
L'Organització Meteorològica Mundial adverteix de la disminució continuada de les reserves d'aigua dolça
Un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) posa de manifest la minva de les reserves d'aigua dolça a la Terra i el retrocés constant de les glaceres, i certifica que el 2025, un dels anys més càlids registrats, també va ser un dels anys més secs en més de 30 anys als rius de tot el planeta.
Disminució de les reserves hídriques
Es tracta d'un informe sobre l'estat dels recursos hídrics, que analitza el cicle hidrològic i els episodis extrems esdevinguts el 2025 i els últims cinc anys a tot el món.
Entre altres aspectes, s'avaluen dades dels cabals fluvials, les aigües subterrànies, l'evapotranspiració, l'emmagatzematge d'aigua continental, la neu i el gel.
Aquestes dades mostren que el cicle de l'aigua és ara més erràtic i impredictible, que alterna entre períodes d'escassetat i excés.
De l'estudi se'n desprenen algunes conclusions principals:
- Els cabals fluvials observats el 2025 van estar entre els més baixos dels últims 35 anys. En els darrers set anys s'ha registrat el menor nombre de rius amb cabals normals des del 1991.
- En els darrers deu anys han disminuït les reserves d'aigua acumulades a la superfície terrestre del planeta.
- S'ha produït una pèrdua generalitzada de massa glacial a totes les regions per quart any consecutiu.
- Àsia i Àfrica són les regions més castigades pels desastres relacionats amb l'aigua, amb més del 80% de les víctimes mortals associades els últims cinc anys.
Tot seguit en donem més detalls.
Conques hidrogràfiques
Durant el període analitzat, del 2021 al 2025, els cabals fluvials monitoritzats van estar sistemàticament per sota dels valors normals a la major part de les conques de l'Amazones i del Río de la Plata, l'Amèrica del Nord, l'Àfrica central i oriental, l'Àsia central i l'Orient Mitjà.
El cabal fluvial anual del 2025 va ser superior o molt superior a la mitjana a tot el sud i el sud-est asiàtic i en algunes zones del nord de l'Amèrica del Sud.
En canvi, un cabal fluvial inferior o molt inferior a la mitjana va afectar diverses regions importants, com ara gran part de l'Amèrica del Nord, les conques del Río de la Plata i del São Francisco a l'Amèrica del Sud, les conques de l'Europa de l'Est, l'Orient Mitjà i l'Àsia central.

Reserves d'aigua continental
L'emmagatzematge d'aigua continental inclou la suma de les aigües subterrànies, els llacs i els rius, la humitat del sòl, la vegetació i el gel i la neu.
Doncs bé, segons constata l'OMM, les reserves no ha deixat de disminuir des de mitjans de la dècada del 2010.
El 2025, les reserves van ser inferiors a les normals al nord i sud-oest d'Amèrica del Nord, la Patagònia, l'Europa de l'Est, l'Orient Mitjà, l'Àsia central, l'est del Brasil, el nord de l'Índia, parts del nord d'Europa, la Federació Russa, la Xina i el nord d'Àfrica.
L'emmagatzematge molt superior a la mitjana va continuar des del 2024 fins al 2025 a l'Àfrica central i Meridional.
Aquest mapa mostra una comparativa entre els valors del 2025 i la mitjana del període 2002-2020.

Coberta de neu i glaceres
L'any 2025 va ser el quart any consecutiu en què les glaceres es van reduir de forma generalitzada a totes les regions.
Entre el 2023 i el 2025, les glaceres van perdre massa cada any analitzat. La pèrdua acumulada de massa de les glaceres a escala mundial va ser de 1.400 gigatones d'aigua.
Amb aquest volum es podrien omplir aproximadament 560 milions de piscines olímpiques.
Aquesta és la variació anual de la massa de les regions glacials a escala mundial. Cada barra mostra la variació global de la massa glacial en un any hidrològic, des del 1976 en endavant. El color blau indica que les glaceres han guanyat gel, i el vermell, que n'han perdut.

Pel que fa a les condicions de neu, van estar per sota de la mitjana a tot Europa el 2025, mentre que la Federació Russa i l'Amèrica del Nord van mostrar forts contrastos regionals.
Esdeveniments extrems
En cada un dels darrers cinc anys, els Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals de tot el món han notificat crescudes i sequeres sense precedents. Alguns llocs no han tingut temps per recuperar-se entre un esdeveniment i el següent.
Desenes d'experts han contribuït a l'elaboració de l'informe. El nombre de països coberts per l'avaluació ha augmentat notablement des del primer estudi, fa sis anys.
Tot i això, Àfrica i Àsia, les regions més afectades pels fenòmens extrems, continuen figurant entre les regions menys representades en la publicació pel que fa a observacions hidrològiques.
Entre el 2021 i el 2025, les conques del Río de la Plata i l'Amazones a Amèrica del Sud, l'Orient Mitjà i la regió de la Banya d'Àfrica van experimentar condicions de sequera persistent durant diversos anys, mentre que l'Àfrica occidental i central i l'Àsia sud-oriental es van veure afectades de manera repetida per greus crescudes.
L'any 2025, Àsia i Àfrica van ser les regions més afectades per esdeveniments hidrometeorològics extrems. Diversos països africans van patir grans inundacions: Nigèria, per segon any consecutiu, i la República Democràtica del Congo, per tercer any consecutiu.
Les regions meridional i sud-oriental d'Àsia es van veure castigades pels ciclons tropicals i un monsó intens. Es van reportar més de 3.500 víctimes mortals als països afectats, entre ells, Sri Lanka, el Pakistan, el Vietnam, Indonèsia, Tailàndia, Malàisia i Filipines.
Una greu sequera va assolar Europa oriental, la Mediterrània i l'Orient Mitjà, i aquest fenomen va reaparèixer a la regió de la Banya d'Àfrica després que es produís un dels períodes d'octubre a desembre més secs de què es té constància.








