La tragèdia dels terratrèmols a Veneçuela, una oportunitat per a un canvi profund al país?
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
A Veneçuela es continuen fent enormes esforços per rescatar amb vida les persones que hi ha sota la runa i hi continua havent rèpliques fortes, com la que aquest dilluns ha obligat a tornar a tancar el metro de Caracas.
El recompte oficial de víctimes mortals va augmentant de mica en mica: aquest dilluns a la tarda hora catalana el govern veneçolà l'ha situat en 1.719, però ningú dubta que, amb més de 50.000 persones desaparegudes, acabaran sent molts més.
Encara és una incògnita quines conseqüències polítiques tindran els dos terratrèmols que dimecres de la setmana passada van assolar sobretot l'estat de La Guaira, però de moment han facilitat una treva diplomàtica molt notable.
Les conseqüències de la tutela dels EUA
Sobretot perquè alguns dels països que més ràpidament han reaccionat, enviant equips de rescat i ajuda humanitària, estan entre els més bel·ligerants amb el règim chavista, que teòricament continua governant el país.
És el cas de l'Argentina, Xile, El Salvador, el Canadà, Israel o els mateixos Estats Units, el país que al gener va entrar a Veneçuela per capturar i endur-se detingut Nicolás Maduro.
El cas és que des de llavors el règim chavista, encapçalat per l'actual presidenta, Delcy Rodríguez, ha acceptat totes les condicions imposades pes EUA, cosa que ha suavitzat les relacions exteriors del país.
De fet, ara mateix l'administració Trump és el suport internacional més sòlid que té el govern veneçolà i qui més fa per retornar-lo a unes relacions internacionals normalitzades.
Delcy Rodríguez rep trucades de Bukele i de Kast
Aquesta aparent paradoxa ha portat a altres paradoxes, com ara veure el president d'El Salvador, Nayib Bukele, un dels més bel·ligerants amb Veneçuela, trucant a Rodríguez per coordinar l'ajuda que envia.
O el Canadà, que va retirar l'ambaixador el 2017 i va tancar l'ambaixada el 2019, enviant equips i ajuda i replantejant-se la reobertura de l'ambaixada i els consolats per facilitar la coordinació de l'emergència.
O l'Argentina presidida per Javier Milei, que també ha enviat equips de rescat i ajuda, i que aquest diumenge ha anunciat que obrirà a Veneçuela un consolat humanitari per atendre els seus ciutadans al país.
I Xile, que el 2024 i amb un president d'esquerres, Gabriel Boric, va desautoritzar l'autoproclamada victòria de Maduro a les eleccions, ara amb un president de dretes també ha reaccionat ràpidament.
Així, l'actual cap d'estat, José Antonio Kast, també ha trucat a Rodríguez per oferir-li ajuda, i des del seu govern s'ha destacat l'"oportunitat" que ofereix la tragèdia per millorar les relacions:
Aquesta diplomàcia humanitària que s'ha obert inesperadament pot portar a una diplomàcia estable entre Xile i Veneçuela.
"On són els militars que hi havia a cada cantonada?"
A Veneçuela, però, els ciutadans de moltes de les zones més afectades es queixen que no hi ha arribat maquinària pesant ni equips de rescat per salvar les persones vives que encara hi ha sota la runa.
El corresponsal de TV3 i 3CatInfo a l'Amèrica Llatina, Joan Biosca, que és a la zona, ha constatat la desesperació que hi ha, i li repeteixen una frase que resumeix cruament la situació:
On són tots els militars que hi havia cada dia a cada cantonada, que ara no se'ls veu? On són?
El professor de Dret Internacional de la UOC i consultor de l'ONU Milton Meza, veneçolà establert a Barcelona, recorda que aquesta tragèdia ha caigut en un país que ja estava molt degradat:
Les zones on hi ha hagut els terratrèmols abans ja estaven en una situació de vulnerabilitat màxima estructuralment parlant.
Canvis polítics profunds en un futur pròxim?
Meza ho ha explicat al canal 3CatInfo, i ha afirmat que quan s'acabin els rescats i el recompte de morts, quedarà el repte de "reconstruir comunitats senceres que han caigut".
També expressa l'esperança que la tragèdia provoqui canvis positius al país, que creu que han de passar per la tornada de la líder de l'oposició, María Corina Machado.
Però tant si arriba aquest retorn com no, de moment als Estats Units no sembla que els interessi un canvi radical de règim al país, i que s'estimen més mantenir el que hi ha, tutelant-lo d'acord amb els seus interessos.
De tota manera, aquesta tutela també té algun vessant positiu, com veure que en algunes zones els equips de rescat provinents dels Estats Units lideren els esforços per trobar gent amb vida sota la runa, un fet difícil d'imaginar fa només mig any.
