Fnideq, la ciutat silenciosa a l'altre costat de Ceuta on els controls policials s'han multiplicat

Durant el protectorat espanyol, Fnideq es va dir Castillejos, i la victòria d'una batalla comandada pel general Prim a la primera guerra del Marroc (1860) va donar nom a carrers de ciutats com Badalona o Barcelona.

Fins i tot avui en dia, els seus habitants encara intercalen aquest topònim en castellà mentre parlen el dàrija, el nom que rep l'àrab marroquí. Les relacions amb la seva veïna Ceuta, abans molt estretes, s'han anat perdent els últims anys.

Fins al 2019 hi havia un comerç transfronterer anomenat formalment "atípic". El protagonitzaven les "porteadoras", dones que travessaven a peu la frontera amb mercaderies que portaven dins de sacs gegantins carregats a l'esquena, amb la tolerància de les autoritats dels dos països.

Les fonts amb qui hem pogut parlar s'hi refereixen directament com a "contraban", i allà on s'ha notat més l'abolició d'aquesta activitat, poc abans de la covid, ha estat al barri fronterer de la ciutat.

El centre de la ciutat recorda una kasbah de qualsevol localitat marroquina o àrab que puguem tenir al cap, amb els seus carrers laberíntics i un mercat on es poden degustar caragols a peu dret o comprar tovalloles del Barça, però una mica més al nord, al barri de Bab Sebta (Porta de Ceuta), ha baixat radicalment la seva activitat.

El que havia de ser una zona turística i duanera pròspera s'ha convertit en un barri amb hotels i restaurants gairebé buits i un polígon industrial que funciona a mig gas.

"Va ser un dia terrible"

L'entrada massiva de persones migrants a Ceuta el 30 i el 31 de juliol no ha millorat la situació. Per començar, Fnideq també es va veure col·lapsada durant aquells dies.

"Molts migrants van venir de tot el Marroc, del nord i del sud, de totes les parts del país. Hi havia algerians, egipcis i iemenites amb nosaltres aquí. Va ser un dia terrible", diu el venedor d'una botiga d'esports mentre mostra imatges d'aquella jornada amb el mòbil.

Aquests dies, el trànsit per la frontera flueix amb normalitat, però els controls policials s'han multiplicat.

Els agents es reparteixen per rotondes, a sobre de les muntanyes, i han folrat de barreres la Corniche, el passeig marítim amb envejables vistes a la Mediterrània i a la mateixa Ceuta, i que ara se sotmet al zumzeig i a l'atenta mirada d'un dron que sobrevola la zona periòdicament.

Una qüestió "massa sensible"

"Aquest és un afer polític entre el Marroc i Espanya. Nosaltres, el poble, no sabem res", ens diu el venedor de la botiga d'esports.

Mentre que a un costat de la frontera es reparteixen culpes a tort i a dret al més alt nivell, a l'altre s'opta per la prudència, el silenci o l'anonimat.

Fonts amb qui hem parlat, però que no volen dir el seu nom o parlar pels micròfons, lamenten, en tot cas, el tractament polític i mediàtic que es fa des d'Espanya.

Consideren que perjudica injustament el Marroc i que els interessos polítics entre els dos països fa que ho paguin persones que han travessat la frontera buscant una vida millor.

Una persona que treballa amb organitzacions socials va una mica més enllà, i sí que creu que hi va haver un "efecte crida", que la regularització del govern de Pedro Sánchez i la sentència del Suprem sobre les devolucions en calent van esperonar els missatges a les xarxes socials.

Però també vol recalcar que aquestes persones hi van anar enganyades, de manera ingènua, perquè pensaven erròniament que des de Ceuta es podrien desplaçar lliurement a la resta de la Unió Europea.

Tot i així, una companya seva, al costat, expressa la seva indignació perquè les persones migrants estiguin atrapades a Ceuta i no se les reparteixi a la resta de l'Estat.

Noves crides a un assalt des de fora del Marroc

Després del 30 de juliol hi va haver una altra crida a travessar la frontera de manera massiva el 15 d'agost, cosa que no va passar, i ara n'hi ha una altra de prevista per al dimecres 23 de setembre, el dia de les eleccions legislatives.

Un dels candidats que s'hi presenta ha rebutjat la petició d'una entrevista per no parlar d'immigració perquè aquesta qüestió "és massa sensible".

Les xarxes bullen davant la possibilitat que les forces de seguretat estiguin més preocupades per garantir l'èxit dels comicis que no pas per evitar més incidents a la frontera.

Però també hi ha escepticisme davant aquestes crides. "No crec que passi res", diu un periodista que coneix bé la zona i que també vol mantenir l'anonimat.

Tot i així, llança una advertència: "Aquestes crides estan fetes des de comptes de Facebook i Instagram des de fora del Marroc".