Catalunya envia 149 ES-Alert en 3 anys: qui, com i quan es decideix si s'envien
L'ES-Alert ha sonat 149 vegades en els 3 anys que porta actiu a Catalunya. L'any rècord va ser el 2025, com a conseqüència dels incendis forestals de l'estiu i dels aiguats estacionals a les Terres de l'Ebre.
És una eina pensada per avisar la població d'una emergència, catàstrofe o accident greu i dir-li què ha de fer per garantir la seva seguretat.
L'ES-Alert s'ha demostrat útil en moltes situacions, però no ha estat exempt de controvèrsies sobre si s'ha utilitzat sempre de manera correcta. Per exemple, en els aiguats de l'agost a la Costa Daurada, on no se'n va enviar cap.
O bé en les pluges torrencials que dimecres hi va haver a Barcelona i altres localitats del litoral i prelitoral. En aquest cas es va enviar un ES-Alert durant els aiguats als telèfons mòbils del Baix Llobregat, Garraf, Alt i Baix Penedès i Vallès Occidental i un altre als mòbils del Barcelonès i el Maresme.
Quan s'activa l'ES-Alert?
Pel que fa a les alertes al mòbil per avisos meteorològics, s'envien quan es té una probabilitat alta que hi hagi un fenomen.
Els protocols establerts davant una situació meteorològica de perill fixen que s'activa l'enviament d'un ES-Alert quan el grau de perill és de 5 sobre 6 (molt alt), o bé de 6 sobre 6 (perill màxim).
Qui determina si cal enviar-lo?
Els avisos d'alerta als mòbils s'envien amb criteris tècnics. El punt de partida és l'anàlisi meteorològica i la detecció del perill que fa el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).
Si el Meteocat identifica la superació d'algun dels llindars de perill, envia un comunicat al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) del Departament d'Interior, que és on es gestionen les emergències.
Aquí és on Protecció Civil activarà el pla corresponent i, si s'escau, decidirà enviar aquest avís de so estrident, al qual ja comencem a estar habituats.
El Servei Meteorològic emet dos tipus d'avisos diaris: el de previsió de risc, que es basa en prediccions de models meteorològics, i el de vigilància, que es basa en les observacions dels radars en temps real, hora a hora.
Per tant, es poden enviar ES-Alert preventius, quan es coneix el fenomen amb prou antelació. Un dels grans avantatges d'un avís preventiu és que permet traslladar instruccions a la població amb un temps suficient perquè es pugui preparar i reduir la mobilitat.
Si el fenomen extrem no es pot preveure, s'envia ES-Alert?
Quan es presenta un fenomen extrem que no s'havia pogut preveure, Protecció Civil ha de considerar si és convenient enviar un ES-Alert. En funció de cada cas es valora si és necessari enviar l'alerta als mòbils, tenint en compte diferents criteris.
Entre altres condicionants, des de Protecció Civil es valora si hi ha temps suficient perquè la població es prepari. O si el fenomen serà de llarga durada o no. També si l'avís pot ser contraproduent per la possibilitat que generi una mobilitat no desitjada.
Si s'opta per enviar l'ES-Alert davant un fenomen imminent o que ja està passant, l'avís pot servir a la població afectada per saber què ha de fer per protegir-se. Per exemple, davant aiguats intensos, amb indicacions de no anar al pàrquing i no sortir de casa.
Si es descarta l'ES-Alert, com arriben les instruccions a la població?
A banda de l'ES-Alert, hi ha les eines "de tota la vida", consistents que un operatiu traslladi la informació in situ a les persones afectades. Aquesta comunicació en persona pot ser útil en determinades situacions i sobretot en entorns més petits.
Juntament amb l'avís ES-Alert, des de Protecció Civil també es facilita informació a través dels ajuntaments, els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Pot fallar la previsió?
És habitual que hi hagi tempestes molt intenses en una població i que a pobles del costat tot just hi caiguin quatre gotes.
I una altra consideració: les alertes del Meteocat, com qualsevol predicció meteorològica, sempre tindran un cert marge d'error, ja que en meteorologia es treballa amb probabilitats.
En aquest aspecte, la situació d'emergència climàtica no ajuda gens, ja que dificulta la previsibilitat de fenòmens com les tempestes.
Els fenòmens extrems es donen cada cop més i en cada cas Protecció Civil ha de determinar quina és la millor manera d'avisar la població.
Catalunya és una zona de risc pel que fa al clima?
Catalunya, des d'un punt de vista climatològic, és una zona amb risc important per fenòmens com les pluges de final d'estiu.
El fet que el Mediterrani cada cop estigui més calent, contribueix a intensificar les tempestes. Amb l'afegit que, on més cauen aquests aiguats, al litoral i prelitoral, és on més població hi ha.
Aquest risc climatològic representa una dificultat afegida a la tasca de Protecció Civil per aconseguir que la població es pugui autoprotegir davant de fenòmens extrems.
