Una Veneçuela dividida signa l'acord que cedeix als EUA 65.000 milions de barrils de petroli
Amb el petroli enfilat fins als 95 dòlars per barril i amb la guerra amb l'Iran sense aparença de solució, Donald Trump ha trobat una mica d'oxigen a Veneçuela.
Els Estats Units han mogut fitxa i han signat aquest dimecres un acord per a l'explotació del petroli veneçolà.
L'acord arriba tot just nou mesos després de capturar Maduro i a dos mesos de les eleccions legislatives. Trump necessitava arguments per poder anunciar que rebaixarà el preu de la gasolina. I ho pot fer gràcies a aquest acord, que suposa per als EUA aconseguir el control de bona part de les reserves de cru més grans del món.
Mentre l'acord dona aire a Trump, a la Veneçuela de la presidenta interina Delcy Rodríguez moltes veus critiquen el pacte i el qualifiquen fins i tot de "nou colonialisme".
Nou mesos convulsos i atapeïts de canvis profunds a Veneçuela
Fa nou mesos els EUA capturaven Nicolás Maduro. Veneçuela, amb Delcy Rodríguez al capdavant, entrava en una transformació profunda, privatitzaven el petroli i restablien relacions diplomàtiques amb els EUA.
Enmig d'aquest canvi de rumb tan contundent, i per si la complexitat no fos suficient, el doble terratrèmol de fa dos mesos afegia més turbulències a un país en una situació econòmica molt difícil.
El país llatinoamericà, sota la tutela dels Estats Units, continua governat per la cúpula chavista. I aquesta cúpula ha donat suport, massivament, a l'acord amb els Estats Units, pel qual els cedeixen una cinquena part de les reserves de petroli.
L'acord també té el vistiplau de les forces armades, i això no és un detall fútil, perquè l'estament militar és un pilar important del règim.
Els crítics titllen l'acord de "nou colonialisme"
Des de l'oposició veneçolana, cap floreta per a l'acord amb Trump. Tant l'oposició de dretes com la d'esquerres han criticat el pacte.
Els crítics hi veuen falta de transparència i consideren que suposa una apropiació d'actius per part dels Estats Units.
En definitiva, un acord inconstitucional amb un govern il·legítim que fins i tot han titllat de "nou colonialisme".
Alguns, quan es van saber les primeres dades de l'acord, el van comparar amb els de les petrolieres internacionals que explotaven el cru durant la dictadura de Juan Vicente Gómez, fa un segle.
Delcy Rodríguez respon a l'oposició que Veneçuela mantindrà la propietat i la sobirania sobre els seus recursos.
I un altre element, de gran pes: a Veneçuela li urgia modernitzar unes instal·lacions petrolieres totalment obsoletes.
La lletra petita d'un acord amb xifres de vertigen
Els Estats Units controlaran disset jaciments i ni més ni menys que 65.000 milions de barrils. Prou cru per abastir-se davant el bloqueig i la situació inestable a l'estret d'Ormuz, a l'Iran.
Invertiran 100.000 milions de dòlars en la indústria petroliera. Veneçuela, a més, obtindrà a canvi 209.000 milions de dòlars i asseguren que l'acord els reportarà 19 dòlars per barril.
Una injecció que pot donar aire a la malmesa economia veneçolana i que permet a Rodríguez treure pit. La presidenta assegura que aquests ingressos incidiran en el desenvolupament de fins a disset àrees estratègiques per al país.
I la durada? Aquí hi ha màniga ampla amb les interpretacions. Mentre la presidenta interina, Delcy Rodríguez, parla d'acord a 25 anys, la Casa Blanca tira pel dret i parla d'un segle de durada.
I una altra dada essencial del pacte EUA-Veneçuela: l'empresa estatunidenca que operarà els disset camps petroliers ha cedit una participació del 35% a l'administració Trump. El propietari és el milionari Alejandro Betancourt, investigat per blanqueig de diners.
