Així funciona l'empresa contractada per Justícia: només el 40% d'intèrprets ho són i cobren 10 €/h
Com pot ser que en el judici a l'Audiència de Barcelona pel cas de Roger Español, on calia un intèrpret de català a castellà, se n'enviés una que no sabia català i una altra especialista en ucraïnès i rus? Un judici programat fa més d'un any i que arriba nou anys després de l'incident que es jutja.
Al banc dels acusats hi ha quatre agents antiavalots de la Policia Nacional a qui s'imputa un delicte de lesions per haver provocat la pèrdua d'un ull a Roger Español, a l'escola Ramon Llull de Barcelona, durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Les vistes van començar dimecres, però els errors de les dues intèrprets jurades designades van obligar els advocats a traduir-se ells mateixos o a expressar-se en castellà per evitar malentesos.
El Departament de Justícia ha demanat explicacions a l'empresa adjudicatària; entitats com l'ANC, Òmnium Cultural i Irídia han denunciat vulneracions de drets lingüístics, i ERC, els Comuns i la CUP han demanat la compareixença del conseller Espadaler al Parlament. Però què pot explicar una situació tan surrealista? I qui se'n farà finalment responsable?
El català no és de "demanda habitual" en el plec de condicions
Una de les claus d'aquest despropòsit està en les mateixes "bases del contracte d'adjudicació dels serveis de traducció i interpretació destinats als òrgans judicials i fiscalies de Catalunya". El plec de condicions tècniques requereix que el contractista atengui "els serveis d'interpretació oral en els idiomes que li siguin sol·licitats. Les interpretacions s'han d'ajustar a l'especialitat i al nivell de llenguatge que en cada cas es requereixin". Però només exigeix "una dotació mínima d'intèrprets i de traductors" per donar cobertura "a cadascun dels idiomes de demanda habitual i que asseguri l'atenció simultània de les necessitats en tot el territori".
En el cas dels intèrprets orals, el català no està entre els idiomes de demanda habitual i, per tant, no ha de tenir cap "dotació mínima" d'intèrprets que el sàpiguen. Sí que hi estan, en canvi, l'albanès, l'alemany, l'anglès, l'àrab, el francès, el georgià, el romanès, el rus, l'urdú, el wòlof i el xinès, pels quals l'empresa adjudicatària ha de garantir tenir un mínim d'intèrprets especialitzats.
En el cas de les traduccions escrites, el català sí que està entre les considerades de demanda habitual i, per tant, l'empresa adjudicatària ha de garantir que té una dotació mínima de traductors del català al castellà i del castellà al català, així com de l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià, el neerlandès, el flamenc o el romanès.
Però quina acreditació o "exigència mínima" se'ls demana? Només el 40% dels intèrprets han de tenir una acreditació acadèmica oficial específica de coneixement d'aquests idiomes i tres anys d'experiència, davant el 90% dels traductors, que han de tenir cinc anys d'experiència. La resta només cal que justifiquin "la possessió de la nacionalitat d'un estat que tingui l'idioma com a propi o amb la concurrència de condicions que permetin acreditar el coneixement de l'idioma d'acord amb la normativa processal vigent".
El plec de condicions també estableix, però, que "el contractista ha d'atendre els serveis d'interpretació oral en els idiomes que li siguin sol·licitats" –i l'Audiència de Barcelona li va demanar de català a castellà i va avisar dijous que hi havia un problema amb la primera que van enviar–.
"Les interpretacions s'han d'ajustar a l'especialitat i al nivell de llenguatge que en cada cas es requereixin", afegeix el plec. Les bases tècniques també exigeixen que el contractista estigui disponible per a la prestació del servei sempre que sigui requerit pels òrgans judicials o per les fiscalies, i que disposi "d'intèrprets durant les 24 hores de tots els dies de l'any".
Cobren deu euros l'hora i arriben sense saber què han de fer
L'altre element que podria explicar el despropòsit del que ha passat són les condicions en què treballen aquests traductors i intèrprets. Un treballador d'Ofilingua, l'empresa que va guanyar l'adjudicació per als judicis que es fan a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, ha explicat a "La tarda de Catalunya Ràdio" que els paguen deu euros l'hora, els avisen tot just 24 hores abans i arriben a la vista sense saber absolutament res del cas. Només saben l'idioma que han de traduir.
Aquest testimoni, que fa d'intèrpret a l'Audiència Nacional i a la Ciutat de la Justícia, i que ha demanat mantenir l'anonimat, ha explicat que Ofilingua no fa proves per assegurar la competència dels treballadors contractats i que ja s'han trobat altres cops que el traductor demanat no parla l'idioma que els jutjats necessiten "perquè s'han equivocat".
A mi em van enviar per turc, i no parlo turc.
I explica que el fet de no saber absolutament res del cas dificulta la interpretació, perquè "a vegades són aspectes molt tècnics".
L'empresa té la seu social a Granada i va signar un contracte de 2,2 milions d'euros per la interpretació i traducció als òrgans judicials i fiscalies de Barcelona ciutat i l'Hospitalet de Llobregat. El testimoni entrevistat diu que l'empresa va guanyar la licitació fa dos anys "abaixant les condicions dels treballadors i pagant menys pel mateix servei".
"És desesperant. Abans almenys teníem més bones condicions. Si parles més idiomes, a partir del tercer i quart cobres un extra que ja no tens.
Ara ja no puc viure d'això. I és una feina molt intensa.
Aquest treballador explica que manté la feina perquè "li encanta" i és molt interessant, però que és una feina molt intensa, perquè a vegades els acusats o les víctimes estan molt nerviosos i les han d'ajudar i tranquil·litzar. "No és només traducció, és ajuda social, aconsellar-les perquè quedin bé, són mil coses", assegura.
"Si hi ha una combinació d'idiomes que no falta a Catalunya és de català/castellà. No entenc que hagin trucat a una persona ucraïnesa", diu aquest treballador, que reconeix que té la titulació de traductor però no d'intèrpret. I que va fer una prova amb l'empresa anterior, la que tenia l'adjudicació fa dos anys, però no amb Ofilingua. Aquí es pot escoltar l'entrevista sencera a "La tarda de Catalunya Ràdio".
Des del 2024, Ofilingua ha acumulat dotze contractes amb la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, per un total de 7,1 milions d'euros. I acumula queixes de diversos dels seus treballadors per males condicions laborals, mala organització i poc control del nivell dels seus treballadors.
Tot plegat il·lustra, un altre cop, que l'ús del català a la justícia és residual i no ha millorat. Si ens fixem en les sentències, l'any passat se'n van redactar més de 260.000 a tot Catalunya i només 16.700, un 6,3%, es van escriure en català. És un percentatge que, a més, va a la baixa, enfront del 6,5% del 2024 i el 6,8% del 2023.
I pel que fa a les interpretacions i traduccions en els judicis, l'any passat se'n van fer més de 47.000, en 90 idiomes diferents. I el català no és un dels 20 idiomes més utilitzats en les interpretacions davant els òrgans judicials a Catalunya.
La jutgessa Maria del Prado Escoda, magistrada de l'Audiència Provincial de Tarragona, reconeix que "el sistema de traducció no és òptim":
Ens costa trobar traductors que estiguin ben formats i disposats a fer aquesta feina, que no està ben remunerada.
L'Associació de Traductors i Intèrprets Judicials i Jurats alerta que falten garanties en la licitació d'aquest servei.
"El principal problema és que les licitacions no donen la garantia que la persona que ha de treballar en un judici com a intèrpret tingui la formació necessària. No sabem segur si podrà traduir adequadament al català, al castellà, al francès o a l'idioma que sigui", explica a 3Cat José Luis Díez, portaveu de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets judicials i jurats.
