per protegir els usuaris, etcètera, i si en algun cas es detecta que no, quines mesures s'han d'adoptar."
En aquest sentit, el subdirector de programes de Protecció Civil valora que, a diferència del que passava abans del decret, ara ja poden exigir als propietaris que actuïn i dir-los quines millores han de fer a les seves instal·lacions: "Teníem sempre una certa mancança i sempre arribàvem a un punt de no poder avançar. Tot això ara s'ha resolt."
Les inundacions són el risc natural que més danys genera al conjunt d'Espanya i, amb l'emergència climàtica és previsible que n'hi hagi més sovint, i no només en zones de muntanya.
Quines millores es poden exigir?
Entre les mesures que es poden exigir als càmpings, Sergio Delgado explica que "de vegades són simplement dotar-se d'un sistema d'alerta propi de l'activitat, una sensorització del cabal del riu, una vigilància amb una càmera en un punt o reordenar algun espai intern".
I posa aquest exemple: "Si un càmping té una part de bungalous o caravanes en zona inundable i té el camp de futbol fora de zona inundable, es pot fer una permuta".
Biescas, en el record
Aquest divendres 7 d'agost fa 30 anys que una riuada es va endur el càmping Las Nieves de Biescas, a la província d'Osca.
En aquell desastre hi van morir 87 persones i es va evidenciar la fragilitat d'aquestes instal·lacions davant d'una inundació.
En aquest sentit, però, Sergio Delgado assegura que en tot aquest temps s'ha avançat molt en matèria de seguretat.
Diu que ara "és molt diferent el sistema de protecció civil i emergències que fa 30 anys". Entre els avenços, cita "la capacitat d'anticipar-se a un fenomen d'inundació greu, la capacitat d'emetre avisos, i un enfocament molt preventiu que és un tema cultural que a poc a poc es va instaurant".
